L'entrada setena de l'any, també està dedicada a les columnes i hui en veure'm unes molt especials d'estil barroc, en el país més xicotet del món, el Vaticà. En menys de mig quilòmetre quadrat es pot gaudir d'algunes de les obres d'art més apreciades del món.
La basílica de Sant Pere està fora de l'espai que va ocupar la Roma imperial, més concretament està sobre el cementeri que hi havia al cosstat del circ romà de Neró. Segons la tradició el primer temple es va aixecar en el lloc on estava la tomba del sant, soterrat en el turó Vaticà al segle I, després del seu martiri.
Les portes d'entrada a la basílica donen a la plaça de Sant Pere que està delimitada per la façana prinicpal del temple i per una espectacular columnata, obra de Bernini. En són dues-centes vuitanta-quatre d'estil dòric i separades entre elles setze metres. La columnata està decorada amb quasi dues-centes escultures de sants, de meitat altura de les tretze escultures de la façana principal.
Les tretze escultures de la façana principal són ni més ni menys que els dotze apostols i al mig està Jesucrist. Aquestes figures són el doble de grans per que estan emplaçades a més altura i per que els apostols i per descomptat Jesucrist tenen més rang que la resta de sants.
La plaça de Sant Pere és un espai elíptic de tres-cents vint metres de llarg i dos-cents quaranta d'ample, que difílment es pot trobar buida per que sempre està plena de peregrins i turistes. Una font i un obelisc egipci de quatre mil anys són els únics elements arquitectònics que la decoren. Aquest obelisc va ser dut a la ciutat per ordre de l'emperador Calígula en l'any 37 i per iniciativa del Papa Sixt V acabà en el Vaticà en l'any 1586.
La plaça de Sant Pere és el lloc on milers de turistes esperen cada diumenge a que el Papa s'asoma per una finestra per a resar l'àngelus que dura uns quinze minuts aproximadament. La finestra en qüestió està en la quarta planta d'un edifici, així que sols es pot distingir al sant pare per que va vestit de blanc.
I abans d'entrar a la basílica cal fixar-se en la seu imponent façana que mesura quaranta-cinc metres d'alçada sense comptar les escultures de Jesucrist i els apostols. El disseny és obra de Carlo Maderno que en contra del disseny de Miquel Àngel va decidir incrustar les columnes en la mateixa façana que fa cent divuit metres d'ample. Es va acabar en 1642.
L'interior de la basílica és una de les coses més impressionants que mai he vist. Deixa bocabadat en primer lloc les dimensions de la nau central, és en l'església més gran del món, en segon lloc la riquesa dels marbres que la decoren i en tercer lloc el joc de llum que entra per la cúpula i les finestres de la volta i l'òcul de l'absis.
I sota la cúpula, la més alta del món es troba l'espectacular baldaquí obra de Bernini. Està fet amb seixanta tones de bronze daurat procedent del panteó de Roma. En l'altar que hi ha baix del baldaquí sols pot realitzar misa el Papa.
Per darrere del baldaquí, al presbiteri està la càtedra de Sant Pere, una cadira en la que mai s'ha sentat el sant però que és d'origen paleocristià i que té més de mil cinc-cents anys i sols pot seure el Papa, el succesor de Sant Pere. Una magnífica vidriera amb una colom que representa l'espirit sant, proporciona un espectacle de llum a l'espai.
De totes les pintures i escultures que decoren els murs i les capelles de la basílica, la més buscada per les maquines de retratar és l'escultura de la pietà, obra de Miquel Àngel que ara s'oculta darrere d'un lleig cristal per que un tarat la va danyar fa dècades.
La cúpula de Miquel Àngel Buonarrotti és una de les coses que s'han de visitar si o si en el Vaticà, nosaltres ja ho vaàrem fer ja fa set anys i a la que s'accedeix des de fora de la basílica, des de dins és espectacular.
I per a que tot estiga en ordre en la visita al Vaticà, està la gens discreta policia del país més xicotet del món, la guàrdia suïssa pontificia. És l'exèrcit professional més xicotet del món, amb sols cent trenta-cinc soldats i un uniforme dissenyat aprincipis del segle XX però inspirat en pintures de Rafael quatre-cents anys anteriors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada