La República de Sud-àfrica no celebra el dia de la independència pr que té altres coses més importants que comemorar després de dècades d'apartheid, com són el dia dels drets humans i el dia de les primeres eleccions democràtiques no segregadores, Però aquesta part austral del continent africà va estar colonizats per holandesos i després formà part de l'Imperi Britànic, del que va deixar de dependre un 31 de maig de 1961. La segona parada de la ruta per països indpenditzats la farem en Pretòria, la capital administrativa de Sud-àfrica, Ciutat del Cap és la capital legislativa i Bloemfonein n'és la judicial.
La història de Pretòria va començar en la meitat del segle XIX, quan els bóers, els descendents dels holandesos que colonitzaren la osta sud del continent africà dos segles abans, fugint del domini britànic viatjaren cap al nord i l'interior, fundaren la República de Transvaal i un tal Martinus Pretorius va establir la capital en aquest lloc. A principis del segle XX s'uniten a altres colònies britàniques i s'anà perfilant el país que coneguem hui en dia.
El primer monument que visitarem es coneix amb el nom en anglés Union Buildings que són la seu del govern i les oficines del President de la república. Es troben al cim de la muntanya Meintjeskop i són obra de l'arquitecte sir Herbert Baker que amb les dues torres volia representar els dos idiomes oficials de recentmnt formada Unió sw Sud-àfrica, l'anglés i l'afrikaans que és una evolució de l'holandés.
Als peus del pujol on s'aiequen els Union Buildings podem trobar sobre un imponent pedestal una escultura a dos hòmens que intenten posat les regnes a un cavall. Els dos hòmens representen a les dues cultures europpes que ací arrelaren, la britànica i l'holandesa i el cavall desbocat representa Àfrica. Una escultura que es va fer abans de que els negres colonitzata tingueren drets.
Tot va canviar a la fi del segle XX quan l'apartheit deixà d'exisitir i els negres qe vivien en aquesta zona començaren a tindre els mateixos drets que els blancs, al guanyar Nelson Mandela les eleccions en 1994. Des de llavors a banda de l'afrikaans i l'angles altres huit llengües que parlen les diferents ètnies de negres, també ho són. Encara hi ha una que no està reconeguda i alguns d'aquesta ètnia aampen en el jardi des de fa ants en senyal de protesta, Una enorme escultura del líder sudafrià s'aixexa molt prop.
A mitja hora caminant està la Church esquare, nosaltres anirem per uns bulliciosos carrers donats a la venda ambulant i on es ven quasi de tot. El trànsit rodat i a peu li donen una combinació d'encant i estrés. Pendents de les nostres pertenències per què Pretòria és molt més segura que Johanesburg però no cal refiar-se massa.
Un poc abans d'arribar a la Church Square, es trobarem amb un alt edifici de vint-i-cinc plantes que es va construir en vidre i acer. Hui en dia està ocupat quasi i tot per despatxos i depenències del Ministeri de Sanitat.
En Church Square, la històrica plaça de la ciutat de Pretòria podem veure al mig del jardí central una font amb l'escultura de Paul Kruger, líder bóer que va ser president de la República de Transvaal. Està considerat un dels pares de la nació i el parc nacional més famós del país, el parc Kruger porta el seu nom. Va morir a l'exili en Suïssa a principis del segle XX.
L'edifici més imponent i bonic de la plaça pot ser siga el Palau de Justícia. Es va aixecar en les darreres dècades del segle XIX i el judici més famós dut a terme ací va condemnar a Nelson Mandela i altres membres del Congés Nacional Africà a anar a pressó. Algunes presons on estigueren ja les hem visitat, la de l'illa de Robben en Ciutat del Cap i la de Constitution Hill en Johanesburg.
Ou Raadsaal és altre dels edificis històrics de Church Square. Es tracta de l'antic parlament que funcionà com a tal des de 1892 fins a 1901 quan l'Imperi Britànic annexionà la República Sudafricana. L'edifici d'estil neorenaixentista holandés hui és seu del parlament regional, el nacional està en Ciutat del Cap.
Altres edificis destacables són les Tudor's Chambers, creades en 1903 per a comerços. El seu amo era l'empressari de transport per diligències George Heys. Són d'estil victorià i es varen fer amb materials procedents d'Escòcia, destquen en a plaça, pel seu color i arquitectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada