La sisena entrada dedicada a presons i llocs de càstig per als que no acompleixen la llei la farem en Eslovàquia a trenta quilòmetres de la seua capital. Anirem de Bratislava al poble de Senec en autobús i en uns quaranta-cinc minuts ens plantarem quasi al mig del poble, molt prop de l'església de Sant Nicolau.
L'església de Sant Nicolau està situada en un pujol, el lloc més alt del poble i als seus peus està l'abancalat cementeri. Es tracta d'un temple gòtic del segle XIV reformat en estil barroc. No és l'única església del poble, la comunitat germànica era important en aquesta zona, i de fet Senec en alemany es diu Wartberg i en els anys cinquanta del segle passat s'aixeca una església de confessió luterana. I també era rellevant la seua comunitat jueva que va erigir una sinagoga a l'inici del segle XX.
L'edifici civil més interessant i conegut del poble és sense cap mena de dubte la turecký dom que es tradueix com la casa turca. En realitat és un palau renaixentista del segle XVI. Hui en dia és el museu de la ciutat i oficina de turisme.
Del mateix segle és la seua picota, el lloc destinat a lligar i humiliar als que s'atrevien a delinquir i del segle XVIII, com no podia faltar en algun lloc important de l'Imperi Austrohongarés, és una columna de la pesta que en aquesta ocasió està dedicada a la Immaculada.
Però Senec és freqüentat per turistes que no vénen a buscar el seu patrimoni històric, més aviat busquen el natural. Una sèrie de llacs acabaren ajuntant-se formant l'Slnecné jazerá o Llacs Asoleiats que en estiu s'omplin de banyistes.
I en hivern que de segur que la temperatura no acompanya, es pot gaudir de les activitats aquàtiques gràcies al seu famós Aquapark, un lloc de tobogans, aigua calenta i circuit termal a la voreta del llac, tota una experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada