Constitution Hill en Johannesburg, de turó de la repressió política a lloc de prtecció de drets i llibertats.

Continuem rodant pel món descobrint noves formes d'expressió artística i hui és el torn de la roba, la que pot ser més seguidors té. Viatjarem a Johannesburg on està afincat i té la seua botiga el jove i guardonat dissenyador Thebe Magugu. La ciutat de Johannesburg és la més gran del continent africà i una de les més insegures, nosaltres visitarem la Constitution Hill on es va ubicar en l'any 1893 l'Old Fort.

Aquest turó on està l'Old Fort i el Tribunal Constitucional de Sud-àfrica s'ha convertit en museu per a que tothom conega els horrors de la repressió de l'Apartheid i el nou periode de democràcia i llibetat. Abans d'entrar trobem diverses escultures que formen part de la col·lecció d'art que en aquest lloc s'exhibeix. Resulta curiosa la de bronze feta per Dumile Feni anomenada Història, en ella un home gran estira d'un carro dominant per una parella.

Una moderna torre de rajoles allotja la coneguda com a flama de la democràcia per a recordar a tot visitant que aquest lloc que va privar de llibertat a molta gent hui en dia és un monument a la llibertat i la democràcia.

La visita guiada et porta primer a l'Old Fort construït set anys abans de la fundació de la pròpia ciutat de Johannesburg per ordre del president Kruger en 1893. Una bonica portada històrica i ornamentada és l'única cosa del lloc on es perpetraren verdaderes barbaritats.

 Originàriament l'edifici va ser una pressó però amb es va convertir en un fortí amb muralles pocs anys més tard per la incursió de Jameson en 1896. En 1902 tornà a ser pressó però encara és fàcil observar els puestos de l'artilleria.

La pressó primer era per a blancs però en 1902 entraren els primers negres a uns mòduls nous. Després de l'establiment del règm de l'Apartheid en 1948 els negres que començaren a patir més repressió i brutalitat que els blancs, les racions eren més escases, . Ací estigueren personatges com Gandhi nominat en cinc ocasions al premi Nòbel de la Pau i Nelson Mandela, que si que li va ser otorgat en l'any 1993, abans de destinar-lo a l'illa de Robben que visitàrem l'any passat.

A l'interior descobrirem els típics patis d'una pressó on els pressoners caanvien la foscor i el terror de la reduïda cel·la per la claror que proporcionen els rajos de sol. També es conserva el passadís principals amb donen les portes de les cel·les.

De la pressó dels horrors del passat es passa al pressent democràtic visitant lla seu del Tribunal Constitucional de Sud-àfrica. Es tracta d'un edifici modern de formigó, vidre, fusta i metall que ha fallat en coses tan importants com l'abolició de la pena de mort, la definició de matrimoni per a tot tipus de parelles o la més actual de declarar genocidi al que està fent Israel en Gaza.

La seu del Tribunal Constitucional començà a decorar-se a diferents peces d'art sud-africà que molts artisten oferiren i que hui en dia es pot observar e les parets de sala del Tribunal i en la galeria adjacent amb làmpades de Walter Oltmann entre altres.

I encara que passa un poc desapercebuda la Hillbrow Tower construïda fa poc més de cinquanta anys amb els dos-cents seixanta-nou metres va ser la construcció més alta d'Àfrica durant uns quaranta anys i també un temps ho va ser de l'hemisferi sud. Es tracta d'una torre de telecomunicacions que va aixecar l'empresa Telkom.

Sant Francesc Xavier, la capital de Formentera

 Hui viatgem a l'illa de Formentera per conéixer de primera mà les obres de l'orfebre i joier català Enric Majoral que té dues botigues en la Pitiusa menor, una en La Mola que ja vàrem visitar i l'altra en Sant Francesc Xavier, nucli urbà més poblat i capital de l'illa on es troba l'Ajuntament, l'Hospital i el Consell Insular.

La nostra ruta comença fora del que és el casc urbà de la població de "Sant Franciscu" per gaudir de primerà mà d'un dels patrimonis de la humanitat que té l'illa a banda de la pradera de posidònia que comparteix amb Eivissa i de l'arquitectura de pedra seca que es fa a tota la Mediterrània. La trobarem en cada marge que delimita un bancal i de pas gaudirem també dels espectaculars molins farinenrs de la venda de sa Miranda.

Ja dins del poble farem parada a la plaça de la Constitució on es troba el monument més imponent de tota l'illa, l'església de Sant Francesc Xavier, que es va aixecar al segle XVIII per a donar servei religiós i protecció davant els atacs de pirates als habitants de Formentera que l'havien repoblada no feia molt, en l'any 1697.

Més que una església sembla més una fortalesa, com ocorre amb quasi totes les esglésies rurals d'Eivissa i Formentera. Al seu interior trobaren murs encalats de blanc i imatges de sants. L'altar major 'aspecte barroc és del segle passat, Al costat trobem un bonic edifici, l'ajuntament vell que hui en dia és sala d'exposicions,

L'aigua a les illes Balears és el recurs natural més apreciat per que llevat d'Eivissa que té l'unic riu de l'arxipèlag, tota l'aigua que s'arreplega ve de la pluja i d'algun barranc i si en falta es tira mà de la de la mar desalant-la, A l'altre costat de l'església tenim una cisterna.

A Formentera podem trobar moltíssimes restes de l'era prehistòrica com el sepulcre de ca Na Costa, romanes cm el castellum de can Blai però si busquem alguna edificació medieval caldrà anar a Sa Tanca Vella, l'església de reconquesta que construïren els primers repobladors catalans al segle XIII. El culte eligiós no durà massa en aquest lloc per que l'illa no era massa segura malalties, atacs berberiscos i una terra no massa fèrtil propiciaren l'abandó. No es tornaren a sentir paraules en català fins l'arribada de l'eivissenc Marc Ferrer que va decidir establir-se ací per que no tenia massa llocs on anar, havia estat tancat a la pressó de les Torres de Quart.

Des de la plaça de la Constitució ix el carrer Jaume I on pdem trobar en ptimer lloc el Museu d'Etnografia de Formentera que exposa utensilis de l'època en que el dur treball al camp erà l'única manera de sobreviure a l'illa per que els forasters que hui en dia busquen les platges paradisiaques encara no hi venien. A la fi del carrer també està la botiga d'Enric Majoral.

I des d'aquest carrer agafarem el camí d'es mal pas, un camí entre banacals que ens durà fins a l'estany Pudent. La llacuna més gran de les pitiuses que amb una extensió de tre quilòmetres i mig quadrats forma part del parc natural de Ses Salines, està comunicada amb la mal mijantçant una sèquia amb comportes que erade vital importància per a controlar la salinitat i propiciar el procés d'extracció de la sal.

Murano, l'illa veneciana del vidre de colors.

 Cap visita a la ciutat de Venècia quedaria complea sense passejar pel conjunt d'illes que formen part de Murano i comprar-se de record alguna peça de vidre. Els vidrers de la ciutat de Venècia hagueren de deixar la ciutat en l'any 1295 per a evitar incendis. I la indústria del vidre continua present essent Alfredo Barbini un dels creadors més reconeguts del segle passat.

Per a arribar a Murano des de Venècia es pt agafar per lliure el vaporetto o llogar la ípica excursió que et porta, a banda de Murano, a Burano i Torcello que ja visitàrem fa temps.  Deixant Venècia en l'illa de San Pietro di Castello podrem veure des de la llacuna la impressionant cúpula i bonic campanar d'una basílica, la de sant Pere, que des del segle IX ha patit moltes modificacions.

L'espectacularitat d'aquesta ciutat que ja va ser fudada pels romans s'aprecia només arribar al Canal Grande di Murano que flueix d'oest a est durant 1,3 Km separant les dues illes principals de l'arxipèlag de Murano.

Murano va ser primer poble de pescadors, després es va convertir en mestres vidres i també va ser zona d'estiueig de faílies riques. El palazzo da Mula constrït al segle XIII en estil gòtic va passar per les mans de diverses fam´lies fins avui que és una seu municipal.

Però l'edifici més interessant a nivell arquitectònic de Murano és la Basílica de Santa Maria i San Donat que està a la vora del canal.  És de les més antigues de la llacuna de Venècia i es va aixecar al segle VIII i reformar al segle XII. Espectacular és el seu absis romànic que dona al canal.

Per a visitar l'església caldrà creuar el Canal Grande di Murano pel bucòlic pont de Sant Donat fet com quasi tot a Venècia de regulars maons de color marró-vermell fosc, des d'on obtindrem boniques ists de l'església  el canal.

L'interior de la basílica  destaca pels mosaics de terra de més de cinc metres quadrats de epentina i pòrfir on es representen diverses aus. A l'altar major es custodien quatre costelles del sant i es poden veure us ossos llarguíssims que la tradició popular diu que són d'un drac que va matar Sant Donat.

La torre-campanar de la basílica és una torre exempta cnstruïda en maó de color marró-vermell ubicat a la placeta on està l'entrada principal del temple que mira cap a ponent. La torre té un gran rellotge i està cornada per una galeria romànica amb columnes de pedra blanca que destaquen del maó.

Un museu del vidre es troba prop que no dóna temps a visitar si vas amb l'excursió organitzada de les tres illes. Però abans de marxar cal comprar una peça de vidre per a tindre un record d'aquest bucòlic lloc a menys de dos quilòmetres de Venècia.