Victoria & Albert Waterfront, la façana marítima de Ciutat del Cap

 En gener de 1806 una serie de soldats desembarcaren en una badia prop de Ciutat del Cap pera ocupar aquest territori als neerlandesos. Hui anirem fins a una de les capitals de Sud-àfrica per a visitar el Victoria & Albert Waterfront, el seu passeig marítim més popular que s'ha conveetit en la zona d'oci preferida dels ciutadans.

Començarem la nostra passejada per un discret centre comercial anomenat Clock Tower Retail Centre. Encara que no tots els locals estiguen ocupats per botigues, aquesta àrea comercial té un xicotet musue dedicat al diamant ja que és Sud-àfrica un dels majors productors d'aquesta pedra preciosa.

Al costat d'aquesta àrea comercial trobarem una torre de color roig d'estil victorià, es tracta de la Tower Clock, que està rematada per un grran rellotge i és la que dóna nom al centre comercial del que acabem d'eixir,

Travessarem cap altre moll a través d'un ont giratori que és accesible als peatons quan no està deixant pas als velers que atrequen en la zona portuària. I després ens detindrem per a observar l'Old Port Capitain's Building, un edifici històric de l'any 1904 convertit en botigues d'artesania local.

A continuació podrem veure un dic sec conegut amb e nom de Robinson Dry Dock i data de l'any 1882. És el més antic d'aquest tipus encara en funcionament i va ser unaugurat pel segon fill de la reina Victoria, Alfred. En ell podem observar dos vaixells.

Al costat està ubicat des de l'any 1995 l'aquari Two Oceans, un bon lloc per a aprendre sobre la fauna marina de les costes sud-africanes banyades per l'oceà Atlàntic i l'oceà Índic. També hi ha un riu d'aigua dolça on podem aprendre sobre les granotes d'aquest país.

Seguirem bordejant la mar al costat d'altre centre comercial conegut amb el nom de Watershed fins a la plaça dels premis Nobel. Ací s'aixequen quatre escultures per a rendre homenatge als quatre sud-africans guanyadors del Premi Nobel, Nkosi Alber Luthuli, Desmond Tutu, FW de Klerk i per descomptat Nelson Mandela.

I de Nobel Square bordejant una transitada carretera arribem a una de les zones fortificades més antigues de la ciutat l'Amsterdam Battery que data de l'any 1784.  Està en procés d'excavació i adequació. Molt prop un elegant centre comercial anomenat Victoria Wharf,

I si tens fam no cal anar massa lluny per a gaudir d'una zona de restaurants de tots els sabors i gustos, des de franquícies internacionals a restaurants locals que ofereixen els millors plats de peix de la zona a preus no desorbitats.

I seguirem gaudint des de fora de l'enorme edifici de l'hotel Table Bay de cinc estreles que té de tot, piscina, spa, restaurant i meravelloses vists a l'Atlàntic i illa de Robben i a l'espectacular monument natural que és la Table Mountain.

Per darrere de l'hotel es troba The Cape Wheel, una discreta en grandària nòria al costat de l'oceà i molt prop del moll oon anirem a gaudir de la meravellosa posta de Sol. L'astre rei s'amagarà sota les aigües atlàntiques buscant Sud-amèrica.

Sant'Antioco un bonic poble sard d'origen fenici.

 Hui ens traslladem a l'illa de Sardenya i millor dit a l'antiga l'illa de Sant'Antioco, convertida en península i a la que es pot accedir conduint per una carretera. En aquest lloc va existir una ciutat fenícia, després cartaginesa anomenada Sulcis. En l'any 258 aC una important batalla naval es va donar en les seues costes dins la Primera Guerra Púnica que donà la victòria a la flota romana i el general cartaginés Hannibal Giscó destituït per incompetent.

Caminant cap al centre del poble anirem descobrint diferents llos arqueològics amb més de dos milenis d'història. El primer d'ells Sa Presoneda. Es tracta d'un mausoleu romà construït al segle II aC, en època republicana.

Passarem per baix del su portali de sa ccorte is agus datat del segle XVII que afortunadament es va salvar de la demolició, una església dedicada a Santa Rosa ubicada en aquesta zona va ser enderrocada en l'any 1825.

El moument més destacat de la població és la basílica de Sant'Antioco màrtir d'origen paleocristià que es va començar a construir al segle V. El papa Joan Pau II elevà a rang de basíñica l'antiga església parroquial en l'any 1991.

Al seu interior ens trobarem una una única nau de volta de canó, sense cap decoració que amague la pedra utilitzada en la construcció tant en la volta com en les parets, ja que el guix que les cobria es va deteriorar molt després d'una tempesta i per a la restauració es va decidir recuperar l'estat original. Per baix de terra encara es possible viasualitzar les catacombes on els cristians soterraren a Sant'Antíoc.

El temple età dedicat al primer sant i màrtir de l'illa de Sardenya, Sant Antíoc, un metge originari de la província romana de Mauritània que per altruïsme curava malalts i convertia al cristinisme a molta gent. Va ser exiliat a Sardenya a l'illot de Plumbària per a treballar traient plom i finalment martiritzat.

Molt prop de la façana neobarroca de la basílica i del palau del capitoli, seu del govern municipal però completament exent dels dos edficis podem trobar el seu bonic campanar o campanile, com anomenen els locals.

I de l'església se n'anirem al castell conegut amb el nom de Forte Sabaudo Su Pisu que es trob ubicat en el punt més alt del poble. Es tracta d'una fortificació del segle XIX amb aspilleres que està sobre restes prehistòriques del segle XV aC i altres restes púniques.

I no massa lluny podem gaudir de les bucòliques runes de l'Acropoli Sulci on és fàcil visualitzar el que era un antic temple romà amb les seues escales, datat al segle II ja baix el domini dels romans, que taparen de terra les tombes de la necròpolis púnica.

El centre històric de York, un dels més monumentals d'Anglaterra.

 La ciutat de York va ser atacada pels vikings en l'any 866 després de desembarcar en Ànglia Oriental. Des d'aquell moment l'antiga Ebocarum romana passà a anomenar-se Jórvic. Hui visitarem el seu centre històric, deixarem la catedral per a més avant i vos convide a recordar aquella visita que férem al castell i a la ronda de muralles.

Començarem la ruta per l' "All Saint's Pavement Church" un temple construït al segle XIV que ha patit moltes reconstruccions durant els segles XVIII i XIX. L'afegit de Pavement que té aquesta església és per a distingir-la d'altra que també s'anomena de tots sants i que està fora del centre. Aquesta es diu Pavement per que estava ubicada en el primer carrer que es va asfaltar en la ciutat.

A pocs metres es troba el Barley Hall, una típica casa medieval anglesa restaurada després de ser redescoberta farà uns quarant anys i convertida en museu. Un recorregut per les seues sales ens farà veure les antigues estructures de fusta de sostre i parets i amb les recreacions coneixerem com era la vida en el York medieval.

Seria tot un delicte anar-se'n de York i no veure el dimoni de l'imprempta, una xicoteta esculutra que representa un dimoniet roig, situat en una antiga casa que va ser imprempta al segle XVII. Es torba al número 33 de l'Stonegate i representa als aprenents d'imprempta que en aquesta època rebien el mal nom de dimonis.

En direcció a la catedral trobarem altra espectacular església anomenada l'església de "Saint Martin le Grand". Construïda al segle XI amb campanar del segle XV destaca l'exterior per un rellotge del segle XIX amb una figureta del segle anterior anomenada el petit almirall.

A l'interior podrem gaudir d'un espectacular vitrall medieval que conta històries de Sant Martí que afortunadament es va salvar del bombardeig que va sofrir l'església durant la segona guerra mundial de 1942 per que dos anys abans s'havia retirat per a ser restaurada.

Més propo encara de la catedral trobem altra església més moderna, construïda en estil neogòtic en la segona meitat del segle XIX. Està dedicada al culte catòlic i el seu titular és Sant Wilfrid, un monjo i bisbe de York del segle VII. En la ciutat l'església es coneix com l'Oratori.

Ens deixarem perdre pels bonics i ben cuidats carrers del cente històric, alguns d'ells ens teletransportaran a les pel·lícules de Harry Potter. Descobrirem també boniques cases amb entramat de fusta d'estil Tudor.

Passarem per davant de la catedral coneguda pels anglesos com a Minster York, la més gran de tot el país en estil gòtic. I molt prop està encara en peu una antiga columna de l'antiga ciutat romana d'Ebocarum.

Un lloc que no podem deixar de visitar és la Treasure's House que té l'origen en la casa que es va fer per al tresorer de la catedral i monestir al segle XI. Al segle XVI va desaparèixer aquest càrrec i la casa passà per mans de diferents propietaris i avui forma part del patrimoni nacional.

A l'interior podrem gaudir de diferents habitacions perfectament decorades amb mobiliari antic i pot ser trobar-nos amb els fantasmes d'un antic propietari i d'una legió de romans ja que la casa està ubicada en un dels carrers principals de l'antiga York romana.

I la darrera visita de hui la farem al Merchant Adventurers' Hall, l'antic ajuntament medieval de la ciutat amb un impressionant sostre de vigues de fusta. Quan vaig estar a la ciutat l'entrada era de franc amb la York Pass, però sols és visitable si no estan fent algun preparatiu per a events. Jo vaig entrar a pessar de que el cartell deia que estava tancat, vaig fer fotos, me pillaren i vaig eixir corrents abans de que me tiraren.

I recuperarem forces tastant el típic pernil dolç, que en castellà s'anomena "jamón de York", en el York Roast, una delícia gastronòmica de patà de pork acabada de rostir i amb mostassa i pa no té res a veure amb al que comprem a les salobreies.