No massa lluny, més enllà dels tossals que rodegen la ciutat comença l'agreste regió del Gran Caucas amb muntanyes que poden arribar fins al cinc mil metres. Enl'actualitat, en algun dels seus rierols, algun vell encara busca or filtrant l'aigua amb la pell d'un corder possible origen de la llegenda del velló d'or.
Jasó amb l'ajuda de Medea s'emportà el velló d'or i supose que la prosperitat abandonaria aquest regne. Però del que estic segur és que una nova època d'esplendor es visqué per la zona al voltant de l'any mil. Kutaisi va ser durant uns cent anys capital del medieval i unificat Regne de Geòrgia i el rei Bragat III va construir una impressionant catedral coneguda com a catedral de Bragati o de la dormició de la Verge.
L'edifici va perdre la seua cúpula al segle XVII per una explosió duta a terme pels turcs, pero l'aspecte actual és magnífic perque no fa massa anys que s'ha reconstruit.
L'edifici és patrimoni de la humanitat segons el criteri IV, és a dir, és exemple eminent d'un tipus de construcció il·lustrador d'un període de la història de la humanitat, resumint-ho diriem que és un dels millors exemples de l'arquitectura medieval georgiana que res té a veure en el romànic de l'Europa occidental.
Altra època daurada es va viure als anys seixanta del darrer segle, quan Kutaisi era una important zona industrial de la Unió Soviètica. Però també era el major centre d'actuació de la "Vory v zakonye" que es tradueix com a "lladres dins la llei", grup de crim organitzat que com arribava fins on la KGB no arribava i col·laborava amb aquesta va tindre certa impunitat.
Un acudit diu que el ministre d'afers extrangers soviètic i després president georgià Chevardnadzé viatjava en avió amb els seus homòlegs europeus per tota la Unió Soviètica i traient el braç de l'avió sabia en quina ciutat estava. En arribar a Valdivostok tragué el braç i encertà on estava amb la sorpresa dels seus acompanyants que li preguntaren com ho havia sabut. Ell respongué que era fàcil, perque feia molt de fred. Quan l'avió parà en kutaïsi i tornà a encertar la ubicació els seus homòlegs li feren la mateixa pregunta, i ell va dir que havia estat molt fàcil perque li havien furtat el rellotge de pulsera.
A mi no em va desapareixer res però si que em vaig creuar amb un grup de gent amb prou mala pinta que observaven com un d'ells feia trompos amb un esportiu importat del Japó en una rodona davant del nou edifici del Parlament del país. Aquest aspirant a Fernando Alonso va predre el control i va destroçar el cotxe del guia. De seguida ens vam veure rodejats del grup de mafiosos i vam viure una situació tensa que acabà amb una breu conversa entre el guia i el pseudo-pilot. Després el guia Wachtang, tot un professional va preguntar si ja estava la foto del parlament i al dir que si vam marxar ben lluny a l'hotel que regenta Lali conegut com a Argo Palace. Al dia següent fora de tota tensió li vaig preguntar al guia com havia quedat l'assumpte del cotxe i em va dir que després de reunir-se amb el jove mafiós aquest li havia dit que li pagaria les despeses.
El parlament georgià recorda molt al nostre hemisfèric i la seua construcció és el centre de moltes crítiques pel seu elevat cost i la despesa que implica traslladar als parlamentaris des de la capital del país Tbilisi fins ací, puix són més tres hores i mija per 230 Km de carretera georgiana que és el mateix que dir en un estat lamentable. Kutaisi no alça el cap des del colapse de la Unió Soviètica, a pesar de ser seu parlamental i de tindre un nou aeroport i renovat centre històric per això molta gent ha hagut d'emigrar.
Part de la comunitat jueva ho ha fet cap Israel més per pobresa que no per antisemitisme que no hi ha per aquestes terres. Sols la sinagoga principal està oberta al culte al barri jueu.
Altre grup religiós important a la ciutat és la comunitat ortodoxa armènia, cal aclarir que al segle IV Armènia i Georgia reconegueren el cristianisme com a religió oficial abans de que es fera a l'Imperi Romà i sempre han estat desvinculats del papa de Roma.
L'església ex-armènia de Sant Jordi és altre dels pocs monuments que es podem trobar a la ciutat vella.
La comunitat catòlica continua essent important en aquesta regió de majoria ortodoxa georgiana i prova d'acò és l'església de Santa Maria de Kutaïsi més semblant a les nostres i ubicada junt al riu Rioni.
Els catòlics reclamen la seua possessió per que des de 1990, any de la independència de la URSS, l'esglèsia ortodoxa se la va apropiar amb el visiplau del govern que veu a l'esglèsia ortodoxa georgiana com un dels pilars de la identitat nacional.
I és tan important l'església ortodoxa en la Geòrgia actual que la nit de cap d'any del 2012 que vaig passar en la ciutat el seu president i el seu papa van ser els únics afortunats que pogueren parlar i desitjar supose que feliç any nou al canal de televisió nacional.
El meu sopar de cap d'any fou molt georgià al menjador de l'hotel que més bé semblava un xalet. A les vuit de la vesprada, hora que havia pactat amb Lali que no parlava anglés, vaig baixar al menjador i no hi havia ningú al menjador ni crec que a l'hotel i tot el que havia per a sopar estava deixat damunt la taula.
Deesprés un comte enrere televisiu que no campanades tres hores abans que si havera estat a ma casa, entrava en el 2013. Llavors el cel de Kutaïsi s'enlluernà de coets que tirava la gent i que abans havia comprat a l'impressionant i enorme mercat que hi ha entre els carrers Lermontov i Paliachvili.
Les vistes des del meu hotel just al costat del parc Bessiki al que es pot accedir en telefèric eren impressionants. Així vaig amaneixir el primer dia de l'any de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada