Hui ens quedem a casa per a conéixer un lloc que va ser objectiu de l'aviació nazi, encara que la Segona Guerra Mundial no havia començat i que erem un dels pocs països simpatitzants del Tercer Reich. Se n'anem hui a Benassal que amb altres pobles de la comarca com Albocàsser, Ares del Maestrat i Vilar de Canes i Vilafranca van patir bombardejos de la Legió Cóndor, un experiment dels nous avions Stuka de l'exèrcit nazi. Dels trenta-huit morts, quinze van morir a Benassal.
La nostra visita comença en el castell de la Mola, d'origen musulmà bressol del poble de Benassal i palau del primer senyor del poble al segle XIII. Ha sigut també casa de la vila, escola on va exercir l'escriptor i gramàtic Carles Salvador. Hui en dia a la Mola hi ha un xicotet museu dedicat a ell, el museu arqueològic i l'oficina de turisme.
Molt prop de la Mola està el Forn de Dalt, un edifici del segle XIV que va donar servei per que la gent del poble poguera coure els seus pans i pastes i així va ser fins als anys setanta del segle passat. Afortunadament, l'edifici ha estat restaurat i hui en dia es pot visitar i acull actes culturals.
Del forn anirem al centre neuràlgic de la població, la plaça de l'Ajuntament on a banda de l'ajuntament podem trobar un monument dedicat a Carles Salvador, l'església de l'Assumpció i la peculiar Piqueta. Es tracta d'una font que aprofita el cap d'una escultura que sembla ibera encara que els experts no acaben de posar-se d'acord.
En la façana de l'església de l'Assumpció hi ha un panell metàl·lic que commemora el 750é aniversari de la carta pobla de Benassal. És obra de l'escultor José Gonzalvo on l'artista ha volgut representar els símbols més representatius del poble, els seus sants patrons, la flor de llis que li va concedir Felip V per donar-li suport en la guerra de successió i l'aigua, l'aigua de la Font d'en Segures declarada medicinal en 1928.
De l'església original fundada per l'orde de Montesa al segle XIV queda ben poc després del bombardeig de 1938, sols el campanar que aprofita una torre defensiva i l'arcada interior. Cal entrar a la capella de la comunió per gaudir del sant sopar escultòric obra de José Gonzalvo.
Prop de l'església, en el carrer Sánchez Cotanda es troba un palau amb dues portades barroques, una és l'entrada al palau i l'altra és l'entrada a la capella del palau, dedicada a la Mare de Déu del Pilar. El palau és de propietat privada i en estiu la família dels propietaris hi resideix en ell.
Més cap al sud està la torre de la presó de planta quadrada que va ser la comissaria de policia durant la guerra i la postguerra. Hui en dia acull una xicoteta exposició de l'atac que va patir la comarca per part de la Legió Cóndor de l'aviació de Hitler.
I ja fora del poble i del nucli urbà ja enmig del camp podem trobar un antic llavador de grans dimensions i en perfecte estat de conservació. Encara que ja no es poden sentir la parlota de les dones quan anaven a llavar la roba és agradable sentir el renou de l'aigua.
I tornarem a entrar en el poble i caminarem en direcció al ponent per a acabar de descobrir diversos trams de la muralla medieval i torres com són la torre d'en Garcés o del Planet i la torre Redona. Aquestes muralles declarades bé d'interés cultural s'aixecaren entre els segles XIII i XIV.
I eixint altra vegada del poble arribarem a l'ermita de la mare de Déu de Loreto, es tracta d'una curiosa construcció amb espadanya del segle XVII on també hi ha una creu gòtica de pedra i un calvari. Tot gràcies a l'aportació econòmica d'un matrimoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada