El nom Monastiráki ve d'un antic monestir que estava situat al que era el centre de la ciutat durant els més de quatre-cents anys d'ocupació otomana. D'aquell monestir sols queda en peu l'església Pantanassa dedicada al misteri de la mort de la Mare de Déu i construïda al segle X. Per tant és una bona mostra d'art bizantí ubicada a la plaça monastirakou.
A la mateixa plaça monastirakiou, es pot contemplar una mesquita otomana del segle XVIII que rep el nom de mesquita Tsistaráki, el voivode turc, que la manà construir. Cal dir que aquest home va ser destituït de seguida perque els obrers que construïen la mesquita utilitzaren la columna dèsset del temple de Zeus per a fer la calç i en aquella època la legislació otomana no permetia la destrucció dels antics monuments. Segons la tradició turca destruir monuments podia dur actes venjatius dels esperits i la llegenda diu que va haver una plaga el mateix any de la construcció de la mesquita. Hui en dia la mesquita és el museu d'art popular grec amb una interessant col·leció de ceràmica, encara que en 1966 va recuperar per uns dies l'activitat per a la que se va construir, ja que va servir de lloc d'oració del rei d'Aràbia quan va visitar la ciutat.
Al costat de la mesquita s'aixeca un imponent mur de pedra amb elegants columnes. Aquest conjunt va formar part de la biblioteca d'Adrià, construïda en l'any 132. L'edifici tenia unes dimensions considerables per a a ser una biblioteca, ja que mesurava 118 per 78 metres i estaba situada en la zona nord de l'àgora romana.
L'àgora era el centre neuràlgic de la ciutat romana on es celebrava el mercat i les reunions. Dels monuments que encara queden en peu el més interessant és la torre dels vents que va ser construïda al segle II aC per l'astrònom Andronicos Kyrrestes. A l'interior encara es conserva un conjunt de canonades que formaven part d'un rellotge d'aigua. L'exterior d'aquesta torre octogonal té encara els relleus de huit figures humanes alades que representen els huit vents.
En època cristiana la torre dels vents es va convertir en el baptisteri d'una església paleocristiana que s'havia construït al costat que va acabar essent reemplaçada per altra església bizantina al segle XI.
Al conjunt arqueològic de l'àgora encara es pot gaudir de la porta d'Atenea Arquegetis que es va alçar l'any 11 dC gràcies a les donacions de Juli César.
Ja d'època otomana, del segle XV, es pot contemplar la mesquita Fethiye, de 1456 construïda sobre les restes d'altra església paleocrisitiana per a commemorar la visita del sultà Mehmet el Conqueridor que tres anys abans havia entrat triomfalment a Constantinoble, provocant la caiguda de l'Imperi Bizantí.
Molt prop i ocupant el solar d'una antiga església bizantina, destruïda durant la revolució de 1822, es va edificar en 1852 altra església, la panagia grigorussa un bell exemple de l'arquitectura de la nova Grècia ja independent.
Rodejant per darrere l'antic fòrum romà fins arribar a la panagia kapnikarea, església bizantina del segle XI, una de les més antigues de la ciutat
L'església ha estat a punt de desaparéixer en dues ocasions, però les accions, primer del rei Lluís I de Baviera, pare del rei Otó I de Grècia i després del Bisbe d'Atenes han fet que encara estiga en peu. Hui en dia està restaurada i al seu interior es pot gaudir d'uns frescos de 1942.
I acabarem la visita al barri de Monastiraki deixant-se perdre's per algun dels seus bulliciosos carrers on quasi tot es ven.
Meravellosa ciutat!!!
ResponElimina