divendres, 8 d’agost del 2025

El parlament de Canberra, el centre d'una ciutat dissenyada per a ser capital d'Austràlia

 Austràlia és un dels països més grans del món i ocupa quasi tot el continent d'Oceania. Encara que ha estat poblada des de fa milers d'anys per un grup ètnic que tothom anomena aborigens la seua història vista baix el prisma occidental comença fa quatre segles. Els navegants holandesos divisare aquestes terres en l¡any 1606. El primer vaixell anglés amb gent disposada a establir-se va atracar un 26 de gener de 1788. que es celebra com a festa nacional. Els primers pobladors foren reclussos, els seus descendents i nous pobladors aconsiguiren parlament autònom en 1901, La intependència total arribà en 1931 i d'aquell passat clonial britànic sols queda que el cap d'estat del país és el rei Carles d'Anglaterra.


Hui viatgem a Austràlia, que co país independent va establir la seua capital en Melbourne, una de les ciutat més riques del món gràcies a les properes mines d'or. Però prompte es va establir una forta rivalitat entre Melbourne i Sydney i finalment es va decidir traslladar la capital a una zona agrícola entre les dues metròpolis que acabà anomenant-se Canberra,  Amb uns tres-cents cinquanta mil habitants no és ni de bon tros la ciutat més poblada del país, une dinou la superen, però si que és una ciutat dissenyada per a sr capital.


Caanberra és per tant una ciutat de olítics, funcionaris, diplomàtics i de serveis encara que el turisme també és important,  Molts turistes van a passar el dia des de Sydney i visitar el Museu Nacional d'Austràlia, el Memorial australià de la Guerra, el barri de les ambaixades i el Parlament. Hui ens dedicaem al nou edifici del Parlament d'Austràlia que es va inaugurar en 1988 per la reina Isabel II i té forma de boomerang. Cal dir que des de 1927 fins a aquesta data el parlament estava ubicat en altre edifici que en la segona meitat del segle passat ja quedava massa meut.



El vestíbul de marbre al que s'accedeix després de passar un rutinari control de seguretat destaca per la seua gran escala de marbre i les imponents columnes. Aquetes quaranta-huit columnes en marbre rosa procedent de Portigal i marbre verd procedent d'Itàlia volen evoquen els típics colors dels paissatges australians.



Des d'aquest vestíbul accedirem a la Gran Sala, el lloc destinat a recepcions, sopars i esdeveniments nacionals. La cerimònia més important ací feta al meu parer va ser la que tingué lloc el 13 de febrer de 2008 on el Parlament d'Austràlia demanava formalment disculpes als pobles indígens australians després de dos segles d'abussos. De la sala destacar el gran tapiç obra de l'artista australià Arthur Boyd que catorze teixidiors a jornada completa necessitaren dos anys per a plasmar-lo en tela.



El parlament Australià està format per tres poders, el Senat cambra alta,  el rei i la cambtra baixa o cambra de representants. El color verd vol evocar els boscos australians d'eucaliptus i la cambra dels comuns britànics.



La bandera d'Autràlia oneja ben gran, de fons blau amb labandera del Regne Unit en la part dalt esquerra i baix una estrela blanca de set puntes una per cada divisió territorial del país. Un conjunt d'estreles representen la constel·lació de la Creu del Sud, que és el referent d'orientació en l'hemisferi sud ja que no es pot veure l'estrela polar per baix de l'equador. En la part de baix apareixen tres banderes que representen els grups ètnics de la nació australiana, a banda de l'oficial australiana que representa als colons britànics, està la dels aborígens australians i la dels habitants de les illes de l'estret de Torres que separa Oceania d'Àsia.



L'altra parada la farem en la cambra alta o Senat format per setanta-sis membres, la cambra baixa esta frmada per cent cinquanta-un. El color roig evoca la cambra dels Lords del parlament britànic i els paissatges del centre del país.



Entre les dues cambres hi ha una gran sala on estan els retrats de diferents reis del Regne Unit, sobirans també d'Austràlia i primers ministres del pais. El que sorpren és que han hagut varies dones al cap del govern australià, cosa que l'Estat Espanyol amb mig segle de democràcia i els Estats Units amb dos segles i mig no ho han aconseguit. Austràlia és un país on la igualtat racial i degènere està arribant més lluny. El la racial el parlament ha demanat disculpes als poble indígenes però encara aquests pobles no estan molt presents en les cambres alta i baixa.




Una xicoteta exposició museística d'obres d'artistes australians ja siguen més occidentals o indígenes pengen de les parets d'aquest parlament, com són "Darwin" de Ray Honissett, altra sense títol de Cliford Tjapaltjarri i el "Mosaic Romà Floral" dut des de Palestina per un rector que participà en la primera guerra mundial en la divisió Anzac montada.






Queden milers d'habitacions al parlament que no visitarem, la majoria despatxos de polítics i funcionaris, però a un viatge en ascensor s'accedeix al sostre. I des del sostre s'obtenen espectaculars vistes d'ques ta ciutat amb traçat de semicercles que es recolzen sobre el riu Molonglo i el llac Burley Griffin creat artificialment en 1963, que rep el nom de l'arquitecte que dissenyà l'estructura de la ciutat.



Però el que més destaca del sostre és el peculiar màtil de forma piramidal des d'on oneja una enorma bandera oficial austrliana de dimensions descomunals. Són 12, 8 metres per 6, 4 metres de tela que té una massa de vint-i-od quilograms





divendres, 25 de juliol del 2025

Thungvellir, parc nacional d'Islàndia i seu del primer parlament del món

 Tercera parada de la ruta pels països amb dia de la independència i hui ens traslladem quasi al cercle polar per conéixer el lloc on es va establir el parlament més antic del món, el parc nacional de Thungvellir en Islàndia. El primer parlament el conegut com a "Althing" es va fundar en l'any 945 on es reunien els líders vikings de la zona cada solstici d'estiu per a tractar temes d'interés nacional. Quan Islàndia i Noruega s'uniren al segle XIII el parlament continuà celebrant-se fins a l'any 1799. La eua activitat es va reanudar en 1844 però ja en la capital Reykjavík a quaranta-cinc quilòmetres del lloc que hui visitem.  Amb les guerres napoleòniques Noruega es separa de Dinamarca però Islàndia no ho farà fins al 17 de juny de 1944 aprofitant l'ocupació nazi de Dinamarca.



 La nostra passejada discorrerà per un agradable camí entre formacios volcàniques i un riu. Deixarem el cotxe a la zona d'aparcament del centre de visitants del parc natural de Thungvellir des d'un mirador farem una ullada del que anem a recórrer.



El camí transcorre entre dues pareds verticals de pedra, la de la dreta pertany a la placa tectònica euroasiàtica, la de l'esquerra a la placa tectònica americana. Aquesta zona és la part visible d'una escletxa de milers de quilòmetres que creua verticalment l'Atlàntic. Hi ha opció de veure-la sota l'aigua oceànica amb la supervisió de gent especialitzada de la zona. 



En algun moment ens acompanyarà l'estret però virulent Riu Öaxar que naix prop d'un volcà i desemboca en un llac volcànic anomenat Thngvallavtn. Amb sols disset quilòmetres de longitud i una conca de quaranta-cinc quilòmetres quadrats es troba principlament al municipi de Bláskógabbyggo.



Ens aturarem en la "Lögberg" o roca de la llei, o millor dit el lloc on es pensa que es reunia el parlament i on es prengueren desicions tant importantss com l'adopció del cristianisme en l'any 1000. Una llei es va prendre ací, la d'escriure un poema burlant-se del rei danés Harald Blätand, blätand vol dir dent blava per que en tenia alguna ben podrida. El motiu era que s'havia quedat un vaixell islandés amb la seua mercaderia. La unió de dos símbols de l'escritura nòrdica, donà origen al logotip del nostre actual bluetooth.


Més avant el riu öaxar perd virulència quan es troba en la llacuna Drekkingarhylur, un lloc on anaven les dones adúlteres,  infanticides o qualsevol cosa que moletara en una societat masclista medieval. Ací morien ofegades.



I altre dels atractius de la zona són les cascades d'Öaxarfoss, foss és cascada en islandés. No són ni de bon tros ni les més boniques ni les més espectaculars del país però sique poden completar la passejada que hem fet hui al parc nacional de Thingvellir, declarat patrimoni de la humanitat per la seua història, natura i geologia.




dissabte, 19 de juliol del 2025

Pretòria, ciutat de les jacarandes i capital administrativa de la República de Sud-àfrica

 La República de Sud-àfrica no celebra el dia de la independència pr que té altres coses més importants que comemorar després de dècades d'apartheid, com són el dia dels drets humans i el dia de les primeres eleccions democràtiques no segregadores, Però aquesta part austral del continent africà va estar colonizats per holandesos i després formà part de l'Imperi Britànic, del que va deixar de dependre un 31 de maig de 1961. La segona parada de la ruta per països indpenditzats la farem en Pretòria, la capital administrativa de Sud-àfrica, Ciutat del Cap és la capital legislativa i Bloemfonein n'és la judicial.



La història de Pretòria va començar en la meitat del segle XIX, quan els bóers, els descendents dels holandesos que colonitzaren la osta sud del continent africà dos segles abans, fugint del domini britànic viatjaren cap al nord i l'interior, fundaren la República de Transvaal i un tal Martinus Pretorius va establir la capital en aquest lloc. A principis del segle XX s'uniten a altres colònies britàniques i s'anà perfilant el país que coneguem hui en dia.




El primer monument que visitarem es coneix amb el nom en anglés Union Buildings que són la seu del govern i les oficines del President de la república. Es troben al cim de la muntanya Meintjeskop i són obra de l'arquitecte sir Herbert Baker que amb les dues torres volia representar els dos idiomes oficials de recentmnt formada Unió sw Sud-àfrica, l'anglés i l'afrikaans que és una evolució de l'holandés.





Als peus del pujol on s'aiequen els Union Buildings podem trobar sobre un imponent pedestal una escultura a dos hòmens que intenten posat les regnes a un cavall. Els dos hòmens representen a les dues cultures europpes que ací arrelaren, la britànica i l'holandesa i el cavall desbocat representa Àfrica. Una escultura que es va fer abans de que els negres colonitzata tingueren drets.



Tot va canviar a la fi del segle XX quan l'apartheit deixà d'exisitir i els negres qe vivien en aquesta zona començaren a tindre els mateixos drets que els blancs, al guanyar Nelson Mandela les eleccions en 1994. Des de llavors a banda de l'afrikaans i l'angles altres huit llengües que parlen les diferents ètnies de negres, també ho són. Encara hi ha una que no està reconeguda i alguns d'aquesta ètnia aampen en el jardi des de fa ants en senyal de protesta, Una enorme escultura del líder sudafrià s'aixexa molt prop.



A mitja hora caminant està la Church esquare, nosaltres anirem per uns bulliciosos carrers donats a la venda ambulant i on es ven quasi de tot. El trànsit rodat i a peu li donen una combinació d'encant i estrés. Pendents de les nostres pertenències per què Pretòria és molt més segura que Johanesburg però no cal refiar-se massa.



Un poc abans d'arribar a la Church Square, es trobarem amb un alt edifici de vint-i-cinc plantes que es va construir en vidre i acer. Hui en dia està ocupat quasi i tot per despatxos i depenències del Ministeri de Sanitat.




En Church Square, la històrica plaça de la ciutat de Pretòria podem veure al mig del jardí central una font amb l'escultura de Paul Kruger, líder bóer que va ser president de la República de Transvaal. Està considerat un dels pares de la nació i el parc nacional més famós del país, el parc Kruger porta el seu nom. Va morir a l'exili en Suïssa a principis del segle XX.



L'edifici més imponent i bonic de la plaça pot ser siga el Palau de Justícia. Es va aixecar en les darreres dècades del segle XIX i el judici més famós dut a terme ací va condemnar a Nelson Mandela i altres membres del Congés Nacional Africà a anar a pressó. Algunes presons on estigueren ja les hem visitat, la de l'illa de Robben en Ciutat del Cap i la de Constitution Hill en Johanesburg.



Ou Raadsaal és altre dels edificis històrics de Church Square. Es tracta de l'antic parlament que funcionà com a tal des de 1892 fins a 1901 quan l'Imperi Britànic annexionà la República Sudafricana. L'edifici d'estil neorenaixentista holandés hui és seu del parlament regional, el nacional està en Ciutat del Cap.



Altres edificis destacables són les Tudor's Chambers, creades en 1903 per a comerços. El seu amo era l'empressari de transport per diligències George Heys. Són d'estil victorià i es varen fer amb materials procedents d'Escòcia, destquen en a plaça, pel seu color i arquitectura.










dissabte, 12 de juliol del 2025

Móstoles, el primer poble que s'alçà en contra de la invasió Napoleònica

 La primera setmana de juliol està plagada de països que celebren el dia de la seua independència. Burundi i Canadà l'1 de julipl, el 3 de juliol Bielorrúsia, el 4 els Estats Units i el 5 Argèlia entre altres. El nostre país té cap dia assignat a celebrar la independència, de fet la nostra festa nacional celebra tot el contrari, el dia 12 d'octubre el dia del descobriment d'Amèrica i inici de la colonització d'altres terres que a l'independitzar-se si que tenen com a festa un dia de la independència. Però Espanya va ser ocupada per tropes napoleòniques en la primera dècada del segle XIX, i un 2 de maig de 1808 els alcaldes de Móstoles s'alçaren en contra d'aquesta ocupació. Hui en dia el 2 de maig, el dia de l'alçament és la festa nacional de la Comunitat de Madrid i començarem la ruta estival de països que s'han independitzat en la ciutat de Móstoles, el poble de l'alçament.



Arribarem a l'estació Móstoles Central i s'enfilarem cap al seu centre històric i la primera parada serà l'escultura de Don Pedro Serrano, el postillón. Un postillón era una home que a cavall portava el correu fins a la fonda següent en el camí. Aquest home va dur fins a Badajoz el bando dels alcaldes de Móstoles del 2 de maig on es convidava a alçar-se en armes contra els francesos.


La següent parada ens por al museu Centro de Arte 2 de Mayo (CA2M), ubicat en un edifici que aprofita l'estructura d'una històrica vivenda coneguda com a la Casona on s'ha afegit una construcció més moderna per a convertir-lo en un dels millors museus d'art modern de la Comunitat de Madrid.



El museu atressora més de 1500 obres d'art modern que pertanyen a la Comunitat de Madrid,  tres-centes d'elles procedeixen de la prestigiosa mostra ARCO. Una delícia passejar per les sales on es despengen aquestes complicades obres d'art.





I de la modernitat del segle XXI retrocedim uns quants segles endarrere per conéixer l'edifici més antic de la població, l'església de l'Assumpció. De l'orignal temple mudéjar sols queda en peu un preciós absis de rajola i un lluidor campanar.





Molt a prop es troba l'altra joia històrica i arquitectònica de Móstoles, l'Ermita de Nostra Senyora dels Sants, dels segles XVII i XVIII que ocupa el solar de l'antiga casa de la família dels Rojas. L'esteriro presenta un modest estil barroc.




Però cal accedir al seu interior per a gaudir de l'exuberant decoració del seu altar major, presidit per la patrona de la villa, la Mare de Déu dels Sants. És d'estil xurrigueresc amb les típiques columnes salomòniques.




El dos de maig està molt present en Móstoles, no sols l'escultura de Pedro Serrano ens recorda la fita, en la propera plaça del Pradillo hi ha un monument dedicat a l'alçament que va inaugurar el rei Alfons XIII en 1908, quan feia cent anys d'aquest alçament. Està fet en granit procedent de Segòvia, sobre el montícul d'aquesta roca que representa els Pirineus un àguila imperial que representa França intenta agafar una corona, que representa Espanya.



La següent parada serà la casa-museu de l'alcade Andrés Torrejón, un dels que va alçar la veu en contra dels invasors francesos. Aquesta casa del segle XIX, on va viure l'alcalde, ha canviat però intenta recrear com era la vida a principis del ssegle XIX.


I acabarem la visita en el Museu de la ciutat ubicat en l'antiga Casa de Postes, és d'estil neomudéjar i totalment gratuït. A banda de la històrica construcció recull objectes de totes les èpoques de la dilatada història de Móstoles.