Blutgasserviertel, la Viena més medieval

La tercera parada de la ruta dels templers és en la que ja sabeu que és la meua ciutat favorita, Viena, la que cada any honre amb una entrada de blog. I és que els cavallers del Temple tingueren la seua casa molt prop de la catedral de Sant Esteve, en un barri que encara conserva el seu sabor medieval dins d'una ciutat quasi totalment transformada amb l'arribada del barroc i el modernisme.

Venint de l'òpera i arribant a l'Stephanplatz i girant a mà dreta pel Singerstrasse arribem a l'església de Santa Isabel d'Hongria o església de l'Orde Teutònic que té la seua casa mare ací des de l'any 1809, quan Napoleó va fer fora als cavallers teutons del dissolt Sacre Imperi Romanogermànic. Però cal recordar que aquesta poderosa orde arribà a posseir un propi territori que abastava la gran majoria de les Repúbliques Bàltiques i Prússia.

L'església d'origen gòtic, va ser renovada en estil barroc en el segle XVIII. L'altar major té un tríptic flamenc de 1520 i el que més crida l'atenció és la quantitat d'escuts heràldics dels cavallers penjats als seus murs.

L'edifici està integrat en la casa de l'ordre dels cavallers teutons on es pot visitar el tresor de dimarts a dissabte. Es tracta d'una col·lecció d'art sacre arreplegada durant huit segles pels grans mestres de l'orde. Al costat està el Blutgasse, o carreró de la sang que dóna nom al barri i que molts pensen que el seu nom bé dels cavallers templers sacrificats en el segle XIV. Hui en dia el Blutgasse forma part d'un projecte museístic conegut com Museu de la Pau, si el recorrem arribem fins a la Casa de Mozart, convertida en museu.

Tot el barri està travessat per carrerons i patis d'edificis oberts al públic, on es respira encara l'aire medieval i que és una delícia recòrrer a poqueta nit, quan els turistes comencen a desparèixer d'ací.

En direcció al canal del Danubi s'arriba la plaça del Doctor Ignaz Seipel, un bonic racó de la ciutat on es troba l'església dels jesuïtes, dedicada a la Mare de Déu d'Agost, un bonic temple barroc de la primera dècada del mil set-cents.

Aquesta església és coneguda també amb el nom de l'església de la universitat perquè en aquesta plaça està  l'antiga universitat de Viena i l'Acadèmia Austríaca de Ciències, entre els prestigiosos socis estaven els físics Doppler, Boltzmann i Schrödinger. A més aquest bell edifici tenia una important sala de concerts al segle XIX on va dirigir Beethoven.

I acabarem la nostra ruta en una catedral, no la impressionant catedral catòlica de Sant Esteve que deixarem per a altre any, en aquesta ocasió visitarem la catedral ortodoxa grega de la Santíssima Trinitat, construïda en l'any 1858 en estil neobizantí i hui és la seu dels ortodoxos del centre d'Europa i Hongria.

Esztergom, el bressol del regne d'Hongria

A Esztergom els cavallers templers van posseir una casa i per aquest motiu hui fem la segona parada de la ruta templària en aquesta ciutat hongaresa seu arquebisbal de l'església catòlica del país.

Els magiars, un grup ètnic vingut d'Àsia s'establiren en la zona de l'actual Hongria i terres adjacents en el segle X i el primer rei, Géza va establir la capital en un pujol al costat del riu Danubi que en antic hongarès es diu Izter gam. El seu fill, es va fer batejar, convertint-se ell i el seu poble al catolicisme. Així que Esteve I va ser el primer rei cristià i sant hongarès. En l'any 2000 es celebrà el mil·leni d'aquesta fita i es va erigir un bonic monument.

Moltes excursions organitzades ixen des de Budapest i passen per Esztergom per visitar la seua catedral, el temple més gran i més important del país, la seu de l'arquebisbe d'Hongria. El temple actual és del segle XIX, encara que a finals del segle XII, ja s'establí ací la catedral després de la donació de la ciutat a l'arquebisbe per part del rei Eimeric I. Així que hui podem gaudir d'una catedral basilical neoclàssica en el punt més alt de la ciutat que destaca per la seua enorme cúpula.

L'interior mesura uns 5600 metres quadrats i l'altar major és considerat la pintura en únic llenç més gran del món, 13x6,5 metres, obra de Grigoletti on es representa l'Assumpció de la Mare de Déu. 

Convé baixar a la seua enorme cripta, amb les làpides funeràries de molts dels arquebisbes i les relíquies del Cardenal József Mindszenty, que va lluitar contra la repressió del règim comunista en els anys setanta.

La cúpula és una autèntica joia que es pot veure a quilòmetres a distància i que dóna a la basílica molta llum. Pagant es pot pujar a la cúpula i també es pot visitar el tresor de la basílica.

Al costat de la catedral es troben les restes del castell, que va ser possessió reial fins l'any 1242 que va ser donat a l'arquebisbe per part del rei Béla IV en l'any 1249. Després d'haver-se salvat de la invasió mongol. Hui en dia està mal renovat i és un museu.

Des de la part més alta d'Esztergom obtenim unes magnífiques vistes del riu Danubi que en aquesta part del seu curs, separa Hongria d'Eslovàquia. A l'altra part, es veuen els colorits panelakis, que son renovats edificis grisos d'època comunista de la ciutat eslovaca de Štúrovo.

Si mirem cap a Hongria, el més destacable és l'església de Sant Ignasi de Loyola que es va construir en el segle XVIII, quan els jesuïtes s'establiren en la ciutat després de ser alliberada dels otomans.

I ara anem a creuar el Danubi a través del pont de Maria Valèria, de finals del segle XIX i que porta el nom de la quarta fill de l'Emperador Francesc Josep I i la seua dona Sissí. El pont va ser destruït en 1944, durant la segona guerra mundial i aixecat de nou en l'any 2001.

Des de 2007 que Hongria i Eslovàqui són territori Shengen, ja no existeix duana en aquest punt de pas i molts eslovacs el creuen perque els preus en Hongria són inferiors als de l'Eslovàquia de l'euro.

I ja en Eslovàquia, gaudiren de les vistes del Danubi i la catedral-basílica d'Estergom des de la ciutat d'Štúrovo encara que el 80% de la població és d'origen magiar i parla hongarés.

Siena, un tresor de la Toscana

Va ser un 22 de març de 1312 quan el papa Climent V va decidir disoldre l'Orde dels Templers responent a les pressions del rei de França, entre altres, un dels seus majors deutors. Aleshores molts cavallers van ser condemnats per herejia i totes les seues possessions van ser cedides a altres ordes.

Hui viatjarem per quatre ciutats on els templers van posseir algun bé immoble i l'eixida d'aquest tour comença amb una bonica ciutat medieval declarada patrimoni de la humanitat en la Toscana italiana.
Es tracta de la ciutat de Siena, que encara forma part de la major part de circuits turístics que es duen a terme en Itàlia, perque el seu centre històric conserva encara tot el seu encant medieval. Ací els cavallers templers eren els amos de l'església de San Pietro Alla Magione.

El centre neuràlgic de la ciutat és la piazza del Campo, per a molts la més bonica d'Itàlia que té forma de palmito i està presidida pel Palazzo Publico o ajuntament. Ací és on dues vegades a l'any es celebra una mena de torneig medieval entre els barris de la ciutat, conegut com el pal·lio de Siena.

El Palazzo Publico és un edifici del segle XIV, articulat entorn de un pati, que continua essent ajuntament, però que també es pot visitar per que és la seu del Museo Civico amb una bona col·lecció de pintures i sales amb frescos.

Des del patí es pot accedir a la seua majestuosa torre de 102 metres que va fer el govern municipal per a superar a la de la catedral i a la de l'ajuntament de la rival ciutat de Florència. Es coneix amb el nom de la Torre Mangia en honor al seu primer campaner de malnom Mangiagagagni, que significa menja guanys per quan poc treballador era.

Cal fixar-se en l'elegant Fonte Gaia amb unes boniquíssimes escultures del segle XIX, còpia de les que va fer segles abans Jacopo della Quercia. L'aigua ve d'un aqüeducte que ja té 500 anys.

I de la Piazza del Campo ens deixarem perdre's pels carrerons medievals algun d'ells en gairò, per que són paral·lels a la plaça. La Loggia della Mercanzia és una porxada renaixentista on els mercaders feien negoci i  en la via di Città està el Palazzo Patrizi, un bonic edifici gòtic.

Girant a la dreta per la via del castoro s'arriba a la catedral de Siena, una de les més boniques d'Itàlia. Un ambiciós projecte del segle XIV estigué a punt de convertir-la en la més gran del món però la pesta arribà a la ciutat i la nau addicional mai es va acabar.

Afortunadament si va es va acabar la seua espectacular façana principal, obra mestra del gòtic italià amb una combinació geomètrica de marbres i uns bonics mosaics que deixen bocabadat.

A l'interior gaudirem d'una espaiosa nau que impressiona pel joc dels marbres blans i negres dels seus pilars i arcs d'estil romànic.

El púlpit de Nicola Pisano i el seu fill, és d'estil gòtic tardà i resulta molt original per que se sosté sobre unes escultures d'elefant i els seus panells són una obra mestra.

Cal gaudir també dels frescos que decoren la cúpula octogonal que està rematada per una llanterna barroca obra de Bernini.

No podem deixar la catedral sense visitar la Biblioteca Piccolomini perque els frescos que decoren els seus murs i sostre són una autèntica meravella. Es feren entre els selgles XV i XVI, com també una original escultura de les tres gràcies, sense oblidar el valuós i històric fons bibliogràfic.

I de camí cap a l'estació de tren o d'autobusos es passa per la Basílica de San Domenico, on es custodia el cap de Santa Caterina de Siena, patrona de la ciutat i d'Itàlia i molt prop la casa on va nàixer hui convertida en santuari. I dos carrers més enllà està el Palazzo Salimbeni, d'estil gòtic i al costat el Palazzo Spannocchi, del segle XV.

I abans d'enfilar-se cap a la llunyana estació està la Basílica di San Francesco, una de les més importants de la ciutat, iniciada en el segle XIII.