Piccadily Circus, el melic de Londres

El nostre viatge de hui ens porta a la ciutat de Londres i ens farà de guia un dels personatges més antagònics de la història anglesa, el poeta Lord Byron. Tancarem així la trilogia dedicada a casanoves de la història amb un home que en una conversa assegurava haver tingut més de dues-centes amants, cosa que té el seu mèrit considerant que va morir un 19 d'abril de 1824 a l'edat de 36 anys.


Va viure de forma desenfrenada la vida i va ser totalment rebutjat per la societat conservadora britànica. Va participar en la guerra dels grecs contra l'opressor Imperi Otomà i va defensar als obrers que trencaven telers mecànics perque es quedaven sense feina en la Cambra dels Lords.

Encara que era coix de naixement va tindre molt d'èxit entre les dones de tota classe social. Es va instal·lar en el carrer Piccadily amb una amant que era prostituta fins que es va quedar sense diners.

El carrer Piccadily que abans es deia de Portugal en honor a una reina consort portuguesa, deu el seu nom ni menys ni més a un tipus de collar anomenat piccadil que va ser un complement indispensable per als amants de la moda al segle XVIII. El seu creador que es féu ric i es va construir una casa,  la mansió Piccadily, en aquest carrer que amb el temps canvià de nom.

El carrer Piccadily naix en Hyde Park i mor en Piccadily Circus, la plaça considerada el melic de Londres. El nom de circus no es refereix a cap nom, ve del fet que és redona. El que més crida l'atenció són els seus cartells lluminosos de publicitat que estan des de principis del segle XX. Quan els vaig veure per primera vegada em feren sentir que estava en una gran metròpoli.

A destacar la font dedicada al seté comte de Shaftesbury que és recordat per les seues obres de caritat. La font està coronada per un àngel que representa la caritat cristiana però que la majoria dels que la visiten pensen que és Cupido.

En direcció nord-est es troba un dels millors llocs de la ciutat per a perdre's que és el barri de Soho. Està ple de restaurants i botigues ubicats en bucòlics carrers on el trànsit no és molest.

És en aquesta zona on es pot gaudir d'obres de teatre i musicals i de la millor pasta, capuccinos i comprar les coses més extravagants. Però no sempre ha estat així, en el seu origen era el jardí i horts d'un convent, després zona de cacera del palau reial i finalment un barri de prostitució i locals de la indústria del sexe, fins a convertir-se en el que és ara.

En un dels extrems uns quants carrers amb multitud de restaurants xinesos amb escaparetes plens d' ànecs lacats es coneix amb China Town, Un típic arc et dóna la benvinguda.