Tercera parada de la ruta pels països amb dia de la independència i hui ens traslladem quasi al cercle polar per conéixer el lloc on es va establir el parlament més antic del món, el parc nacional de Thungvellir en Islàndia. El primer parlament el conegut com a "Althing" es va fundar en l'any 945 on es reunien els líders vikings de la zona cada solstici d'estiu per a tractar temes d'interés nacional. Quan Islàndia i Noruega s'uniren al segle XIII el parlament continuà celebrant-se fins a l'any 1799. La eua activitat es va reanudar en 1844 però ja en la capital Reykjavík a quaranta-cinc quilòmetres del lloc que hui visitem. Amb les guerres napoleòniques Noruega es separa de Dinamarca però Islàndia no ho farà fins al 17 de juny de 1944 aprofitant l'ocupació nazi de Dinamarca.
La nostra passejada discorrerà per un agradable camí entre formacios volcàniques i un riu. Deixarem el cotxe a la zona d'aparcament del centre de visitants del parc natural de Thungvellir des d'un mirador farem una ullada del que anem a recórrer.
El camí transcorre entre dues pareds verticals de pedra, la de la dreta pertany a la placa tectònica euroasiàtica, la de l'esquerra a la placa tectònica americana. Aquesta zona és la part visible d'una escletxa de milers de quilòmetres que creua verticalment l'Atlàntic. Hi ha opció de veure-la sota l'aigua oceànica amb la supervisió de gent especialitzada de la zona.
En algun moment ens acompanyarà l'estret però virulent Riu Öaxar que naix prop d'un volcà i desemboca en un llac volcànic anomenat Thngvallavtn. Amb sols disset quilòmetres de longitud i una conca de quaranta-cinc quilòmetres quadrats es troba principlament al municipi de Bláskógabbyggo.
Ens aturarem en la "Lögberg" o roca de la llei, o millor dit el lloc on es pensa que es reunia el parlament i on es prengueren desicions tant importantss com l'adopció del cristianisme en l'any 1000. Una llei es va prendre ací, la d'escriure un poema burlant-se del rei danés Harald Blätand, blätand vol dir dent blava per que en tenia alguna ben podrida. El motiu era que s'havia quedat un vaixell islandés amb la seua mercaderia. La unió de dos símbols de l'escritura nòrdica, donà origen al logotip del nostre actual bluetooth.
Més avant el riu öaxar perd virulència quan es troba en la llacuna Drekkingarhylur, un lloc on anaven les dones adúlteres, infanticides o qualsevol cosa que moletara en una societat masclista medieval. Ací morien ofegades.
I altre dels atractius de la zona són les cascades d'Öaxarfoss, foss és cascada en islandés. No són ni de bon tros ni les més boniques ni les més espectaculars del país però sique poden completar la passejada que hem fet hui al parc nacional de Thingvellir, declarat patrimoni de la humanitat per la seua història, natura i geologia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada