La setmana passada es complien cinquanta-cinc anys de la declaració de nació sobirana d'una plataforma marítima en el mar del Nord, per part d'un ciutadà britànic de nom Paddy Roy Bates i que cap país reconeix i que cap jutge del món revoca per no estar en les aigües territorials de cap nació. Així que hui encetarem una trilogia d'entrades a repúbliques independents declarades per un grup de veïns que cap estat reconeix la seua sobirania.
El nostre primer destí de la trilogia serà el barri d'Užupis, situat a l'altra part del riu Vilna que divideix el centre històric de Vilnius, la capital de Lituània. El centre històric està declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO i Užupis era el lloc d'assentament dels jueus, però durant la Segona Guerra Mundial molts moriren i altres s'escaparen. Les cases abandonades a poc a poc anaren essent repoblades per gent marginal i artistes que han convertit aquest escàs mig quilòmetre quadrat en el barri més bohemi dels països bàltics.
A la vora del riu Vilna i al costat del pont d'Užupis i abans de creuar el pont que ens durà a la república independent ens anem a detindre en la catedral ortodoxa de Santa Maria, un dels temples més antics de la ciutat. Va ser construïda al segle XIV per arquitectes del Rus de Kíev.
Aquesta catedral ha patit incendis, atacs, destroses durant la Segona Guerra Mundial, i ha estat destinada a molts usos com per exemple biblioteca i aula estudi d'anatomia, però hui dóna servei a la comunitat ortodoxa russa i bielorussa, com quan es va construir. L'iconoclast de l'interior és una meravella.
I creuant el pont d' Užupis ens deixarem perdre pels carrers del barri república, alguns ben conservats, altres no tant, però tots ells molt bucòlics i amb l'atmosfera bohèmia que caracteritza aquest lloc conegut com el Montmartre de Lituània.
Com a república independent té un exèrcit propi de dotze persones i constitució pròpia amb uns quaranta-un articles que estan exposats en diversos idiomes, perquè tothom els puga entendre, en uns panells d'un carrer de la zona sud.
El centre neuràlgic de la república independent d' Užupis potser siga una plaça triangular on podem trobar una columna coronada pel famós àngel d' Užupis. Aquest ser celestial alat tocant la trompeta és el símbol de barri des que va ser emplaçat al centre de la plaça en l'any 2002, quatre anys després de la declaració d'independència.
El monument més destacat d'Užupis és la xicoteta església dedicada a sant Bertomeu i aixecada a principis del segle XIX. Hui en dia dona serveis de misses catòliques a la comunitat de polonesos i de bielorussos.
I abandonarem el barri república independent pel pont de Sant Bernardí, el riu Vilna, que els lituans anomenen Neris i el seu bosc de ribera ens donarà bones vistes i el soroll de l'aigua ens donarà pau i tranquil·litat.
A l'altra part del riu ens esperem un conjunt monumental format per dues esglésies, l'església Bernardina del monestir franciscà i sobretot l'església de Santa Anna d'estil gòtic lituà feta amb rajola. Diuen que Napoleó volia emportar-se aquesta joia d'església de Santa Anna a París.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada