Tercera entrada de l'any i continuem gaudint de vitralls on el modernisme té moltes coses a dir i molt si és en la ciutat de Barcelona on diversos edificis d'aquest estil han estat declarats patrimoni de la humanitat. Hui visitarem el Palau de la Música Catalana, el lloc del món on els vidres de colors més m'han impressionat obra de l'arquitecte català Lluís Domènech i Montaner.
Aquest brillant arquitecte va ser soci de l'Ateneu Barcelonés, una associació cultural creada en l'any creada l'any 1860. Altres socis reconeguts en el món de la cultura i l'art foren Àngel Guimerà, Pompeu Fabra i Joan Maragall. La seu social està situada prop de les Rambles en un palau de finals del segle XVIII d'estil neoclàssic. Gràcies al meu apreciat amic Toni Teruel vàrem poder accedir a l'edifici, amb un impressionant pati central i un històric ascensor que encara funciona.
Del carrer de la Canuda eixirem a les Rambles i anirem a buscar la plaça de Catalunya, però abans caldrà veure i beure en la font de Canaletes. Ací se celebren els triomfs esportius del Barça i la llegenda que em va contar el meu germà Amador deia que si beus aigua d'aquesta font tornes a Barcelona i a aquesta ciutat plena de màgia cal tornar sempre.
Just al costat està la plaça de Catalunya, la zona més visitada, o millor dit més trepitjada de la ciutat. És el centre neuràlgic de la ciutat d'on naixen importants avingudes com les Rambles, el passeig de Gràcia o la ronda de la Universitat. A més té estació de metro, tren de rodalia i multitud de parades d'autobús.
Per la ronda de Sant Pere arribarem a la via Laietana un edifici neogòtic que fa xamfrà amb el carrer de les Jonqueres ens mostrarà el camí per a anar al Palau de la Música. Aquest edifici neogòtic és de principis del segle XX i es va aixecar per a allotjar les oficines de la caixa. Gràcies al meu nebot polític Julio, vam poder veure la seua espectacular façana des d'una millor perspectiva, com també del Palau de la Música.
El Palau de la Música és una obra mestra del modernisme català que la UNESCO l'ha declarat patrimoni de la humanitat i encara que en estar en un carrer estret la seua façana no llueix el que hauria de lluir, cal aturar-se a veure-la i gaudir-la.
La visita guiada pel seu interior és una de les coses més recomanables de la ciutat de Barcelona, com altre centenar de coses més. I mentre esperem l'hora de començar-la es pot gaudir d'un café en la històrica cafeteria o en la seua terrassa ubicada al pati.
El vidre, la ceràmica i el ferro seran els protagonistes a partir d'ara i al vestíbul trobarem una monumental escala doble de pedra ricament treballada. Però el que més bocabadat em va deixar va ser la barana pels seus originals balustres de vidre groc que mai havia vist abans.
La sala de Lluís Millet es troba al primer pis i està dedicada al fundador de l'Orfeó Català entitat que va encarregar la construcció de l'edifici. Des d'aquesta sala s'accedeix a un meravellós balcó amb columnes decorades per mosaics de ceràmica acolorida. Quan hi vaig eixir a aquest balcó, vaig pensar que afortunat seria de tenir-ne un com aquest a casa meua.
I la joia del Palau de la Música Catalana és sense cap mena de dubte el seu auditori o sala de concerts. D'aquest espai sorprén tot, les muses de l'escenari, els dos cavalls Pegasos de damunt de la graderia, però la seua claraboia que acaba en forma de làmpada d'aranya és de les coses més boniques que mai he vist.
I extasiat d'art i bellesa vaig seguir la recomanació de la meua professora d'anglés Janey i vaig anar a dinar al restaurant els 4 gats, un lloc amb molta història de Barcelona. Des de via Laietana cal entrar cap a dins del barri gòtic pels seus carrers tan autèntics i que tant he gaudit passejant-los.
Ací Picasso feu la seua primera exposició i era lloc de trobada d'intel·lectuals a principis del segle XX. L'edifici modernista resulta prou interessant i es menja bé, encara que molt acompanyat, almenys quan hi vaig estar que no era temps de pandèmia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada