Austràlia és un dels països més grans del món i ocupa quasi tot el continent d'Oceania. Encara que ha estat poblada des de fa milers d'anys per un grup ètnic que tothom anomena aborigens la seua història vista baix el prisma occidental comença fa quatre segles. Els navegants holandesos divisare aquestes terres en l¡any 1606. El primer vaixell anglés amb gent disposada a establir-se va atracar un 26 de gener de 1788. que es celebra com a festa nacional. Els primers pobladors foren reclussos, els seus descendents i nous pobladors aconsiguiren parlament autònom en 1901, La intependència total arribà en 1931 i d'aquell passat clonial britànic sols queda que el cap d'estat del país és el rei Carles d'Anglaterra.
Hui viatgem a Austràlia, que co país independent va establir la seua capital en Melbourne, una de les ciutat més riques del món gràcies a les properes mines d'or. Però prompte es va establir una forta rivalitat entre Melbourne i Sydney i finalment es va decidir traslladar la capital a una zona agrícola entre les dues metròpolis que acabà anomenant-se Canberra, Amb uns tres-cents cinquanta mil habitants no és ni de bon tros la ciutat més poblada del país, une dinou la superen, però si que és una ciutat dissenyada per a sr capital.
Caanberra és per tant una ciutat de olítics, funcionaris, diplomàtics i de serveis encara que el turisme també és important, Molts turistes van a passar el dia des de Sydney i visitar el Museu Nacional d'Austràlia, el Memorial australià de la Guerra, el barri de les ambaixades i el Parlament. Hui ens dedicaem al nou edifici del Parlament d'Austràlia que es va inaugurar en 1988 per la reina Isabel II i té forma de boomerang. Cal dir que des de 1927 fins a aquesta data el parlament estava ubicat en altre edifici que en la segona meitat del segle passat ja quedava massa meut.
El vestíbul de marbre al que s'accedeix després de passar un rutinari control de seguretat destaca per la seua gran escala de marbre i les imponents columnes. Aquetes quaranta-huit columnes en marbre rosa procedent de Portigal i marbre verd procedent d'Itàlia volen evoquen els típics colors dels paissatges australians.
Des d'aquest vestíbul accedirem a la Gran Sala, el lloc destinat a recepcions, sopars i esdeveniments nacionals. La cerimònia més important ací feta al meu parer va ser la que tingué lloc el 13 de febrer de 2008 on el Parlament d'Austràlia demanava formalment disculpes als pobles indígens australians després de dos segles d'abussos. De la sala destacar el gran tapiç obra de l'artista australià Arthur Boyd que catorze teixidiors a jornada completa necessitaren dos anys per a plasmar-lo en tela.
El parlament Australià està format per tres poders, el Senat cambra alta, el rei i la cambtra baixa o cambra de representants. El color verd vol evocar els boscos australians d'eucaliptus i la cambra dels comuns britànics.
La bandera d'Autràlia oneja ben gran, de fons blau amb labandera del Regne Unit en la part dalt esquerra i baix una estrela blanca de set puntes una per cada divisió territorial del país. Un conjunt d'estreles representen la constel·lació de la Creu del Sud, que és el referent d'orientació en l'hemisferi sud ja que no es pot veure l'estrela polar per baix de l'equador. En la part de baix apareixen tres banderes que representen els grups ètnics de la nació australiana, a banda de l'oficial australiana que representa als colons britànics, està la dels aborígens australians i la dels habitants de les illes de l'estret de Torres que separa Oceania d'Àsia.
L'altra parada la farem en la cambra alta o Senat format per setanta-sis membres, la cambra baixa esta frmada per cent cinquanta-un. El color roig evoca la cambra dels Lords del parlament britànic i els paissatges del centre del país.
Entre les dues cambres hi ha una gran sala on estan els retrats de diferents reis del Regne Unit, sobirans també d'Austràlia i primers ministres del pais. El que sorpren és que han hagut varies dones al cap del govern australià, cosa que l'Estat Espanyol amb mig segle de democràcia i els Estats Units amb dos segles i mig no ho han aconseguit. Austràlia és un país on la igualtat racial i degènere està arribant més lluny. El la racial el parlament ha demanat disculpes als poble indígenes però encara aquests pobles no estan molt presents en les cambres alta i baixa.
Una xicoteta exposició museística d'obres d'artistes australians ja siguen més occidentals o indígenes pengen de les parets d'aquest parlament, com són "Darwin" de Ray Honissett, altra sense títol de Cliford Tjapaltjarri i el "Mosaic Romà Floral" dut des de Palestina per un rector que participà en la primera guerra mundial en la divisió Anzac montada.
Queden milers d'habitacions al parlament que no visitarem, la majoria despatxos de polítics i funcionaris, però a un viatge en ascensor s'accedeix al sostre. I des del sostre s'obtenen espectaculars vistes d'ques ta ciutat amb traçat de semicercles que es recolzen sobre el riu Molonglo i el llac Burley Griffin creat artificialment en 1963, que rep el nom de l'arquitecte que dissenyà l'estructura de la ciutat.
Però el que més destaca del sostre és el peculiar màtil de forma piramidal des d'on oneja una enorma bandera oficial austrliana de dimensions descomunals. Són 12, 8 metres per 6, 4 metres de tela que té una massa de vint-i-od quilograms
