Shah-i-Zinda en Samarcanda, una espectacular avinguda habitada per morts.

L'anterior entrada encetava una trilogia dedicada a llocs destinats al descans etern. Hui viatgem a la ciutat de Samarcanda, la ciutat més coneguda i evocadora d'Uzbekistan. Ciutat històrica i legendària de la ruta de la Seda que arribà a ser capital de totes les Repúbliques Soviètiques d'Àsia Central.
El Shah-i-Zinda és un lloc de visita obligada si viatges a aquest país ja que és un dels millors exemples d'arquitectura funeraria persa. Els mausoleus es distribueixen formant un carrer costerut que travessa una gran plaça central i estan ornamentats amb una espectacular ceràmica.

L'origen de tot sembla remuntar-se al segle IX quan es va construir el mausoleu del Kusam ibn Abbas, un cosí de Mahoma que vingué a transmetre la fe islàmica i va ser decapitat. Segons una llegenda, el màrtir va agafar el seu cap encara en vida i va entrar al jardí del paradís. A partir del segle XI fins al segle XIX molts nobles i personatges influients decidiren que volien ser enterrats ací junt a l'home sant, i axí es va crear shah-i.zinda que vol dir rei vivent.

A l'entrada hi ha una gran porxada amb el típic moble que pareix un llit i que serveix per a que tota una família menge o prenga la fresca. De segur que apreciaràs aquest lloc després de la visita dels mausoleus a 40ºC.

Continuant costera amunt venen els primers mausoleus, de gent VIP com alguna filla de Tamerlan, l'emperador d'un dels imperis més grans de l'edat mijana. Alguns d'ells ham perdut la decoració però a pesar d'això formen un conjunt harmoniós i bell. A l'interior es pot deixar diners com a ofrena.

Les decoracions interiors són un univers de colorit i creativitat, que utilitzant només formes geomètriques i vegetals sorprenen a tot visitant.

Travessat el primer carrer arribem a una plaça central on es veuen discretes tombes de marbre i per suposat més mausoleus.

Cal remarcar que la decoració interna de les cúpules és molt vistosa i variada i està feta amb ceràmica o bé amb pintures murals.

Al final de la plaça hi ha un edifici que deixa el pas a través d'un arc. ens trobem en el lloc més sagrat del recinte, on està la tomba del cosí de Mahoma.

Per a arribar a ella cal creuar una mesquita. Junt a la tomba hi ha una sala on famílies de tot el país venen i preguen seguint les oracions del cap de família.

 El que resta després de travessar l'arc és la segona part de l'avinguda dels mausoleus formada per més edificacions decorades amb la típcica ceràmica i darrere hi ha un cementeri ja més actual d'estil occidental amb làpides i fotos.