Cartagena, un viatge de 2500 anys

El 8 de setembre de 1888 Isaac Peral va botar el seu primer submarí però com moltes vegades passa en el nostre país, el seu treball no va ser reconegut i sols quan un grup d'enginyers alemanys s'acostaren a la seua ciutat natal, Cartagena, ja mort l'inventor, és quan es van adonar de la importància del seu invent. Aquell submarí encara es conserva i es pot visitar al museu naval de Cartagena.

La ciutat de Cartagena ha sigut durant els darrers segles una ciutat portuària i militar i totalment oblidada pel turisme, però amb la recuperació i posada en valor del seu patrimoni arqueològic que abrçaa una etapa històrica de 2500 anys fa que els seus carrers s'òmplinguen de visitants.

Només arribar cal fer-se amb el "abono completo" que et permet entrar en les principals atraccions de la ciutat i usar el bus turístic i el vaixell turístic.

La primera parada que també és la primera cronològicament parlant és la muralla púnica, que data del segle III a. C, dels temps de Cartago Nova. El tram visitable mesura 30 metres de llarg i en alguns punts assoleix els 3 m d'alçada.

Al costat de les restes púniques es pot visitar les restes de la cripta de l'ermita de Sant Josep que són dos mil anys més joves, amb una estructura circular de nínxols i restes de policromia.

De l'època romana són molt nombroses les restes arqueològiques que hi ha a la ciutat però la més interessant per a visitar és sens dubte el barri del fòrum amb part de les columnes i on encara es pot apreciar l'estructura de cases algunes d'elles amb pintures murals que tenen dos mil anys.

I continuant aquest viatge a través del temps cal ara moure's pels carrers més antics de la ciutat fins a arribar a les restes de la muralla bizantina. No són tan interessants com els de la púnica però ens traslladen a l'inici de l'era medieval.

De l'era medieval és també el que queda de l'antiga catedral de Santa Maria la Vieja, un temple que fou catedral al segle XIII i que va ser destruït en 1939.

Però el més espectacular de tot és el teatre romà que va ser descobert no fa molts anys i que tenia capacitat per a sis mil persones.

Al costat del teatre es troba el castell de la Concepció, ubicat sobre les restes d'un alcàsser musulmà i hui convertit en museu. És recomanable pujar, un modern ascensor panoràmic t'estalvia la successió de costeres i les vistes són per a gaudir.

Ara cal pujar al vaixell turístic que et porta al fuerte de Navidad, construït al segle XVII i renovat al segle XIX.

Des d'ací i amb el trajecte panoràmic que ofereix el vaixell turístic pel port durant la tornada es poden contemplar vàries fortificacions més a més d'espectaculars vistes.

Per 1 euro és possible gaudir d'una visita guiada per l'interior de l'ajuntament de la ciutat, de principis del segle XX. Va estar tancat durant molts anys perque es trobava en estat de ruïna degut a la inestabilitat del terreny on s'asseu, que havia estat guanyat al mar anteriorment.

Si encara et queden forces pots gaudir de les compres pels carrers del centre històric.

Malmö, la porta d'Escandinàvia

Malmö és la tercera ciutat més poblada de Suècia i hui en dia és un important nus de comunicacions gràcies al pont d'Oresund que uneix la península d'Escandinàvia amb Copenhaguen i la resta del continent europeu eun còmode trajecte de vint minuts. Abans aquest trajecte es feia en vaixell o bé per a aquells que tenien por a l'avió i al vaixell havien de vorejar tot el mar Bàltic i passar per Finlàndia, Rússia, les Repúbliques Bàltiques, Polònia, Alemanya i Dinamarca
El trajecte en autobús entre l'aeroport i la ciutat de Malmö és una verdadera delícia a finals de la primavera, quan els camps de colza es mostren amb el groc intens de les seues diminutes flors.

L'autobús ens deixa en l'estació central de tren, un edifici de finals del segle XIX amb molt de moviment de passatgers i amb molts serveis de restauració.

Creuant un pont s'accedeix al centre històric, una illa delimitada per canals i el mar Bàltic. El centre neuràlgic és la Stortorget, o plaça major, on es troben bona part dels edificis més interessants de la històrica Malmö.

El que més destaca de la plaça és l'Ajuntament, un edifici roig d'estil renaixentista holandés construït al segle XVI.

A la seua esquerra està la Residenset, del segle XVIII. en realitat és una fusió de dues cases que destinada a ser la residència del governador.

En un cantó es troba la casa de Jörgen Kock, un edifici del segle XVI de sis plantes d'aquest encunyador de moneda danesa, quan la ciutat estava sota el domini del regne de Dinamarca. Però els habitants de la ciutat i el mateix encunyador es rebel·laren i aquest home acaba essent alcalde de la ciutat i un dels seus personatges més apreciats.

Darrere de l'Ajuntament s'alça la primera catedral gòtica construïda en rajoles de tota Suècia. És del segle XIV i està dedicada a Sant Pere.

Després de l'arribada de la reforma protestant la seua decoració interior es va perdre quasi amb la seua totalitat però encara resulta elegant i lluïdora.

Afortunadament es conserva el magnífic altar major d'estil renaixentista que té una mida d'uns quinze metres aproximadament.

Però la sorpresa més gran, segons la meua opinió, és la policromia de la capella dels comerciants o Krämmarkapellet.

Al centre històric es poden trobar encara carrers amb les típiques cases de façana amb entramat de fusta, així que està totalment recomanat deixar-se perdre's per trobar-se amb deliciosos racons.

Després d'un passeig molt agradable creuant canals i bonics jardins s'arriba a Malmöhus, fortalesa construïda al segle XV amb el seu fossat. Hui és el museu de la ciutat amb una col·lecció etnogràfica, militar, d'objectes d'art i moltes coses més, recomanable per a visitar amb xiquets.

Un típic molí es troba molt a prop i està en un estat de conservació impecable, així que seria imperdonable perdre-se'l.

Si se va amb xiquets pot resultar interessant acabar el dia en el Folketspark, no massa lluny del centre, amb moltes activitats i atraccions per a ells.

Al mig del parc sorprén el Moriscan Pavillion, un centre cultural que programa diferents events i actes culturals al llarg de l'any.

Però no sols hi ha història a Malmö, la ciutat és vital i en constant creiximent i potser siga el gratacel de Calatrava Turning Torso l'emblema del segle XXI.

Khiva, l'oasi del desert escenari per a mil i una nits

Puc considerar-me un afortunat, he visitat la ciutat uzbeka de Khiva just quan celebrava la fira del meló. I és que ací, encara que estigues entre dos deserts, es planten melons perque la poca aigua s'aprofita des de fa mil·lennis. De fet una llegenda diu que la ciutat va ser fundada per Sem, un fill de Noé que va excavar els pous de Keivah. A la ciutat es coneixen restes des del segle VI i va ser etapa imprescindible de la ruta de la seda perque es troba a la fi d'un gran desert. Hui en dia el seu centre històric, el barri de Itchan Kala és patrimoni de la humanitat per la coherència i exquisida arquitectura típica d'Àsia Central que encara que no siga anterior al segle XIX et trasllada a les mil i una nits.

El primer que et deixa amb la boca oberta i ho dic amb sentit literal per que a mi em va passar, són les seues completes muralles de 12 metres d'alçada que la llegenda diu que es feren en un mes amb mà d'obra baratíssima perque Khiva era un famós mercat d'esclaus fins al segle XIX.

El seu interior hui en dia és com un soc destinat a turistes on les seues madrasses, és a dir escoles coràniques, s'han convertit en hotels, restaurants i museus. Però la seua tradicional arquitectura es troba intacta. El carrer més bulliciós i comercial és el Pahlavon Mahmud, que uneix la porta Oest de la muralla amb la de l'Est.

L'edifici que es veu a la dreta és l'hotel Khiva Orient Star al que vaig pernoctar i puc dir que va ser una gran sort, però ja vos en parlaré més avant. El cilindre de ceràmica que es veu és el que anava a ser el minaret de Kalta Minor, destinat a convertir-se en el més gran del món musulmà i mai es va acabar.

Desviant-se del carrer cap a la dreta està el mausoleu del sant patró de Khiva, el filòsof Pavlahom Mahmud amb una bonica cúpula verda i un interior ceràmic impressionant.

Més avant es troba la mesquita Juma, amb les seues 218 columnes de fusta, algunes del segle X i a la que es pot entrar sense cap tipus de restricció quan no és dia d'oració.

Més avant està la madrassa Islom-Hoja amb un minaret al que es pot pujar per a gaudir d'unes vistes de conte oriental encara que s'ha d'anar amb molta cura perque l'escala no està en bones condicions.

Abans d'eixir del recinte emmurallat, a mà esquerra està el palau Tosh-Hovli del segle XIX, que tingué 150 habitacions, hui conserva un bonic pati i alguna curiosa habitació.

I el monument més destacable per dir alguna cosa, ja que tot el recinte emmurallat és un monument, és la fortalesa d'arca Kunha a mà esquerra de la porta Oest amb presó, mesquita d'estiu, saló del tron i torre defensiva amb bones vistes.

La festa del meló es fa en estiu, jo vaig arribar a la ciutat un nou d'agost, es respirava festa i a la plaça davant d'Archa Kunya s'exposaven els apreciats fruits, es ballava i et regalaven un meló de tot l'any.