Murano, l'illa veneciana del vidre de colors.

 Cap visita a la ciutat de Venècia quedaria complea sense passejar pel conjunt d'illes que formen part de Murano i comprar-se de record alguna peça de vidre. Els vidrers de la ciutat de Venècia hagueren de deixar la ciutat en l'any 1295 per a evitar incendis. I la indústria del vidre continua present essent Alfredo Barbini un dels creadors més reconeguts del segle passat.

Per a arribar a Murano des de Venècia es pt agafar per lliure el vaporetto o llogar la ípica excursió que et porta, a banda de Murano, a Burano i Torcello que ja visitàrem fa temps.  Deixant Venècia en l'illa de San Pietro di Castello podrem veure des de la llacuna la impressionant cúpula i bonic campanar d'una basílica, la de sant Pere, que des del segle IX ha patit moltes modificacions.

L'espectacularitat d'aquesta ciutat que ja va ser fudada pels romans s'aprecia només arribar al Canal Grande di Murano que flueix d'oest a est durant 1,3 Km separant les dues illes principals de l'arxipèlag de Murano.

Murano va ser primer poble de pescadors, després es va convertir en mestres vidres i també va ser zona d'estiueig de faílies riques. El palazzo da Mula constrït al segle XIII en estil gòtic va passar per les mans de diverses fam´lies fins avui que és una seu municipal.

Però l'edifici més interessant a nivell arquitectònic de Murano és la Basílica de Santa Maria i San Donat que està a la vora del canal.  És de les més antigues de la llacuna de Venècia i es va aixecar al segle VIII i reformar al segle XII. Espectacular és el seu absis romànic que dona al canal.

Per a visitar l'església caldrà creuar el Canal Grande di Murano pel bucòlic pont de Sant Donat fet com quasi tot a Venècia de regulars maons de color marró-vermell fosc, des d'on obtindrem boniques ists de l'església  el canal.

L'interior de la basílica  destaca pels mosaics de terra de més de cinc metres quadrats de epentina i pòrfir on es representen diverses aus. A l'altar major es custodien quatre costelles del sant i es poden veure us ossos llarguíssims que la tradició popular diu que són d'un drac que va matar Sant Donat.

La torre-campanar de la basílica és una torre exempta cnstruïda en maó de color marró-vermell ubicat a la placeta on està l'entrada principal del temple que mira cap a ponent. La torre té un gran rellotge i està cornada per una galeria romànica amb columnes de pedra blanca que destaquen del maó.

Un museu del vidre es troba prop que no dóna temps a visitar si vas amb l'excursió organitzada de les tres illes. Però abans de marxar cal comprar una peça de vidre per a tindre un record d'aquest bucòlic lloc a menys de dos quilòmetres de Venècia.