El Metropolitan de Nova York, el millor museu en Amèrica per a conéixer les cultures d'Europa i la conca mediterrània

 Ja fa molts anys que vaig tindre l'ocasió de visitar el Metropolitan i les coses hauran canviat, a més el meu viatge a Nova York va ser tant intens i meteòric que de segur que em vaig perdre moltes obres mestres de l'art. Però he de reconèixer que aquest museu em va encantar per la seua posada en escena de les peces que exposa. L'edifici és obra de l'arquitecte Robert Lee Jenkins de la segona meitat del segle XIX, molt a l'estil dels edificis públics de l'època que es feien a Manhatan.

El gran hall només entrar a l'edifici et recordarà que estàs en Manhatan, per que és d'un estil molt semblant al que troben a la New York Public Library o la famosa Wall Street o Grand Central Station, escenaris de multitud de películes.

El museu amb més de dos milions de peces exposables és un dels millors del món, per que té obres pictòriques i escultures d'art estaunidenc i europeu reconegudes internacionalment, claustres medievals procedents d'Espanya i França i també peces arqueològiques de civilitzacions de l'antiguitat. Però el que més me va agradar va ser la recreació de les sales per a exposar-les. La primera que vaig veure una que semblava un palau renaixentista amb escultures d'estil clàssic.

Per a l'art medieval res millor que la galeria dels cavallers, tancada amb una gran reixa com si estigueres davant el presbiteri o altar major d'una catedral on s'exposen des de les típiques armadures de cavaller amb escultures religioses gòtiques i romàniques.

Passejant i mirant de forma més detinguda aquesta sala, la quantitat de peces d'art medieval com puguen ser vitralls acolorits, escultures de mare de deus i sants i retaules et traslladarà a qualsevol museu diocesà del vell continent.

I de l'època medieval se n'anem a l'antiguitat més inmmediata, la del imperi romà on trobarem multitud d'escultures de la cutura greco-romana ubicades en la galetia d'escultura romana que sembla el pati central que articulava les cambres d'una domus de l'imperi.

Una gran escala de fusta rodejada de parets rotges de vellut et fan pegar un gran bot endavant de més de quinze segles i et traslladen a l'Amèrica del segle XIX, on els rics burgesos i terratinents es construïen les seues mansions mantingudes en un estat impecable amb el dur treball dels pobres esclaus.

Anem a pegar un altre bot però ara al passat i de més de dos mil anys per a conèixer de prop, i mai millor dit, l'art de l'antic Egipte on la col·lecció és de les millors del món fora d'Egipte. El temple de Dendur es va aixecar en l'any quinze després de Crist per ordre de l'emperador august.

Per descomptat que no sols el temple està ací, la col·lecció d'altres peces d'art com mòmies, sarcòfags i de murs decorats amb jeroglífics, que per a mi va ser una gran alegria trobar-los, és més del que hi ha en aquesta sala egípcia.

I d'Egipte se n'anem a Al-Andalus amb una reproducció de pati nazarí que sembla furta de l'Alhambra de Granada i que dona pas a moltes poses de l'art de països on va arribar l'islam. Un panell ceràmic procedent d'Uzbekistan amb repressentacions humanes va captar la meua atenció.

No tot en aquest museu procedeix del vell continent i l'Orient Mitjà, resulta també molt interessant la col·leció d'escultures totèmiques dels primers pobladors del continent americà que es troben en una sala més moderna.

I tot açò és la punta d'un iceberg que tinc pendent de descobrir en la seua totalitat en el proper viatge a Nova York que serà quan en temps de menys política convulsa i complicada.