Basilea, la ciutat suïssa del Rin

La setena parada d'aquest viatge al llarg i ample del Sacre Imperi ens porta a la bonica ciutat de Basilea, ubicada a la vora del Rin, que ací ja és navegable i serveix de via de comunicació entre Suïssa, Alemanya, França i els Països Baixos.

Primer assentament celta i romà, més tard va ser governada durant molts anys per bisbes-electors que podien participar en l'elecció de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic fins que el 1499 es firma el tracta de Basilea i la Confederació Helvètica ja és un estat reconegut per tothom.

Començarem la nostra passejada a la plaça del mercat per gaudir de l'edifici més original de la ciutat, el seu ajuntament. Aquest edifici de més de cinc-cents anys d'història destaca pel color roig de la seua pedra.

En dialecte local alemany, l'edifici és conegut com a Roothaus que a banda d'ajuntament significa casa roja. El pati central està decorat amb frescos de Hans Holbein el jove.

Resulta també molt curiós el conjunt de sostres de teules vidriades de colors i la seua imposant torre que va ser construïda ja al segle XX.

De l'ajuntament eixirem per a trobar-nos amb el Rin i creuar-lo al llarg del Mittlere Brücke o pont del mig, construït al segle XIII i reconstruït al segle XX. Així arribarem al barri conegut amb el nom de Klein Basel, xicoteta Basilea, el més animat de la ciutat.

Tornarem de nou al centre històric agafant una barqueta sense rems que es mou perque va enganxada a un cable que travessa el riu. Per un preu simbòlic et deixa als peus de la catedral.

I per fi arribem a la imponent catedral de la ciutat i dels seus antics prínceps-electors. La primera sorpresa ens l'emportem quan veiem la seua façana de pedra totalment roja.

Resulta també molt curiosa l'escultura de Sant Jordi que hi ha a la part esquerra de la porta d'entrada on el sant està matant al drac a distància.

A l'interior trobarem tres naus gòtiques amb elements romànics, la nau central resulta molt espaiosa i il·luminada. No estan massa decorades perque es tracta d'un temple protestant reformat.

Quasi arribant al presbiteri es pot trobar la tomba d'Erasme de Rotterdam, que va viure a la ciutat més de 15 anys i on va publicar els seus primers llibres.

No es pot eixir de la catedral sense baixar a la seua cripta on estan soterrats els bisbes de la catedral i en la que encara es poden veure fresques que daten alguns de l'any 1400.

I abans d'abandonar la catedral farem una volta a la girola per gaudir del joc de llums de color de les seues imponents vidrieres.

A l'exterior ens esperen dos magnífics claustres gòtics decorats amb diverses làpides, escultures i escuts repartits al llarg dels murs les seues galeries.

Travessant l'enorme plaça de la catedral caminarem al llarg dels carrers coneguts amb el nom d'Agustinergasse  i Martinsgasse fins a arribar a la plaça de Sant Martí on es troba l'església del mateix nom i una típica font suïssa policromada, la font de Sevogel

Bordejant el Rin de camí a la medieval porta de Sant Joan trobem altra font de pedra policromada, la de Sant Urbà.

I després d'una bona caminada ens trobem la imponent porta de Sant Joan, construïda poc després del terratrémol de 1356.

Però la porta més elegant i imponent de totes les que es conserven de l'antiga muralla és sense cap tipus de dubte l'Spalentor, de l'any 1400 i ornamentada amb escultures del segle XV.

Travessant la porta i caminant al llarg del carrer spallenvorstadt arribem a la Holbeinbrunnen de 1550 i coronada amb un home tocant la gaita.

I ara caminarem per meravellosos carrers del ben conservat centre històric de la ciutat, amb les típiques cases de tres o quatre plantes amb finestres mallorquines de color verd.

I per fi arribem a la font més gran de la ciutat, la Tinguely. Aquesta font donada a la ciutat pel famós escultor en l'any 1977 està formada per divertides figures mecàniques.

I al costat estan el teatre i la neogòtica església de Santa Isabel que hui en dia s'utilitza per a concerts i  es pot pujar al seu campanar.

Bergamo alta, un tresor desconegut del nord d'Itàlia

Bérgamo és una ciutat del nod d'Itàlia que mai ha estat dins del circuits turístic que recorren el país, però jo diria que és una de les que més m'ha sorprés. El motiu d'anar a Bérgamo i hospedar-me allí va ser únicament econòmic, el vol directe de València a Milà. I són molts més els que han sospesat el motiu econòmic, perque l'aeroport abans nomenat és el tercer més transitat del país.
Dedicar un dels pocs dia a visitar la ciutat on m'hospedava i centre d'operacions del meu tour pel nord d'Itàlia va ser tot un encert, mai diré que és la ciutat més bonica del món però si la que més em va oferir sense esperar-ho.

Els romans ja s'establiren ací fins a ser-ne deu mil, Atila la va destruir i l'emperador Frederic I el Barba-roja li concedí el privilegi d'acunyar moneda. Així que Bérgamo va formar part, durant un breu període de temps, al Sacre Imperi però el període venecià del segle XV al segle XVIII va ser el que més emprempta deixà. La ciutat alta es pot considerar una joia del renaixement i el barroc.

El punt de partida per a començar el recorregut pel centre històric serà la piazza Vecchia on destaca el palazzo della Ragione, la més antiga de les seues comunals de Lombardia, un palau medieval seu del museu d'història.

Encara que l'interior no està del tot conservat encara es pot gaudir d'un impressionant claustre renaixentista amb les restes d'unes boniques pintures.

Però el que si paga la pena entrar al palau és sense cap tipus de dubte la pujada al seu Campanone que es fa en ascensor i que dóna la posibilitat de gaudir de les millors vistes de la ciutat.

Resulta molt curiosa l'escultura daurada que corona la discreta cúpula de la catedral, és la de Sant Aleixandre Màrtir, patró de la ciutat.

Descendirem de nou a la piazza Vechia i mirarem cap a darrere, per on hem entrat, per gaudir de l'antic ajuntament que hui en dia és una biblioteca. Aquest edifici del segle XVII rep el nom del palazzo Nuovo i es va construir per a ser la seu del govern de la ciutat, de fet va ser ajuntament fins a l'any 1873.

Però el tresor més preciat de tota la ciutat està en la piazza Duomo i no és precisament la seua seu o catedral, però entrarem primer a aquesta per a anar gaudint de l'art in crecendo. La primitiva església estigué dedicada primer a Sant Vicent Màrtir, el patró de València, però quan la verdadera catedral de Sant Aleixandre va ser enderrocada per a fer muralles, l'església passà a ser catedral i va ser dedicada al patró de la ciutat de Bérgamo.

I ara eixirem de la catedral per a enfilar-nos sense més dilació cap a dins de la basílica de Santa Maria la major. El seu interior em va fascinar, és una verdadera explosió de color i barroc i m'ha costat una verdadera feina selecionar les millors fotos.

La façana de la basílica no resulta tan espectacular com la renaixentista de la capella de Colleoni una obra mestra del renaixement que va ser construïda per a donar sepultura a un mercenari venecià.

Per darrere de la catedral es troba el temple romànic de la Santa Creu amagat entre les restes de l'antic palau episcopal. La sal de la cúria és una verdadera joia per les seues pintures romàniques.

I ara agafarem la via dedicada a aquest mercenar, via Bartolomeo Colleoni on podem menjar i comprar perque és la més comercial de la ciutat alta i caminarem fins arribar a la piazza della Cittadella on hi ha un curiós edifici medieval, el palazzo della cittadella, construït al segle XIV i seu dels mueus de ciència i arqueològic.

Molt prop està la porta de Sant Aleixandre, construïda pels venecians com a entrada de la muralla que es part del patrimoni mondial de la UNESCO. I al costat de la porta s'agafa el funicular al castell del que no queda olt però si et regala molt bones vistes.

I acabarem la nostra visita a la part alta de la ciutat a la gelateria la Mariana per a predre prductes força italians, expresso i gelat. El gelat d'Stracciatella té l'origen en aquest lloc i el tipic dolç local, el donizetti el fan molt bo ací. Donizetti era un musi local molt famós però hui també és un bescuit fet amb pollenta.

Szczecin, la ciutat polaca amb un peu en Alemanya

Szczecin és la ciutat més poblada del nord de Polònia i està ubicada al costat d'un riu, l'Òder, d'un llac, el Dabie, i a tan pocs quilòmetres del Bàltic, que és una de les ciutats amb més activitat portuària del país. La veïna Alemanya està tan prop que des de Berlín es pot arribar utilitzant el bitllet de la regió de Brandeburg.

Estar tan sols a 10 Km de la frontera alemanya i tan prop del Bàltic, en la històrica regió de Pomerània, ha fet que aquesta ciutat haja canviat de mans en diverses ocasions. Al segle XII el duc de Pomerània va ser vassall del Sacre Imperi, també ha estat ocupada per danesos i suecs i per descomptat per alemanys en diversos períodes històrics. el darrer durant la segona guerra mundial, quan va ser destruïda quasi per complet durant un bombardeig aliat.

El que farem serà arribar amb tren a la seua estació principal des de Berlín i anirem a buscar aquells edificis històrics que quedaren en peu i d'altres que es reconstruïren. Molt prop de l'estació es troba un dels monuments més antics, l'església de Sant Joan Evangelista, que forma part de la interessant ruta dels edificis gòtics de rajola roja que recorre la zona del Bàltic. Aquest temple del segle XII forma part d'un antic convent franciscà i resulta molt curiosa la seua diminuta torre campanar de color rosa.

De camí cap al centre històric ens trobarem amb un bonic edifici blanc i una enorme torre que és la seu de la Universitat de Medicina de Pomerània, ubicada ací en l'any 1948.

I molt prop, sobre un xicotet pujol, està la catedral de Sant Jaume, un edifici imponent en procés encara de reconstrucció i que té els origens en el segle XII.

El seu interior sorprén per la seua amplitud i per l'altura de la nau i per les seues vidrieres. Encara és possible trobar peces d'art del període gòtic en el museu i es pot pujar a la torre de 110 metres per a gaudir d'unes bones vistes.

Continuarem el nostre camí fins a arribar a un impressionant edifici blanc, és el castell dels ducs de Pomerània. La seua construcció es va iniciar al segle XIII i hui en dia encara està en procés de reconstrucció. Al seu interior hi ha un museu, es fan representacions d'òpera i hi ha un bon restaurant.

Quasi al costat i encara en peu es pot visitar la torre de les set capes, un edifici del segle XIV que formava part de les antigues muralles.

Ara caminarem a buscar el riu fins a arribar a la plaça on es troba l'antic ajuntament, la seu del museu d'història. Aquest edifici gòtic del segle XV, va recuperar la seua original façana en la restauració de 1975 i la façana sud és d'estil barroc.

I ara sí que arribarem fins al riu per a fer una agradable passejada per una zona coneguda amb el nom de Waly Chobrego, un llarg moll amb edificis històrics del segle XIX on es pot gaudir d'unes impressionants vistes del riu, les seues illes, el llac i el delta en general.