dissabte, 19 d’octubre del 2024

Sant Francesc Xavier, la capital de Formentera

 Hui viatgem a l'illa de Formentera per conéixer de primera mà les obres de l'orfebre i joier català Enric Majoral que té dues botigues en la Pitiusa menor, una en La Mola que ja vàrem visitar i l'altra en Sant Francesc Xavier, nucli urbà més poblat i capital de l'illa on es troba l'Ajuntament, l'Hospital i el Consell Insular.


La nostra ruta comença fora del que és el casc urbà de la població de "Sant Franciscu" per gaudir de primerà mà d'un dels patrimonis de la humanitat que té l'illa a banda de la pradera de posidònia que comparteix amb Eivissa i de l'arquitectura de pedra seca que es fa a tota la Mediterrània. La trobarem en cada marge que delimita un bancal i de pas gaudirem també dels espectaculars molins farinenrs de la venda de sa Miranda.



Ja dins del poble farem parada a la plaça de la Constitució on es troba el monument més imponent de tota l'illa, l'església de Sant Francesc Xavier, que es va aixecar al segle XVIII per a donar servei religiós i protecció davant els atacs de pirates als habitants de Formentera que l'havien repoblada no feia molt, en l'any 1697.


Més que una església sembla més una fortalesa, com ocorre amb quasi totes les esglésies rurals d'Eivissa i Formentera. Al seu interior trobaren murs encalats de blanc i imatges de sants. L'altar major 'aspecte barroc és del segle passat, Al costat trobem un bonic edifici, l'ajuntament vell que hui en dia és sala d'exposicions,



L'aigua a les illes Balears és el recurs natural més apreciat per que llevat d'Eivissa que té l'unic riu de l'arxipèlag, tota l'aigua que s'arreplega ve de la pluja i d'algun barranc i si en falta es tira mà de la de la mar desalant-la, A l'altre costat de l'església tenim una cisterna.



A Formentera podem trobar moltíssimes restes de l'era prehistòrica com el sepulcre de ca Na Costa, romanes cm el castellum de can Blai però si busquem alguna edificació medieval caldrà anar a Sa Tanca Vella, l'església de reconquesta que construïren els primers repobladors catalans al segle XIII. El culte eligiós no durà massa en aquest lloc per que l'illa no era massa segura malalties, atacs berberiscos i una terra no massa fèrtil propiciaren l'abandó. No es tornaren a sentir paraules en català fins l'arribada de l'eivissenc Marc Ferrer que va decidir establir-se ací per que no tenia massa llocs on anar, havia estat tancat a la pressó de les Torres de Quart.



Des de la plaça de la Constitució ix el carrer Jaume I on pdem trobar en ptimer lloc el Museu d'Etnografia de Formentera que exposa utensilis de l'època en que el dur treball al camp erà l'única manera de sobreviure a l'illa per que els forasters que hui en dia busquen les platges paradisiaques encara no hi venien. A la fi del carrer també està la botiga d'Enric Majoral.


I des d'aquest carrer agafarem el camí d'es mal pas, un camí entre banacals que ens durà fins a l'estany Pudent. La llacuna més gran de les pitiuses que amb una extensió de tre quilòmetres i mig quadrats forma part del parc natural de Ses Salines, està comunicada amb la mal mijantçant una sèquia amb comportes que erade vital importància per a controlar la salinitat i propiciar el procés d'extracció de la sal.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada