Hui viatgem als confins del continent europeu per a visitar l'ex-república soviètica de Geòrgia que va declarar la seua independència en 1991 i des de llavors les relacions amb Rússia mai han anat massa bé. El recolzament de Moscou a les forces separatistes d'algunes regions del país caucàsic i fins i tot una guerra russo-georgiana en 2008 fa per ara impossible la connexió diplomàtica entre els dos països, així que Geòrgia cada vegada més mira cap a l'altre confí d'Europa.
Ens traslladarem a la regió de Kartli, la més extensa del país i visitarem la ciutat més antiga, Uplistsikhe, tallada literalment en la roca d'un promontori a la ribera del Kura, un riu que naix en Turquia i desemboca en la costa de la mar Càspia d'Azerbaidjan.
D'aquesta ciutat es pensa que va ser fundada en el segon mil·leni abans de Crist i va ser una parada clau en la legendària ruta de la seda. Però la seua decadència arribà de la mà de les invasions dels mongols que provocaren el total abandó per part dels seus ciutadans. El cop més fort per a la seua rica arquitectura el va donar un terratrémol en 1920.
Aquest màgic lloc està proposat per a ser patrimoni de la humanitat per la quantitat de restes arqueològiques que abracen tres mil·lenis d'història on es poden trobar temples pagans on es feien tota classe de rituals dedicats al déu Sol i la deessa Nana.
Geòrgia va ser el segon país del món en abraçar el cristianisme, que arribà de la mà Santa Nina, una jove de la Capadòcia neboda de Sant Jordi. Les esglésies començaren a substituir els temples pagans en el segle IV. L'únic edifici que queda en peu d'aquesta ciutat és la basílica cristiana del segle IX.
El fet que els seus vint mil habitatns viviren en coves no vol dir que es descuidaren els elements estètics i decoratius, encara que no queda massa rastre de la policromia, podem gaudir de coses realment boniques com el sostre d'aquest edifici.
En altre lloc es va tallar en la pròpia pedra un entramat de línies rectes i paral·leles que sens cap mena de dubte tractaven d'imitar les bigues de fusta.
Elements de la vida domèstica poden distingir-se encara en algunes cases, com pot ser el tradicional forn que en aquesta part de l'orient està sota terra i no al damunt.
Per a acompanyar un bon rostit de carn fa falta un bon vi i en aquesta ciutat se'n fabricava com es pot veure en els forats destinats a sostenir les tenalles on fermentava el suc de raïm.
Si el menjar cuinat en el forn o l'excés de vi produïa mal de panxa o una digestió difícil de segur que en la farmàcia es podia trobar algún remei per a pal·liar els símptomes.
A través d'un túnel prou profund es comunicava la part alta de la ciutat amb la part baixa i es podia accedir amb facilitat a la mateixa voreta del riu per a recollir aigua o fugir.
Hui en dia hi ha un camí que discorre bordejant el Kura i que convida a un fer una agradable passejada gaudint de la remor de les seues aigües cristal·lines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada