L'Imperi Romà d'Orient, va desaparéixer després de la pressa de la seua històrica capital, Constantonoble, per part dels turcs. Era l'any 1453, més de mil anys després de la partició de l'imperi romà dels césars en dos. Aquest fet marca per als historiadors l'edat moderna i l'esplendor del renaiximent. D'aquell imperi d'orient que dècades més tard de la seua desparició els historiadors nomenarien com a Imperi Bizantí, hui visitarem una diminuta illa, una gota d'aiigua en una llacuna, si comparem Santorini amb tot el vast territori que l'emperador bizantí Justinià va governar.
Hui visitarem el poble d'Oia, situat al ponent de l'illa de Santorini. Podem arribar-hi de varies formes però la més bonica i bucòlica és arribar en catamarà per la vesprada als peus del penyasegat d'on penja la població que mira a la badia de Ammóudi, on està el seu port.
Aquest poblet mariner és de per si un llogaret paradisiac de construccions blanques que resalten sobre la rojor de la pedra volcànica del penyasegat i la blavor de la nostra mar Mediterrània. És sense cap mena de dute un lloc on gaudir relaxadament d'un vinet.
Però més amuunt ens espera el poble d'Oia, un entramat de casetees blanques i cúpules blaves que aguaita tant a la vora del penyasegat que sembla que vaja a caure. Aquest relleu tan abrupte és conseqüència d'un terratrèmol que va ocórrer fa ja tres mil cinc-cents anys.
Per a pujar al poble sols tenim dues opcions, o utilitzar ,es nostres cames o utilitzar les cames d'un dels molts asses que esperen als turistes que arriben a aquest lloc per la mar. Un camí serpentetja des de la mar fins al penyasegat. El passeig és de per si tot un espectacle.
I ja dalt anirem a descobritr el seu senzill i bucòlic patrimoni arquitectònic abans de que es pose el sol pel ponent. El primer que fotografiarem seran les cúpules blaves de les esglésies Agios Anastasi y Agios Spyridon, les dues del segle XIX i separades no més de deu metres.
L'església més gran es troba en la plaça principal i rep el nom de l'església de l'himne a la Mare de Déu i destaca per la seua espadanya amb sis campanes i com no podia ser d'altra manera una cúpula de color blau.
Al seu interior trobarem una gran col·lecció d'icones, espelmes enceses i incens, tot un espectacle carregat de misticisme. Segons la tradició una de les icones de la Mare de Déu va ser rescatat de la mar per un pescador, anys més tard dels enderrocs d'un terratrèmol.
I d'esglésies passarem a visitar els espectaculars molins de vent que aprotaven la força dels vents intensos que bufen sobre l'alt penyasegat per a moldre gra. Aquest tipus de construcció que trobem al llarg de la Mediterrània fins i tot a casa nostra ha estat declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Passejarem per carrers bucòlics i carrers turístiques per a descobrir l'essència del poble grec i l'essència de la vida del turista que es concentra en les botigues, cafeteries i restaurants de la carretera principal d'Oia.
I la darrera cosa que visitarem abans de gaudir del major i més famós espectacle d'Oia és de les restes escases del castell medieval que protegia a la població dels possibles atacs i del que hui sols queden unes poques ruïnes.
I quan ja queda poc per a que el Sol es ponga de la manera més elegant i espectacular a l'est del Mediterrani cal agafar bon espai i gaudir de les últimes llumades que ens regalarà l'astre rei i que d'una forma tan bonica i espectacular enlluernaran el poble d'Oia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada