Encentem any nou i com ja és habitual cada vegada que comença l'any, toca dedicar les primeres entrades a un element arquitectònic. Hem visitat torres, ponts, finestres, escales, balcons, vitralls i durant les primeres setmanes de 2023 recorrerem espectaculars llocs amb espectaculars columnes de diferents èpoques, començarem per la Grècia clàssica i acabarem en el segle XX.
Anem a fer un recorregut de dos quilòmetres per la part sud d'Atenes, des de l'Àgora romana fins a l'Estadi Panathinaikó, però la primera parada que farem serà davant d'un monument molt posterior a l'era helenística ii romana de la ciutat. Ens pararem a mirar la porta d'una madrassa otomana que és el que queda d'un antic centre d'estudis alcorànics, convertit en presó ja en l'època de la Grècia nació independent.
En direcció sud-est apareix un curiós monument en forma cilíndrica conegut amb el nom de la llanterna de Lisíscrates que es va aixecar entre els anys 335 i 334 aC per a celebrar el primer premi del teatre de Dionís amb el seu cor. Aquesta obra escultòrica de Lisícrates després de més de dos mil tres-cents cinquanta anys és de les primeres on l'ordre corinti es manifesta en l'exterior i encara ens recorda qui va guanyar aquell festival de cors.
El següent monument que ens espera és l'església bizantina de Santa Caterina que es va aixecar al segle XI en honor a Sant Teodor aprofitant columnes i altres restes d'un antic temple dedicat a la deessa grega Artemisa. Al segle XVIII l'església passà a mans del Monestir de Santa Caterina del Sinaí d'Egipte i des de llavors es coneix com a església de Santa Caterina.
Ara eixirem de l'antiga Atenes grega per a passar a l'ampliació romana de la ciutat per la coneguda porta d'Adrià o arc d'Adrià. Es tracta d'un impressionant arc de divuit metres d'alçada manat construir per l'emperador Adrià al segle II. l'emperador romà d'Adrià era un gran admirador de la cultura hel·lenista i va recórrer part de l'antiga Grècia.
I ja en l'eixample romà d'Atenes anirem a buscar un dels monuments més espectaculars de la ciutat, el temple de Zeus Olímpic. Es tractava d'una construcció destinada a ser el temple més gran de Grècia amb unes mesures de noranta-sis per quaranta que començà les seues obres al segle VI aC. No es va acabar fins al segle II dC per ordre de l'emperador Adrià.
De les seues cent quatre columnes hui en queden quinze i reconec que la seua magnificència em varen deixar bocabadat per que mesuren quinze metres d'alçada. De les desaparegudes sé que dues anaren a parar al temple de Júpiter Capitolí de Roma. Aquest fet va influir en les posteriors columnes romanes d'estil corinti. Altres dues s'utilitzaren en època otomana per a fer calç per a la mesquita Tsistaráki que ja visitàrem fa cinc anys.
I per a acabar anirem a fer una mica d'esport a l'Estadi Panathinaikó construït en un marbre blanc preciós en l'any 1895 per a celebrar els primers jocs olímpics de l'era moderna d'Atenes 1896. Ocupa el solar de l'estadi on es celebraven els jocs panatenaics en l'era hel·lenísitica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada