Brasov, la ciutat rumana i alemanya de Transilvània

 La darrera entrada dedicada als arcs ens porta a una de les ciutats més interessants de tota Transilvània que està enclavada entre la depressió que porta el seu nom, la de Brasov i les muntanyes romanesses per antonomàssia, els Càrpats. La ciutat és una bonica mescla de monuments saxons i eslaus que no te pots perdre.

Brasov, com he dit abans està rodejada de muntanyes i en una d'elles s'ha penjat un cartell lluminós per la nit que a l'estil Hollywood indica a tot viatger on està ubicada la setena ciutat més poblada de Romania amb quasi tres-cents mil habitants. El nom Brasov ve del protoeslau i significa fortalesa, els saxons l'anomenaven Kronstadt que significa ciutat reial.

Abans d'entrar de ple al centre històric i monumental cal passar per davant de la sinagoga, de principis del segle XX. Els jueus s'establiren ací amb el permís dels saxons a principis del segle XIX, durant la segona guerra mundial hagueren de fugir.La façana neomorisca és molt elegant.

I molt ptop està el carrer de la corda, el més estret de tota la ciutat i un dels més estrets d'Europa, Es va construir al segle XVII com a passadís per al cos de bombers. Mesura huitanta metres de llarg i una amplada que va del metre deu al metre trenta-cinc.

I per a entrar a la ciutat medieval no hi ha forma més elegant de fer-ho que travessant la porta de Santa Catalina, Ecaterina en llengua local. Es tracta d'una porta renaixentista del segle XVI que va ser sufragada pel gremi de sastres. Una fantasia de castell a l'estil Disney però amb quatre segles i mig d'història.

Nosaltres abans de visitar el centre neuràlgic de la ciutat, que és la plaça del Consell, farem una agradable passejada per el sistema de fortificacions que s'aixequen vora el canal del riu Graft. Una zona bucòlica i tranquil·la on podem veure la torre negra del segle XV i la blanca de planta circular que és un mirador amb espectaculars vistes del centre de la ciutat.

I per fi arribem al bulliciós centre que és la plaça del consell on destaca l'edifici de l'antic ajuntament caracteritzat pel seu color groc i la seua esvelta torre. Es va aixecar en la primera meitat del segle XV amb diners del gremi de pellers, després va ser ajuntament i hui és el Museu d'Història de la ciutat.

La catedral ortodoxa-romanesa de Brasov també està en aquesta plaça. No és un edifici massa lluidor, es va aixecar a la fi del segle XIX en estil bizantí i està dedicat a la Dormició de la Mare de Déu ja que el problema entre ortodoxos grecs i la comunitat ortodoxa romanesa s'havia agreujat.

Però la verdadera joia arquitectònica de la ciutat és la gòtica església negra que va aixecar la comunitat d'alemanys al segle XV en estil gòtic. Es tracta del temple gòtic més gran dels països del sud-est europeu. El sobrenom de negra se li va donar després d'un incendi que la va ennegrir.

En la seua construcció no s'escatimà en res, i té cinc portes d'accés totes treballades amb pedra. Hui en dia encara dona servei religiós a la comunitat evangèlica d'Augsburg que resideix en la ciutat i és també museu.

La porta més espectacular de totes és la porta oest que data del segle XV i és obra d'un mestre picapedrer procedent de la ciutat eslovaca de Kosice on es troba la catedral gòtica més a l'est del món. Aquesta original porta d'arc de cortina apuntat i polilobulat amb arcs circulars més menuts.