Va ser construïda en l'any 1300 i travessar-la és encara un poc viatjar a temps medievals, però el més cridaner de la porta és l'espectacular torre barroca del segle XVIII, coronada per Sant Miquel matant un drac. Hui en dia és un museu d'armes que mai he visitat.
Ens trobem ja dins de la ciutat vella, stare mesto, un menut conjunt de carrers pde vianants amb edificis senyorials i monuments que se salvaren miraculosament de la piqueta demolidora de l'era comunista.
Baixant pel carrer Sant Miquel i continuant pel carrer ventúrska cal aturar-se una estona per contemplar el Palfy palác, palau on Mozart va fer un concert als sis anys.
Just davant es troba l'Acadèmia Istropolitana, un edifici renaixentista del segle XV que va ser la seu de la segona Universitat creada al Regne d'Hongria per ordre del Rei Matias Corvino.
Girarem pel carrer panská fins a arribar on està Čumil , l'habitant més conegut de Bratislava, que sembla un obrer fent un descans en la seua tasca i observant a tota persona que passa per davant, encara que a mi em van dir que era un soldat nordamericà de la segona guerra mondial.
Seguint recte pel carrer laurinská t'espera, sempre i quan sigues una celebrity, paparazzi, un fotògraf que es dedica a retratar als personatges famosos que visiten la ciutat.
Si camines pel carrer laurinská i gires a l'esquerra pel carrer de les ursulines arribaràs a la plaça primacial. L'edifici històric més destacable de la plaça és el palau primacial amb façana de color rosa i coronat per un barret cardenalici. Ací Napoleó i Francesc I varen signar en 1805 el tractat de Presburg, nom de la ciutat de Bratislava abans de 1919. En aquest tractat Francesc I renunciava a ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i es convertia així en sols emperador d'Aústria, Hongria i Bohèmia. Una interessant col·lecció de tapissos es pot visitar al palau.
Un medieval edifici amb sostre verd és l'antic ajuntament de la ciutat que va estar en obres mentre hi vaig viure a la ciutat i la vaig visitar però crec que ara està obert al públic i és el museu històric.
Per un carrer estret dirigeix-te cap on està la torre de l'ajuntament vell i arribaràs a la Hlavné Námestie, la plaça principal de la ciutat vella on un apacible soldat napoleònic ens farà companyia si decidideixes descansar assegut en un banc.
Aquesta plaça està presidida per la font de Maximilià, que està coronada pel mític guerrer europeu Roland que segons la llegenda és capaç de rodar a ulls dels realment enamorats. Jo durant un any d'estada i posteriors visites no l'he vist mai rodar ni crec que ningú. Vol dir que mai ha passat per davant d'aquesta font cap parella prou enamorada?
En un extrem de la plaça veuràs molt a prop Schöner Náci que et desitjarà un bon dia, aquesta escultura està dedicada a un educat i simpàtic home que es passejava per aquestos carrers del centre amb vestit i barret cantant a les dones o regalant flors.
Al costat de la hlavné námestie està la plaça franciscana. Ací podem visitar l'església del Salvador, antiga església protestant que hui pertany als jesuïtes.
Més avant pots visitar l'església més antiga de la ciutat, l'església franciscana de l'anunciació. És un lloc on s'han donat nombrosos esdeveniments històrics. Per exemple, quan la major part d'Hongria va ser ocupada pels otomans i el seu últim rei mort en la batalla Mohács, la ciutat de Bratislava, nova capital d'Hongria, proclamà rei a Ferran I d'Habsburg en l'any 1526, germà del nostre rei Carles I. Des de llavors i fins a tres-cents anys Bratislava fou la ciutat de les coronacions reials hongareses.
Si vols saber quin és el camí que seguien els futurs reis d'Hongria, que ja eren emperadors d'Àustria, per a ser coronats sols cal seguir un camí de corones que arriba fins a la catedral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada