diumenge, 19 de setembre del 2021

La Universitat de Vilnius, la més antiga dels països bàltics

 Hui ens traslladem a la capital de Lituània per conéixer la universitat més antiga dels països bàltics que va ser fundada pels jesuïtes en 1568, però fins a l'any 1579 no tingué estudis superiors .L'edifici que veurem es troba en el centre històric de la ciutat i barreja diferents estils que van del segle XVI al segle XVIII.




El més important dels edificis que la composen pot ser siga l'església de Sant Joan Baptiste situat en l'extrem sur del campus universitari i amb un imponent campanar exempt al seu costat. L'edifici actual és fruit d'una remodelació barroca de finals del segle XVIII, però ací abans ja hi havia un temple gòtic de 1426.



Si entrem a l'església ens trobarem en un temple de tres naus esveltes i blanquíssimes molt poc ornamentades, però cal fixar-se en el seu majestuós i  vistós orgue i en els bonics confessionaris de fusta pintada de verd.





No podem deixar la universitat sense visitar i gaudir de les pintures que decoren la llibreria Littera que varen ser realitzats en l'any 1978 on professors i alumnes ixen caricaturitzats.  Altres frescos més seriosos es poden trobar també en alguna galeria.






A un tir de pedra del campus universitari es troba el Palau Presidencial on resideix el president de la república. En el segle XIV era la residència del bisbe i al segle XVIII es va remodelar en estil neoclàssic de la mà de Vasily Stasov, l'arquitecte de Sant Petersburg. Ací ha dormit Napoleó i el tsar Aleixandre I.


Per darrere del palau presidencial trobarem dues esglésies, la de la Santa Creu i la de Sant Ignasi. La de la Santa creu, d'estil barroc ocupa el solar d'una capella que honrava la memòria d'uns franciscans martiritzats ací al segle XIV. La de Sant Ignasi data de principis del segle XVII i hui és la catedral de l'ordinariat militar de Lituània.




Una altra església barroca és la de Santa Caterina, que es va aixecar al segle XVIII en dues ocasions per que va patir un incendi. En la Segona Guerra Mundial va patir greus desperfectes i en l'any 2006 es va obrir després de ser restaurada i hui és un auditori.


Si caminem en direcció pel carrer Sant Ignasi arribem al carrer dominics que rep aquest nom pel monestir dominic que ací es  troba. La porta de l'església no és massa vistosa, però a l'interior gaudirem d'una explosió de barroc en els seus quinze altars.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada