Jaffa, bella en hebreu i un dels ports més antics del món.

 La tercera entrada arreu de l'antic Imperi Bizantí ens porta al Mediterrani més Oriental, a una bonica ciutat històrica costanera anomenada Jaffa que hui forma part de Tel Aviv. Jaffa té un passat apassionant de quasi deu mil anys, cananeus, hebreus, egipcis, romans, bizantins, àrabs, otomans i britànics han aprofitat aquest port natural molt ben custodiat per la ciutat que es situa en un pujol a 40 metres sobre la mar.

Un agradable passeig pel passeig marítim que uneix Tel Aviv amb Jaffa és la millor opció per a arribar a aquesta històrica ciutat portuària amb un centre històric de cases de pedra ben cuidat. Començarem la ruta per la torre del rellotge. Es va construir entre 1900 i 1903 per a comemorar el vint-i-cinqué aniversari d'Abdul Hamid II com a sultà de l'Imperi Otomà.

Davant està la mesquita Mahmoudiya o mesquita major és una construcció dels segles XVIII i XIX aprofitant-se columnes tomanes de Cesàrea i Ashkelon. Està rodejada de botigues així que el seu minaret, les portes d'entrada i alguna cúpula és tot el que es pot veure des de fora.

És missió impossible accedir al seu interior, sobretot a la sala d'oració i no es professa la religió islàmica. Un bonic jardí amb palmeres i flors, uns arcs de pedra que semblen gòtics i una bonica font és tot el que vaig poder veure.

Si caminem en direcció a la mar descobrirem el minaret d'altra mesquita, la d'Al-Bahr que és ,a més antiga de Jaffa que es va aixecar a la segona meitat del segle XVII. Tots els habitants de Jaffa l'anomenen com la mesquita de la mar, per la seua proximitat al Mediterrani.

Des d'aquesta mesquita ens deixarem perdre pels estrets carrers de cases de pedra que discorren a escasos metres del Mediterrani amb tot el sabor de poble àrab, es coneixen amb el nom de Jaffa la vella. Tota una agradable experiència que cal viure.

Alguna sorpresa podem trobar en aquestos carrers de Jaffa la vella. Una església greco-ortodoxa d'un antic monestir, el dels Arcàngels, està en aquestos carrers. El que es pot veure hui en dia és una renovació després d'un incendi patit en l'any 1961.

El port de Jaffa hui en dia a perdut tota la seua activitat comercial, hui en dia aquesta activitat es desenvolupa uns quilòmetres més al nord quan s'inaugurà en 1933 un nou port en Tel Aviv. Així que el vell port de Jaffa és el lloc ple de turistes que gaudeixen del perenne bon emps en les seues terrasses.

I des del port muntarem el xicotet pujol on s'ubica Jaffa per a conéixer l'edifici que més destaca, per estar ubicat en la zona més alta i pel seu impressionant campanar. Es tracta de l'església de Sant Pere, de ritus catòlic que està en mans de frares franciscans.

El temple actual és del segle XIX, però abans hi havia altra església del segle XVII que aprofità les estructures d'una ciutadella dels creuats construïda en el segle XIII. Com que l'església va ser construïda per espanyols, la major part de les imatges que decoren el temple són de sants d'origen espanyol i es fan misses en castellà.

Des de la plaça on està l'església baixarem fins a la casa de Simó el blanquer, un lloc clau en la història del cristianisme. en aquesta casa que pertanyia a un home de nom Simó que es dedicava a la pell, va estar allotja Sant Pere apostol. En aquesta casa el succesor de Jesús va somniar que des del cel baixaven en un llençol animals del considerats purs i altres impurs. Gràcies a aquesta visió els cristians poden menjar carn de porc. També aquest fet va ser el punt d'inflexió per a que els no jueus pogueren abraçar el cristianisme. A més es diu que el cos de l'apostol Sant Jaume va ser tractat per Simó per a conservar-lo i que poguera ser evacuat. I hui en dia diuen que està en la catedral de Santiago de Compostela.

I si agafem el carrer de Lluis Pasteur arribarem a una simpàtica font on es veu una alegre balena. En l'antic testament un tal Jonàs s'embarcà des del port de Jaffa en un vaixell en direcció el regne dels tartessos desobeint a Déu que l'havia enviat al que és hui Mossul en Irak. Jonàs acabà essent tragat i vomitat per una balena i finalment acabà predicant en la terra dels assiris.

I acabarem la nostra ruta d'avuí en el parc Abrasha que té un pont que si el creus i trobes el teu signe del zodiac representa es compleix un desig i una monumnetal escultura en forma de porta on hi han representades diverses escenes bíbliques.

El barri jueu de Jerusalem, el més exclussiu de la ciutat vella.

 La tercera entrada dedicada a columnes històriques la farem a la ciutat vella de Jerusalem per conéixer de prop el seu barri jueu, una microciutat dins de l'antic recinte de muralles on podem trobar altres microciutats com són el barri armeni, el barri cristià i el barri musulmà, cadascun d'ells amb les seua indiosincràcia cultural que el continu formiguer de turistes i peregrins tracta de desdibuixar.

La ruta de hui comença en un control policial que cal passar per a accedir a la plaça del Mur de l'Oest. Cladrà fer el mateix que es fa quan es passa el control en un aeroport però si no és així no es pot accedir al lloc on es troba el mur oest que nosaltres coneguem com a mur de les lamentacions. Es tracta del lloc més sagrat per als jueus per què és el que queda en peu més pròxim al temple que va custodiar l'arca de l'aliança.

Ací ven els jueus a pregar junt al mur i a deixar per escrit en un paperet els seus desitjos cosa que també fan molts dels turistes no jueus que visiten el lloc. Si eres home i vols acostar-te al mur t'has de cobrir el cap amb una quipa que pots agafar de franc en una vitrina pròxima.

Eixirem del recinte tancat de la plaça del Mur de l'Oest a través d'unes escales i ens dirigirem cap al sud per veure una de les huit portes que tenia la muralla de la ciutat vella, la porta dels marroquins o del fem. Les muralles varen ser construïdes en temps de Soleimà I, entre 1535 i 1538 i junt amb la ciutat vella estan declarades patrimoni de la humanitat.

I vorejant la muralla ens dirigirem al cor del barri jueu per a buscar les quatre sinagogues sefardites, un conjunt sinagogal de quatre sinagigues interconectades entre elles que daten del segle XVI i que varen ser restaurades en el segle XIX. Durant la guerra de la Independència d'Israel en 1948 acabaren molt danyades i després de l'entrada de l'exèrcit jueu en la guerra dels Sis Dies es restauraren de nou.

Des d'ací no està massa lluny la plaça Ha-Khurba on es troba la Sinagoga Hurva o Gran Sinagoga, la més important de la ciutat. L'edifici històric va ser dinamitat per complet durant la guerra de 1948 des de llavors la plaça s'anomena Ha-khurva que significa la ruïna en hebreu. El que es pot veure hui és una reconstrucció de fa tretze anys.

Una menorà decora la plaça. Es tracta del canelobre jueu de set braços que segons la tradició jueva va dissenyar Deu i un artesà executà després de l'eixida d'Egipte, Cada braç representa cada dia de la creació i quan es pren a foc vol recordar l'esbarzer ardent del Mont Sinaí vist per Moises. Per desembre els jueus celebren la Hanukà i en aquesta ocasió prenen foc a un canelobre de nou braços.

Al costat de la sinagoga Hurva es pot veure el minaret de la mesquita de Sidna Omar, que ocupa una antiga església constrïda pels creuats. La mesquita està tancada des de la guerra dels Sis Dies, però en 2019 va ser restaurada per Jordània. A la plaça es troba el Rova Coffe House un lloc per a descansar i prendre bon café i pastissos i on t'atenen en castellà.

I des d'aquesta plaça comença un impressionant passeig arqueològic per l'antic cardo bizantí, construït pels romans en l'any 130 aC i ampliat sota el domini de l'Imperi Bizantí en el segle VI. Unes columnes ens acompanyaran per aquest passeig fins un mural que ens transportarà a l'època bizantina.

El cardo es transforma en un carrer medieval convertit en galeria comercial on es poden comprar articles d'artesania, pintures i visitar diverses galeries d'art. Si continuem més endavant acabarem sense adonar-nos al barri cristià.

Però visitar el barri cristià requereix altra entrada de blog així que el millor que podem fer és retrocedir i deixar-nos perdre pels carrers adjacents al cardo, els del barri jueu de la vella Jerusalem, encara que són moderns conserven l'aspecte que tenien fa segles.