San Millán de la Cogolla, un poble de La Rioja amb monestirs patrimoni de la humanitat.

 El 12 de novembre el poblet de La Rioja de San Millán de la Cogolla comença les seues festees patronals en honor a Sant Emilià i Santa Gertrudis. La devoció a Sant Emilià ve del fet que aquest sant eremita va decidir viure la seua espiritualitat en una cova molt prop d'on ara està el poble. Per tant hui i fins que acabe l'any visitarem llocs arreu del món on una série de persones decidiren retirar-se per a viure la seua espiritualitat.

La cova on va viure San Millán Suso que significa Sant Emilià de dalt és la cova on hi va viure el sant. Més tard es va convertir en un cenobi on es guardaven les despulles del sant des de la seua mort en l'any 574. 

El monestir del segle VI es va renovar i consagrar en l'any 954 i va vindre fins i tot el rei García Sanxes II de Pamplona. El que es veu a l'interior és la sala de reunió dels monjos en un peculiar i discret estil mossàrab. Un dels pocs exemples que queden en el país.

El monestir va patir alguna remoodelació en èpcoca del romànic però i segles més tard va quedar en desús al construïr-se més avall, junt al riu Cárdenas altre monestir, el de Sant Millán de Yuso. Des d'ací dalt s'obté una bona vista del monestir de Baix.

I ara ens toca visitar el monestir de Sant Millán de Yuso, on més tard es va desenvolupar el menut poble de Sant Millán de la Cogolla, que hui no arriba a 300 habitants. Els dos monestirs del poble han estat declarats patrimoni de la humanitat per raons històriques, artístiques i lingüístiques.

El de Yuso fou monestir benedictí des del seu origen al segle XI fins a la desamortització de Mendizàbal al segle XIX. Després va ser habitat per monjos de l'ordre de Sant Agustí que han cedit part de les instal·lacions per a hotel i per a que siga visitat. De la visita cal destacar el seu claustre del segle XVI.

Sobre començar-se la construcció en la segona meitat del segle XVI, la galeria d'arcs de baix, els pinacles que coronen les columnes i les voltes són encara d'estil gòtic, La galeria superior respon més a un estil classicista amb columnes toscanes d'una posterior ampliació.

Entrarem a la seua església de tes naus amb volta de canó decorada amb pintures i un retaule del segle XVII on apareix Sant Emilià a cavall lluitant contra els moros en la batalla de Hacinas de Burgos. Sant Emilià aparegué en diverses batalles lluitant contra els musulmans, però mai pogué ser patró d'Espanya per que Sant Jaume va lluitar en un nombre més gran de batalles.

Passarem a visitar la sagristia aque en principi va ser la sala capitular del cenobi i amb moltíssimes caixoneres per guardar les cassulles i estoles per celebrar els ritus religiosos. El sostre es de volta de canó i está decorat amb unes boniques pintures.

Al monestir es custodia una de les peces d'orfebreria més interessants del romànic espanyol, l'arqueta que va manar fer l'abad de Blas per a custodiar les despulles de Sant Emilià, amb interior recobert de riques teles i exterior amb or i pedres precioses i sobre tot les plaques de marfil del segle XI que recobreixen el nou relicari d'argent de 1944.

I per a acabar no poder deixar de gaudir d'un dels incunables més importants del país, las Glosas Emilianenses un llibre en llatí on apareixen unes xicotetes anotacions en castellà i en euskera de finals del segle X, el llatí clàssic ja començava a ser una llengua incomprensible per que ja havia evolucionat a llengües romanç. Són les primeres paraules escrites de les que se té constància en llengua castellana i en llengua basca.

Oriola, seu universitària i diocesana d'Alacant

 Acabarem aquesta ronda de visites de ciutats universitàries en l'extrem sud de casa nostra, la ciutat d'Oriola que amb més de setanta-cinc mil habitants és una de les ciutats més poblades del territori valencià i sense cap mena de dubte una de les més monumentals. Es troba a la voreta del riu Segura que rega les seues hortes i de vegades l'inunda.

El nostre passeig el començarem al Col·legi de Sant Doménec, el monument nacional més gran del País Valencià, un edifici que es començà a construir al segle XVI en estil gòtic i va acabar-se al segle XVIII en estil rococó passant pel renaixentista i barroc abans.

En 1546 va ser la seu de l'Estudi General que acabà essent universitat en l'any 1569. Tres-cents anys després es va claussurar i la ciutat d'Oriola no tornà a tindre universitat fins l'any 1996 quan es funda la Universitat Miguel Hernández amb seu principal a Elx. El primer que veurem és el seu claustre renaixentista, el de l'antic convent.

El claustre del costat és un claustre barroc construït en la segona dècada del segle XVIII per a la Universitat. Es tracta d'un gran pati rodejat de dues galeries d'arcs de mig punt de belles i esbeltes columnes.

La joia de l'edifici és l'església de volta de canó decorada amb boniques i exhuberants decoracions barroques dels segles XVII i XVIII. A les capelles laterals podem trobar obres de grans artistes del moment com Nicolau Borràs, el retaule de la Mare de Déu del Roser és una meravella.

Molt prop està la casa-museu del poeta oriolà Miguel Hernández i més cap a l'oest es troba la catedral de la ciutat d'Oriola que continua eesent ciutat episcopal a pesar dels intents d'absorció de la pròxima catedral de Múrcia.

El seu claustre del renaiximent es va traslladar al solar de l'antic fossar de la catedral en l'any 1942, que en aquell temps estava en el convent de la mercè. Ressulta molt curiós trobar-lo hui en dia exempt i separat d'aquesta per diverses edificacions. 

La catedral des de fora no sorprén però cal visitar-la per dins per a descobrir un bonic espai que encara conserva el cor en el centre del temple i diverses pintures d'afamats pintors com Velázquez i Paolo de San Leocadio entre altres.

De la catedral ens dirigirem cap a la plaça del Carme on es troba l'ajuntament però abans ens aturarem a visitar l'església de Santa Justa i Santa Rufina, amb el seu imponent i bonic campanar gòtic, el que més llueix de tota la ciutat.

Ja en la plaça del Carme cal fixar-se en un palau amb escut en el cantó que es troba harmoniosament llaurat en les dues façanes i que és seu de l'ajuntament. Abans aquest edifici va ser el palau  del Marqués de Arneva.

La següent aturada será en l'església parroquial de l'Apòstol Sant Jaume, que té una portada barroca i altra d'estil gòtic conegut amb el nou d'isabelí per coincidir temporalment la seua execució amb el regnat d'Isabel la catòlica.

I per a acabar i deixant-se molt de patrimoni per visitar, ens acostarem al museu arqueològic de la ciutat, ubicat en l'església de Sant Joan de Déu i on es custòdia la diablesa, un pas de setmana sant que desfila en les processons des de fa segles i que mai xafa una església, llevat de la de Sant Joan de Déu que està desacralitzada. El motiu és que sota la santa creu apareix la figura d'un dimoni.

De la Universitat de Kiev al Monestir de Sant Miquel, la Ucraïna més monumental

 Hui ens n'anem a Kíev, la capital d'Ucraïna per a fer una de les passejades més monumentals del país, on visitarem minumentals esglésies ortodoxes d’estil bizntí i barroc. 

Començarem eixint des de la Universitat Tarás Shevchenko fundada en 1834 amb el nom d'Universitat Sant Vladimir, príncep del segle X cristianitzador del país. Hui duu el nom del poeta fundador de la literatura ucraïnesa moderna.

Passarem per davant de l'Òpera Nacional d'Ucraïna que també porta el nom de Tarás Shevchenko. Es tracta d'un edifici de 1901 que és la seu de la tercer companyia d'Òpera més antiga del país i una de les més afamades d'Europa.

Molt prop està la catedral de Sant Vladimir que ja visitarem en altra ocasió i en direcció nord travesarem la moderna porta neomedieval coneguda amb el nom de Golden Gate o porta d'or. Es tracta d'una reconstrucció d'una porta de muralla del segle XI, que va desapareixer fa molts segles sense deixar cap imatge de com era. Així que és difícil parlar d'una reconstrucció fidedigna,

Més cap al nord ens toparem en l'edifici més magnífic i monumental de la ciutat, la catedral de Santa Sofia, un temple d'estil bizantí construït al segle XI i declarat patrimoni de la humanitat. Els tàrtars la varen danyar seriosament al segle XIII, i al segle XVIII es va afegir un imponent campanar barroc.

S'ha de pagar entrada per a visitar-la i s'ha de pagar la versió més cara que inclou la pujada al campanar. Des del campanar obtindrem espectaculars vistes de les cúpules daurades de Santa Sofia i del veí monestir de Sant Miquel.

A l'interior del majestuós temple trobarem impressionants pintures bizantines i un enorme mosaic de la Mare de Déu. Va ser el lloc de soterrament dels prínceps de Kíev, hui en dia sols estan les despulles de Iaroslav I i la seua muller. La cúpula amb un mosaic de Crist és una meravella.

En la plaça on es troba la porta i el campanar hi ha una imponent escultura eqüestre de Bohdan Khmelnitski, un noble cosac que lluità contra l'opressió de la noblesa polonesa i hui en dia és considerat un heroi nacional.

La següent parada ens portarà fins a la plaça de Sant Miquel per a gaudir de l'espectacular combinació de murs blaus i cúpules daurades del Monestir de Sant Miquel. Es tracta d'una còpia dels anys noranta del segle passat de l'antic monestir medieval que hi havia en aquest mateix lloc.

L'interior és visitable de franc, però no està permés fer fotos. El temple original va ser destruït pels soviets en l'any 1937, però molts mosaics es portaren a Santa Sofia i els museus de Sant Petersburg i hui en dia ja llueixen en el seu lloc original.

Altres edificis formen part del complex catedralici monàstic de Sant Miquel de les cúpules daurades. El més singular és el de murs blancs de l'església Menjador de sant Joan l'apòstol construït al seu XVIII junt amb un campanar.

I al costat està la seu del Ministeri d'Assumptes Exteriors en l'antic edifici del Partit Comunista d'Ucraïna. L'edifici amb una façana d'enormes columnes és d'estil soviètic on ondejava la bandera amb la corbella i el martell.

I per a recuperar les forces ens n'anirem a l'elegant restaurant Knyazhyy Hrad per a esmorzar i de pas tastar unes bones receptes locals que he oblidat el nom. Eren uns pastissets menudets farcits i una mena de mandonguilles planes de creïlla que estaven molt bones.

Cambridge, la universitat dels descobrriments científics més apassionants.

 La quarta visita universitària promet per que ens traslladem ni més ni menys que a la ciutat de Cambridge on es va fundar fa huit segles la segona universitat més antiga del món de parla anglesa en una xicoteta ciutat junt al riu Cam habitada abans del romans. 

Si visites Oxford els guies et diran que en la seua prestigiosa universitat s'han format una rastrera gran de primers ministres però a mi m'impressiona més com a mestre de ciència que dels col·legis de Cambridge han eixit trenta-dos premis nobel de Física, vint-i-sis de Medicina, vint-i-dos de Química,  onze d'Economia, tres de Literatura i dos de la Pau.

A la ciutat es poden trobar trenta-un col·legis que són en realitat residències d'estudiants i no aules on es fan classes.  Al col·legi estudien, mengem, dormen i són tutoritzats per un professor. El preu de tota aquesta atenció no està a l'abast de tothom però sortadament alguns estudiants molt brillants amb pocs recursos són becats. Nosaltres començarem la ruta pel prestigiós Saint John's College fundat per Margalida Beaufort, la iaia del conegudíssim rei Enric VIII.

Molt prop està l'església redona o església del Sant Sepulcre, de planta circular i construïda imitant l'original, la de la ciutat de Jerusalem. Hui en dia és una església anglicana, seu d'una exposició permanent i de concerts eventuals.

S'acostarem al riu Cam que està quasi més transitat que els propis carrers de la ciutat. Es pot llogar una barqueta de perxa o pujar an altra més gran destinada per als turistes i tot per a gaudir dels millors col·legis, que es troben a la voreta del riu.

Caminant en direcció sud, el primer College que ens apareixerà és el Trinity College, el més gran de la ciutat. No sabeu quina emoció vaig sentir sols de passar per davant del lloc on s'havia format un dels més grans científics de la història, sir Isaac Newton. Aquest home tocà tots els camps de la Física i les Matemàtiques i amb una senzilla fòrmula va ser capaç d'explicar els moviments dels astres al cel i de les coses a la Terra. Per exemple pot explicar perquè un objecte deixat des d'una altura cau cada vegada més ràpid i perque la Lluna cau sobre nosaltres a la mateixa distància a la qual va corbant-se la Terra sense arribar a precipitar-se.

Però la joia arquitectònica de la ciutat és la capella del King's College, un dels millors exemples de l'arquitectura gòtica perpendicular, començada en 1446, el darrer detall, la reixa renaixentista no es va posar fins a l'any 1536. Si algun dia faig un llistat curt dels monuments que m'han deixat bocabadat de segur que la King's College Chapel hi apareix.

I després del col·legi del rei ve el col·legi de les reines. El Queens' College es va fundar en l'any 1448 i té una col·lecció d'edificis que van del segle XV al segle XIX i fins i tot en un claustre es pot vore una mostra d'arquitectura de tots aquestos segles.

Però el més curiós i fotografiat és el seu pont de fusta conegut amb el nom de pont matemàtic perque la llegenda diu que totes les seues peces encaixen a la perfecció sense la necessitat d'utilitzar claus. Però a banda de ser una genialitat d'enginyeria és també una preciositat.

Molt prop, si tornem a entrar cap al centre de la ciutat, veurem a gent fer-se fotos davant d'un escaparate que conté un extravagant rellotge coronat per un insecte. Aquest rellotge rep el nom de Cronófago perquè sembla que aquest terrorfic ésser viu camina menjant-se el temps. L'enginy és obra de John C. Taylor i quasi dos-cents col·laboradors i va gastar un milió de lliures en el projecte. Cal aclarir que Taylor abans havia guanyat molts diners amb la patent del dispositiu que fa saltar l'interruptor de les teteres elèctriques quan l'aigua comença a búllir. En 2008 va ser inaugurat ple prestigiós científic Stephen Hawking, graduat a Oxford però investigador de Cosmologia a Cambridge.

Des d'aquesta cantonada ix el carrer Sant Benent on es troba l'església més antiga de la ciutat, però el més interessant és l'històric pub The Eagle. S'ha d'entrar per a gaudir d'una bona cervesa  i de la cuina britànica en un històric local del segle XVII. A més ací el científic Francis Crick anuncià en 1953 que ell i el seu company James Watson hi havien descovert el secret de la vida al veí laboratori de Cavendish. El secret de la vida era ni més ni menys que l'estructura de doble hèlix de l' ADN. Així que es pot considerar aquesta ciutat i en concret el seu famós laboratori com l'inici de la nova i prometedora Genètica.

No es pot visitar però cal passar per davant del prestigiosíssim Laboratori de Cavendish. Per desgràcia no es pot visitar, però resulta emocionant saber que en aquest lloc Thomson va descobrir l'electró i Chadwick el neutró, que ens ajudaren a entendre com és un àtom i sentant les bases de la Química actual. Va ser ací també on Rutherford va detectar les primeres desintegracions radioactives naturals i on Cockcroft i Walten reproduïren de forma controlada les primeres que s'en feren de forma artificial. Per tant podem dir que el laboratori de Cavendish és el bressol també de la Física Nuclear.

Molts dels històrics col·legis es poden visitar però si no es disposa de massa temps el millor és decantar-se pel Corpus Christie College, l'església de sant Benet és la seua capella, però en té altres interiors, és d'un claustre preciós i moltes coses més.

Les millors vistes de la ciutat s'obtenen des del campanar de l'església de Great Saint Marie i la pujada ni és excessivament extenuant ni excesivament cara. L'església és d'estil gòtic perpendicular amb una espectacular vidriera del segle XIX.