Era el diumenge posterior a cap d'any hi feia hores que deambulava per la ciutat de Bruges. Com que no tenia massa ganes d'anar a tancar-me a l'hotel i disposava d'un billet interrail on podia viajar en qualsevol tren regional del Benelux durant tot el dia, vaig decidir fer cas a la meua guia de viatge i enfilar-me cap un dels "top eight" recomanats per aquesta que no era ni més ni menys que el conjunt format per l'ajuntament de Lovaina, l'església de Sant Pere i el Tafelrond.
Així que sense dinar ni res em vaig plantar dalt d'un tren i vaig arrivar a l'estació de Leuven. La primera imatge de la ciutat, la primera impressió, aquella que diuen que queda va ser bona perque en el lloc on arriben totes les vies, es trobava un hangar modern i elegant.
El primer objectiu que m'havia marcat era trobar un lloc per dinar de camí cap al centre històric i la veritat siga dita, que el vaig poder assolir tard i de mala manera. Per que al ser diumenge tot estava tancat i el centre històric estava tot alçat en obres. A més l'únic lloc que vaig trobar obert va ser un de menjar ràpid i ocupat per adolescents.
En eixir d'aquest malanomenat restaurant en vaig topar amb un edifici gòtic que estava ocult per uns montons de terra i maquinària d'obres. En primer lloc vaig creure que era l'ajuntament, segons la guia i la pàgina web oficial de la ciutat, l'edifici més interessant i vaig pensar que tampoc era per a tant. Però en realitat el que estava veient era Tafelrond que traduit al nostre idioma significa ni més ni menys que taula rodona. Aquest evocador medieval es deu a l'edifici que es va construir en aquest mateix lloc al segle XV. L'actual edifici neogòtic és de 1817 que va ser restaurat en 1914.
just enfront del Tafelrond i a poca distància d'on jo em trobava estava l'església de Sant Pere que es trobava oberta i que seria l'únic monument que podria visitar durant la meua expedició a Lovaina.
Aquest edifici d'estil gòtic flamenc és el temple més antic de la ciutat. A mi em va sorprendre el seu interior blanc i lluminós i sobretot el seu púlpit de fusta.
Després de la visita al temple i eixir per la porta principal es va presentar a la meua vista l'esplendorós i magnífic edifici, joia del gòtic mondial, l'ajuntament de Lovaina. Per suposat que estava tancat en diumenge de vesprada i que no podia visitar el seu interior però ja vaig estar un temps mirant la seua impressionant façana.
Després de fer les fotos pertinents i vaig recòrrer els carrers i places dels voltants delimitats per casetes al més pur estil de Flandes.
Per a reposar forces i per matar el temps vaig rematar la vesprada en una elegant i abarrotada cafeteria que hi havia just enfront de l'edifici de l'ajuntament i he de reconeixer que va ser un gran encert perque vaig poder degustar el millor wafel que mai he menjat. Com a aclariment vos diré que wafel és conegut per gaufre en la zona francòfona de Bèlgica i que pot ser siga aquesta denominació la més coneguda per a nosaltres.
Quan vaig eixir de la cafeteria, ja de nit perque en aquestos indrets els dies de nadal són extremadament curts, l'ajuntamnet es presentava als meus ulls amb altre loock, amb una iluminació nadalenca, discrreta i elegant que també em vadeixar bocabadat.
Ja cansat era hora de tornar a l'hotel i de camí cap a l'estació em vaig perdre amb la grandíssima sort d'acabar enfront de l'impressionant edifici de la la biblioteca de la Universitat Catòlica de Lovaina, la institució universitària més antiga i coneguda del país que data de 1425. L'edifici de 1920 recorda el renaiximent flamenc i es troba presidint una enorme plaça.
Ja dalt del tren el meu cap començà a recapitular tot el que havia viscut a Leuven: centre històric desvirtuat per obres, tot tancat sense gent pel carrer, museus i monuments sense visitat, Gran Beateri de Lovaina declarat patrimoni de la humanitat no localitzat.
Però després de moltes nits dormint plàcidament el meu cervell ha ordenant els meus pensaments i vivències deixant a Lovaina en el lloc que mereix, un lloc per a gaudir-lo.
Certament és una ciutat per a visitar, jo ho vaig fer sense obres, pot ser eixa la raó per la qual la vaig disfrutar més. El més impresionant és sense dubte l'ajuntament, pots passar hores cercant els diferents personatges de la façana. El Beateri està a les afores i és un barri tancat on sí que no hi havia una ànima pel carrer. Per cert, que a la plaça de la biblioteca hi havia una esculptura, de la que encara no he pogut traure-li el sentit, era una mosca verda gegant travessada per una agulla de 10 m.
ResponElimina