La situació política anava canviant en les darreries dels vuitanta i molts alemanys orientals escapaven cap a Aústria a través d'Hongria que no oposava cap resistència, altres esperaven a Praga que l'embaixada de l'Alemània Federal els donara visats i a la URSS de la Perestroika no hi havia cap intenció d'enviar l'exèrcit roig per paralitzar cap tipus de moviment antisistema.
Eslovàquia havia patit grans canvis durant el segle XX i sempre s'havien donat en anys acabat en vuit. Va ser en 1918 quan s'independitzà d'Hongria i va unir el seu destí a Txèquia creant-se així Txecoslovàquia. En 1938 la pressió dels exèrcits alemanys va fer que Eslovàquia separada de Txèquia es convertira en un estat pro-nazi. En 1968 es va donar la primavera de Praga que va ser sufocada per l'exèrcit roig. Així que tot apuntava a que en 1988 alguna cosa havia de posar i la policia estava en alerta.
En març una multitud de creients catòlics es va concentrar a la plaça Hviezdoslav en front del Teatre Nacional encenent espelmes i cantant cançons religioses per reclamar llibertat a l'hora de practicar el seu culte.
Però l'acte que va marcar l'inici de la revolució va ser protagonitzat per un grup de tres-cents estudiants que la vespra del dia internacinal de l'estudiant, és a dir un 16 de novembre, es va manifestar. Volien commemorar el cinquanta aniversari de la mort de l'estudiant Jan Opital per part dels nazis. La manifestació va ser dissolta per la policia però al dia següent en van haver més al llarg de tot el país i més als dies següents, la més multitudinària va ser el 25 de novembre on 400000 manifestants a Praga i 100000 a Bratislava va ser imparable i en 1990 el país celebrà eleccions democràtiques.
Hui anem a passejar per aquelles places que rodegen el centre històric de Bratislava i que van ser ocupades pacíficament per aquells manifestants que fent sonar unes claus com a única arma lluitaven contra un decadent règim comunista que estava dominant el destí del txecoslovacs durant més de 40 anys.
Començarem per la plaça Hviesdolav que té forma de rectangle allargat i està presidida pel Teatre Nacional o Slovenské Národné Divadlo. Va ser construit entre 1884 i 1886 en estil neoclàssic per dos arquitectes de Viena especialitzats en aquest tipus d'edificis, Fellner i Helmer, Enfront podem veure una bonica font que representa a la jove Ganímedes sota Zeus convetit en àguila.
A l'altre extrem de la plaça una columna de la pesta rematada per la Santíssima Trinitat ens recorda que la ciutat va ser part de l'imperi Austrohongarès.
es
A unes passes d'ací es troba l'elegant edifici Reduta, seu de la Filarmònica Eslovaca que va ser construit entre 1913 i 1918. Dins hi ha un grandiós vestíbul, un restaurant i un casino.
Un agradable passeig junt al majestuós riu Danubi ens mostrarà una sèrie d'elegants edificis de prrincipis del segle XX auntèntics supervivemts de la piqueta destructora de l'era comunista que els reemplaçava per altres grissos de línies rectes sense cap tipus d'ornamentació.
Passarem per davant de Galeria Nacional Eslovaca amb una interessant col·lecció d'obres dels segles XII al XIV sense descuidar l'art dels darrers cent anys.
Finalment arribarem a la šafarikova namestie, d'aquella elegant plaça que era a principis del segle XX sols queden uns quants edificis i un descuidat jardí. Ací està la seu de la Filosofícká Fakulta de Bratislava que és la universitat de lletres de la ciutat.
Ara continuarem avantçant pel carrer šturova fins arribar a kammené namestie, si continuem en línea recta entrem en el carrer špitalska on es troba el Tesco OD Bratislava, l'hotel Kyev i l'antic monasteri de Santa Isabel.
El Tesco OD Bratislava és tot un símbol de la fi del comunisme perque va ser el primer centre comercial que es va obrir a Eslovàquia. L'hotel Kyev és un altíssim edifici d'època socialista que trenca per complet l'estètica del recuperat poc a poc centre històric de la ciutat. Com que no estan permeses les reformes l'hotel per que sembla que la intenció és que siga derruit, conserva encara la decoració comunista i l'aire decadent i a l'hora de glamour soviètic que li dóna molt d'encant. Els preus són realment econòmics i el serveis també encarà que les habitacions no puguen ser renovades. a més oferiex magnífiques vistes de la ciutat i del veí monestir de Santa Isabel.
Ara des de Kammené namestie pendrem la plaça de l'alçament nacional eslovac, SNP namestie. En realitat és un carrer que puja cap a dalt i que rep el nom de l'alaçament dels eslovacs en contra de l'estat titella nazi creat en 1938. En 1989 va ser el lloc triat pels activistes polítics per a manifestar-se en contra del govern comunista.
Abançarem uns metres i a la nostra dreta veurem l'antic mercat municipal o stará trznca que va deixar de ser un mercat fa sis anys.
Més cap a dalt a mà esquerra podem veure el monasteri dels Germans de la Misericòrdia d'estil barroc que va desenvolupar un gran paper durant la pesta de 1710. Hui en dia encara funciona com a hospital.
I a poques passes el majestuós palau Grassalkovich de 1706. Va ser la residència del president de la cambra reial hongaresa Anton Grassalkovich. En 1939 el president de l'estat pro-nazi Josef Tiso es va establir ací i hui en dia encara és la residència del president de la República Eslovaca. Encara que no és visitable es pot observar a soldats vestits amb històrics uniformes fent guàrdia i es pot gaudir d'un passeig pels jardins d'estil francés oberts al públic que hi ha a la part de darrere.
I la nostra passejada per la revolucionària Bratislava acabarà en la residència d'estiu dels Arquebisbes que va ser construida en l'any 1543 per a l'arquebisbe de la ciutat hongaresa d'Esztergom, la principal figura del catolicisme hongarés que va haber de traslladar-se a la Hongria alta, és a dir Eslovàquia, perque els turcs s'havien apoderat de la resta d'Hongria.
El palau és hui dia la seu de les oficines del govern i a l'igual que els seus jardins d'estil anglés no es poden visitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada