Petržalka, del gris al multicolor

Petržalka és el barri més poblat de la capital d'Eslovàquia, Bratislava. Concentra la tercera part de la població i a diferència de la resta de la ciutat es troba al marge esquerre del riu Danubi.
El nom actual del barri deriva del mot eslovac "petržalen" que significa julivert que per aquestes terres es trau a partir de les fulles de la planta de la xirivia.
La història recent del barri resulta apassionant perque en menys de cent anys ha format part de quatre païssos i els seus habitants fins no fa molt parlaven tres llengües, l'eslovac, l'hongarès i l'alemany.
Durant els primers anys del segle XX formava part de l'Imperi Austrohongarès i s'anomenava amb el nom alemany Engereau. En 1919 va ser ocupada per una legió txecoslovaca, agafant el nom actual i passant a formar part de Txecoslovàquia i és quan comença una creixent migració d'eslovacs essent l'eslovac llengua majoritària. De 1938 a 1945 formà part de l'Alemània nazi, cal saber que Aústria està a poc més d'un quilòmetre, mentre que la veina Eslovàquia es convertia en un estat independent titella. En 1945 retorna a Txecoslovàquia i s'incorpora a la ciutat de Bratislava. Finalment en 1993 Eslovàquia i Txèquia separen els seus camins i Petržalka passa a ser eslovaca.
El barri no apareix en cap guia turística del país perque adintrar-se en ell pot resultar en principi poc atractiu de fet en alguna ocasió he sentit dir a algun habitant de Bratislava que si fóra alcalde tombaria i reconstruira de nou Petržalka. Els motius són els següents:
- No existeix cap monument històric sols un campanar franciscà del casc antic i reubicat en el parc
Sad Janka Král'a, el primer parc municipal d'Europa.

- És quasi impossible orientar-se perque el traçat dels carrers no segueixen cap tipus de ordre, segons diuen per evitar que algú s'escapara a la veïna Aústria ja que el teló d'acer passava per ací.
- El trànsit és caòtic.
- Fins fa pocs anys era conegut com el Bronx per la quantitat de delictes.
-Els edificis que conformen el barri són en la gran majoria dels anys setanta, d'època comunista coneguts amb el nom de "paneláky". Són parets de formigó massisses, grisses i lletges ensamblades formant blocs d'edificis tristos, freds en l'hivern i calurosos en l'estiu. Si voleu tenir-ne una idea de com són vos recomane que mireu la película "Hostel" dirigida per Eli Roth en 2005 o bé entreu en el següent enllaç que és un troç d'altra anomenada Eurotrip de Jeff Schaffer.
 http://www.youtube.com/watch?v=cqEsE-IKBI8
Però el barri és molt autèntic perque reflexa a la perfecció com viu la gent d'quest país i en els darreres anys amb la rehabilitació dels edificis per aïllar-los tèrmicament estant donant a les façanes unes combinacions de colors molt alegres que res tenen a veure en aquells edificis soviètics de línies rectes que amagaven qualsevol tipus d'ostentació.

Però Petržalka té alguna cosa més que paneláky, trànsit i gent, té zones verdes i un bosc molt extens que arriba fins a Aústria on es pot trobar algun llac amb cignes que aguanten estoicament l'hivern en la menuda zona d'aigua que no arriba a congelar-se. També hi han serveis com una estació de ferrocarril amb trens que et porten a Viena en menys d'una hora, el centre comercial Aupark i el centre d'exposicions Incheva. A destacar un canal que desaigua caudal del Danubi i que en hivern es congela convertint-se en una pista de gel per als més menuts.



 Així que recomane passar un matí per aquest barri allunyat del coquet casc antic, dels turistes i de la gent que et pot orientar en anglés si t'has perdut. Petržalka cal passejar-la, observar-la i gaudir-la.