Des de l'hotel Føroyar fins al port de Tórshavn, un agradable passeig entre totes les tonalitats del verd.

 Hui viatgem a les illes Feroe, un arxipèlag autònom del Regne de Dinamarca que en l'any 1940 va ser ocupat per la marina britànica en plena efervescència de la segona guerra mundial, coneguda com operació Valentine. Dinamarca, país al que formava part el comtat de les Feroe ja havia caigut sota el poder de les tropes nazis, així que els britànics s'afanyaren en ocupar les illes abans que els nazis i establir una base militar.

L'ocupació va ser acceptada de bona gana per part dels habitants de les Feroe, de fet molts matrimonis s'establiren entre mariner britànic i dona Feroesa. Cal dir que en alguna ocasió els avions nazis bombardejaren questes illes, però mai intentaren ocupar-les. Nosaltres pernoctarem en l'hotel Føroyar, un hotel de quatre estreles construït en l'any 1983 imitant l'estil de les cases illenques amb sostre amb sorra i herba una combinació que actua com aïllant del fred.

L'hotel Føroyar és un hotel nacional, amb instal·lacions magnífiques i vistes impressionants a la badia i al seu port. Totes les grans personalitats que visiten aquest territori autònom que sols depén de Dinamarca a nivell de defensa i de relacions internacionals, s'allotgen en l'hotel i la seua visita es recorda amb una xicoteta placa.

Tórshavn, capital de les illes Fèroe, està a pc més de dos quilòmetres de l'hotel. La baixada es pot fer a través d'un més que bonica i agradable senda que transcorre per dins d'un bosc on el verd és el protagonista, puix ací l'aigua mai és escasa.

Abans d'arribar a la vora de la mar s'arriba a una interessant i moderna església d'estil molt nòrdic, el seu nom en feroés, llengua molt emparentada amb l'islandés i menys al danés, és Vesturkirkjan. La traducció del nom és esglésua de l'oest, es va erigir en l'any 2006 i és l'edifici més alt del país amb poc més de quaranta metres.

I entorn a l'església s'articula un agradable parc on trobarem un obra de l'escultor Hans Paul Olisen, d'origen feroés i afincat en Copnehaguen. L'escultura representa a Sigmundur Brestisson el cap viking feroés que va introduir el cristianisme en les illes a la fi del segle X.

Un xicotet rierol que porta aigua fins i tot en estiu travesa el jardí i desemboca en el mateix port de Tórshavn. Els cursos d'aigua i xicotetes cascades es compten per centenars en aquestes illes, per que la pluja i la boira mai falten i les temperatures màximes d'estiu rara vegada arriben als vint graus.

I per fi arribem al port de Tórshavn, ocupat pels britànics des de l'any 1940 fins a la fi de la guerra en maig de 1945. Tórshavn significa el port de Thor, el deu del raig de la mitologia escandinava. La seua activitat més important és la pesca i l'exportació de peix, sobretot abadejo i en estiu algun creuer atraca ací.

En el port trobarem una escultura de Gianfranco Nonni col·locada al port en 2010. Representa una dona netejant peix i vol rendre homenatge a la primera activitat industrial de les illes, el secat d'abadejo que després s'exportava a l'Europa Occidental.

I bordejant el port s'arriva a una zona un poc símbol de la ciutat de Tórshavn, un conjunt d'edificis acolorits d'estil nòrdic i darrere d'ells es veu la catedral de la ciutat. Un lloc ideal per fer-se una foto i seure a prendre un café.

Una bonica escultura de dos ocells volant, està dins la mar quasi tocant la vora. És obra de Hans Pauli Olsen i vol honrar la memòria de Nólsoyar Páll una glòria nacional que va potenciar el comerç de les illes amb el continent europeu a més de ser poeta.

Vigo la ciutat més populosa de Galícia, capital del Nadal.

 La batalla de Rande o batalla de Vigo va tindre lloc en l'any 1702 en la badia de Vigo entre vaixells angloneerlandesos i vaixells hispanofrancesos dins del context de la guerra de succesió. Hui visitarem Vigo, la ciutat més poblada de Galícia que no és capital de província ni tampoc autonòmica però en Nadal es converteix en la ciutat millor decorada d'Espanya.

Començarem tocant el centre històric en un edifici molt interessant aixecat en la segona meitat del segle XIX, el Marco. Es tracta d'un museu d'art contemporani que en temps passats va ser presó i fins i tot seu d'un tribunal de justícia.

Anirem caminant per rua do Príncipe fins a la Praza centre neuràlgic i comercial de la ciutat de Vigo que en Nadal pateix la més profunda transformació per la quantitat de bombetes led i decoració que en aquest lloc es col·loca. Al mig de la plaça hi ha una columna amb una escultura coneguda amb el nom del sireno obra de l'escultor Francisco Leiro

Des d'aquesta plaça es pot muntar fins al castell de Sant Sebastià mijantçant unes escales mecàniques cobertes. Aquesta fortaleça va ser construïda al segle XVI i volia protegir la gent de la ciutat dels freqüents atacs anglesos. I en un pujol més alt el Monte Castro altra fortaleça més imponent, la fortaleza del Castro, ocupant el lloc que ocupava abans un antic poblat prerromà.

De la praza do sol anirem a la plaça de la constitució, una de les més animades del centre històric de la ciutat per la gran quantitat de restaurants i bars de copes que allí podem trobar. Antiga plaça on es feia mercat dins al segle passat està envoltada d'edifics de pedra històrics.

Una gran costera ens portarà a la praza da Colexiata on es troba la cocatedral de Santa Maria. Un edifici classicista amb torres barroques. Dues fileres de columnes divideixen l'espai interior en tres naus i la zona de l'altar major està decorat amb un bonic mosaic.

Cal aprofitar l'enrevesat centre històric de la ciutat per deixar-se perdre's pel seu entramat de carrers estrets i costeruts d'on de tant en tant apareix una agradable placeta i tot delimitat per edificis de pedra no massa alts.

El punt de referència gastronòmic per a tot visitant que s'acosta a la ciutat de Vigo és sense cap mena de dubte el seu mercado da piedra on es poden degustar les famoses ostres de la badia que les dones ostreres t'obrin en el mateix moment. Cal anar de dia.

I molt a prop està el port de la ciutat d'on es pot gaudir d'una agradable passejada per la rua Montero Ríos on trobarem una extranya escultura amb cap humà i cos de polp, per honrar la memòria de Juli Verne. En la novel·la de vint mil llegües de viatge submarí el Nautilus va aconseguir l'or dels vaixells espanyols vinguts d'Amèrica i afonats per l'esquadra angloneerlandesa en la batalla de Rande.

Le Mont Saint-Michel, l'illa-península tresor de Normandia

 Hui fa exactament vuitanta anys que uns cent quaranta mil soldats britànics, nord-americans i candencs desembarcaren en cinc platges de la regió francesa de Normandia per a alliberar a gran part d'Europa de l'ocupació nazi. En meys d'un any la segona guerra mundial es donaria per a acabada i Europa lliure dels nazis per l'oest en part gràcies a aquest desembarc de soldats, el major de la història i Europa lliure de nazis per l'est gràcies a l'exèrcit roig d'origen soviètic.  Pasarem l'estiu visitant pobles i ciutats que han viscut atacs des de la mar. La primera parada ens porta al mont Saint-Michel de Normandia.

El mont Saint- Michel es un promontori rocós molt semblant a la nostra Peníscola, que quan puja la forta marea del canal de la Mànega es queda totalment aïllat de terra ferma convertint-se en una illa, impossible d'accedir a ella per què la carretera queda submergida baix l'Atlàntic.

Aquest pujol està totalment dedicat al turisme, els carrers que s'enfilen cap al cim estan plens de botigues i restaurants i coronant-ho tot es troba des del segle X l'abadia de Sant Miquel. L'aspecte actual respon a una remodelació del segle XIII en estil normand.

El que més capta l'atenció dels més d'un milió de visitants que rep aquesta abadia és sense cap mena de dubte l'agulla del seu campanar que es troba coronada per una daurada i lluenta escultura de l'arcàngel Sant Miquel. Mesura uns tres metres i mig. Segons la llegenda l'arcàngel va apareixer entres ocasions al bisbe de la zona demanant-li que construïra en aquest lloc un santuari en honor seu.

Entrarem a l'església de l'abadia per la porta principal que es troba ubicada en la terrassa oest, des d'on es pot gaudir d'unes meravelloses vistes de la costa de Normandia que es separa d'aquest promontori rocòs quan puja la marea.

La façana principal de l'església és del segle XVIII i el seu estil molt s'allunya de l'estil original. Un incendi a principis d'aquest segle va destruir per complet la façana anterior i una nova s'hagué d'aixecar per a substituir-la.

Ja dins del temple abacial, que va perdre molta ornamentació en l'incendi, encara és possible gaudir de les naus que mesuren vuitanta metres, en un cim de muntanya molt menor i tot gràcies a l'enginy dels constructors que l'aixecaren sota quatre criptes. Encara és possible gaudir dels arcs d'estil normand que separen les naus.

DEsprés de l'església recorrerem el seu claustre, una meravella de l'art gòtic que es pot apreciar en les primes columnes distribuïdes en tres files, dues en la part exterior que dóna al pati descobert pròpiament dit i una interior. Tota una delícia passejar per ací.

El nostre recorregut per l'abadia ens porta al refectori on els monjos benedictins escoltaven mentre menjaven la paraula de Déu, llegida per un d'ells. Aquesta gran sal del segle XIII està coberta per una volta de canó de fusta.

Molt interessant resulta també la sala dels Hostes, destinada per a la recepció dels convidats il·lustres. Dues fileres d'elegants i esveltes columnes amb forma de palmera distribueix la sala en tres naus i creua una bonica volta de creueria.

Ja fora del recinte monacal es troba l'església de Sant Pere aixecada entre els segles XV i XVI per a donar servei religiós als habitants del Mont Saint-Michel i amb cementeri al costat per a donar-los sepultura en quan morien

El Mont Saint- Michel hui en dia és un lloc turísitc, un dels més visitats de tota França però cal recordar que al llarg de la història ha sigut un important centre de pelegrinatge i encara continua essent-ho. Aquest fet queda evidenciat amb la quantitat d'espelmes que s'encenen cada dia davant la imatge del sant arcàngel d'aquesta església.

Encara que els carrers en temporada alta estan plens de gom a gom és molt recomanable recorrer-los i deixar-se perdre's per ells. Des de la xicoteta esplanada de l'església s'arriba a aquest estret carreró, un poc amagat i desconegut per la gran massa de turistes.

Però la immensa majoria dels pocs carrers que té aquest penyal de Normandia estan ocupats per milers i milers de visitants que arriben cada dia a peu des de una explanada abans del pont d'accés on paren els autobussos, És impossible arribar en el cotxe propi . Les case amb teulada de pissarra amb finestra donen molt d'encant al poble.

La "porte de l'Avancée és la primera porta de les tres succesives que hi trobarem. Es tracta d'una porta integrada en la muralla, al costat de la torre Gabriel que dóna pas a un pati d'armes que rep el mateix nom que la porta.

Des d'aquesta porta es pot pujar mitjançant unes escales cobertes amb vigues de fusta al camí de ronda de la muralla que està lanquejada per set torres i des d'on gaudirem d'espectaculars vistes del poble i de la badia.

I si teniu ocasió sempre i quan el nivell de marea ho permeta cal fer la ronda de muralla per fora d'ella pel que és la plaja. Les vistes panoràmiques del poble, les muralles i l'abadia de segur que et deixen esbalait.