dissabte, 16 de novembre del 2013

Ljubljana, eslava, austriaca i mediterrànea

Ljubljana podria ser una ciutat de nom impronunciable si les "j" no es pronunciaren com a "i",  a pesar d'això el nom resulta extrany i difícil per a un parlant de llengua llatina pero ací encara que estan a molt pocs quilòmetres del mare nostrum es parla eslovè, una de les llengüens eslaves del sur.

L'eslovè és una llengua diferent al serbocroat que es parla en la resta de la república ex-iugoslava i la seua gent en certa mesura també ho és per això ací la guerra sols durà tres dies i el camí cap a la unioeuropeització ha sigut ràpidissim. En 1991 independència de Iugoslàvia, en 2004 estat membre de la Unió europea, de l'euro en 2007 i actualment en una brutal crisi com tots els socis comunitaris del sud.

Ljubljana és la capital d'Eslovènia, país que amb una discreta eixida a la Mediterrània i una cuina molt italiana però de llengua eslava i les ciutats interiors amb un marcat aspecte austriac herència del periode que va pertanyer a l'imperi dels Augsburg.

Passejar per Ljubljana és com passetjar per Saltzburg, Linz o Graz, sols que els ròtuls dels carrers no estan en alemany estan en eslovè, cosa que dificulta l'orientació encara més. La ciutat és menuda pero molt coqueta a pesar de no poseir monuments espectaculars.

Destaca el seu estret i llarg mercat que discorre paral·lel al riu Ljubljanica i que va ser projectat per l'arquitecte amb més renom del país, Jože Plečnik. A l'interior parades de fruites, verdures i peixos mediterranis i a l'exterior un extens mercat de roba, trastos i el pont del drag, figura que simbolitza la ciutat. Segons la llegenda va ser Jasó qui el va matar en un llac pròxim quan tornava de la Còlquida a través del mar Negre, després el Danubi, seguit del Sava i per fi el Ljubljanica.




Entrada al Mercat



Però si hi ha un pont realment original i autèntic en la ciutat és l'anomenat Tromostovje o pont triple que va ser triplicat pel gran arquitecte a l'afegir a l'original dos ponts laterals. Aquest pont uneix el centre històric de la ciutat amb l'església dels franciscans una de les joies barroques de la ciutat.


 

El centre històric és un entramat de carrers amb cases històriques i edificis molt bonics com són la catedral de Sant Nicolau i l'Ajuntament. La catedral d'aspecte exterior sencill té un interior barroc exuberant.

 


La ciutat està dominada per un castell d'origen medieval pero reconstruit als segles XVI i XVIII. El castell s'articula entorn a una gran plaça d'armes i a l'interior es conserven diverses construccions com l'església medieval de Sant Jordi.

 

 Les vistes de la ciutat des d'ací són espectaculars i per a disfrutar-les cal pujar o bé a través de diverses sendes o còmodament amb funicular.


Després de baixar cal anar al barri de o poble medieval de Mirje on encara es poden veure les pedres de la muralla de la ciutat romana d'Emona que August manà col·locar fa just 1999 anys.


 Al barri medieval de Mirje trobaràs cases baixes amb hort i interessants tabernes on menjar i entrar en calor amb un vi calent amb espècies.


 


Si estàs molt cansat i amodorrat pel vi i no tens forces per a massa coses el millor és fer un minicreuer en vaixell pel riu Ljubljanaica. Però ves amb compte que si t'adorms et podries despestar en Budapest, Viena o en el mar Negre.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada