Sant'Antioco un bonic poble sard d'origen fenici.

 Hui ens traslladem a l'illa de Sardenya i millor dit a l'antiga l'illa de Sant'Antioco, convertida en península i a la que es pot accedir conduint per una carretera. En aquest lloc va existir una ciutat fenícia, després cartaginesa anomenada Sulcis. En l'any 258 aC una important batalla naval es va donar en les seues costes dins la Primera Guerra Púnica que donà la victòria a la flota romana i el general cartaginés Hannibal Giscó destituït per incompetent.

Caminant cap al centre del poble anirem descobrint diferents llos arqueològics amb més de dos milenis d'història. El primer d'ells Sa Presoneda. Es tracta d'un mausoleu romà construït al segle II aC, en època republicana.

Passarem per baix del su portali de sa ccorte is agus datat del segle XVII que afortunadament es va salvar de la demolició, una església dedicada a Santa Rosa ubicada en aquesta zona va ser enderrocada en l'any 1825.

El moument més destacat de la població és la basílica de Sant'Antioco màrtir d'origen paleocristià que es va començar a construir al segle V. El papa Joan Pau II elevà a rang de basíñica l'antiga església parroquial en l'any 1991.

Al seu interior ens trobarem una una única nau de volta de canó, sense cap decoració que amague la pedra utilitzada en la construcció tant en la volta com en les parets, ja que el guix que les cobria es va deteriorar molt després d'una tempesta i per a la restauració es va decidir recuperar l'estat original. Per baix de terra encara es possible viasualitzar les catacombes on els cristians soterraren a Sant'Antíoc.

El temple età dedicat al primer sant i màrtir de l'illa de Sardenya, Sant Antíoc, un metge originari de la província romana de Mauritània que per altruïsme curava malalts i convertia al cristinisme a molta gent. Va ser exiliat a Sardenya a l'illot de Plumbària per a treballar traient plom i finalment martiritzat.

Molt prop de la façana neobarroca de la basílica i del palau del capitoli, seu del govern municipal però completament exent dels dos edficis podem trobar el seu bonic campanar o campanile, com anomenen els locals.

I de l'església se n'anirem al castell conegut amb el nom de Forte Sabaudo Su Pisu que es trob ubicat en el punt més alt del poble. Es tracta d'una fortificació del segle XIX amb aspilleres que està sobre restes prehistòriques del segle XV aC i altres restes púniques.

I no massa lluny podem gaudir de les bucòliques runes de l'Acropoli Sulci on és fàcil visualitzar el que era un antic temple romà amb les seues escales, datat al segle II ja baix el domini dels romans, que taparen de terra les tombes de la necròpolis púnica.