La basilica della Trinità di Saccargia, el millor exemple del romànic en Sardenya.

 Avancem un poc en el temps i en el llarg període medieval per a conéixer altre model de columnes, les del romànic, un estil arquitectònic, el primer que s'escampà per tota l'Europa cristiana occidental. Un bon exemple d'aquest art, en la variant coneguda com el romànic pisà, és la basílica de Sacargia, en la localitat sarda de Codrongianos molt prop de Sàsser. En aquesta església podrem gaudir de la combinació de colors creada per les pedres calcàries blanques i les pedres basàltiques negres.

L'origen d'aquesta construcció cal buscar-lo en un antic monestir que segles després i per ordre del jutge de Torres es va aixecar al segle XII aquesta espectacular basílica romànica més pròpia de la Toscana. Cal recordar que a principis del segle XII, la República de Pisa era una potència naval del Mediterrani occidental amb possessions a Còrsega i Sardenya.

Diu una llegenda que el nom de Saccargia deriva del sard, s'acca argia que vol dir vaca tacada. I és que per què per ací diuen que s'acostava cada dia una vaca per a ser munyida pels frares i així que aquestos tingueren alguna cosa més amb la que alimentar-se. En la porxada de l'entrada trobem una vaca esculpida en el pilar de l'esquerra i també dues columnes amb dos bonics capitells de niu de vespes.

Si accedim al temple ens trobarem un espai de planta de creu llatina de nau única sense volta, cobert per un sostre pla de fusta. La decoració dels murs laterals és molt escassa, sols un capitell incrustat en la pared i un bonic púlpit trenquen la monotonia.

El que trenca tota la sobrietat de la nau és sense cap mena de dubte la pintura mural que decora l'absis central. Es tracta del millor exemple de pintura romànica que es pot trobar en l'illa de Sardenya a més l'estat de conservació és molt bo tenint en compte que al segle XVI va ser abandonat el monestir. La figura de Crist rodejat dels arcàngels corona el fresc, baix estan els apòstols i en la part més baixa escenes de la passió com el sant sopar, petó de Judes, soterrament, etc.

Al transsepte, cobert per voltes de creueria podem trobar dues escultures de fusta de la mare de Déu. Una és de fusta més fosca porta al Jesuset que li toca la cara i l'altra està coronada amb una gran corona platejada.

Eixirem a l'exterior per donar una volta completa a la basílica i gaudir de la seua arquitectura. El més destacable de la construcció és el seu altíssim campanar, de planta quadrangular comunicat amb l'interior per una porta. En la seua part més alta trobem dues galeries d'arcs amb columnes romàniques rematades per un sostre piramidal.

El temple està rematat per darrere amb tres absis, el central més gran que per la seua part interior està decorat amb l'impressionat fresc que he comentat adés i altres laterals més menuts que tenen accés des del transsepte. Tots tres amb una única finestra que deixa entrar la llum.

Les restes del que va ser el claustre, refectori i altres parts del monestir són més aviat escasses. El que si aguanta molt bé és el pou d'on els frares traurien l'aigua i que segurament seria utilitzat després de que els frares abandonaren el lloc al segle XVI.