Hui segon diumenge de maig, la ciutat de València estaria celebrant a molt de fervor la festivitat de la seua patrona, la Mare de Déu dels Desemparats. Moltes altres ciutats i pobles valencians la tenen també com a patrona, com és el cas de Gandia i Torrent entre altres. El culte a aquesta advocació de la verge s'ha anat fent estenen en tot el territori valencià de la que es considera la patrona, però no sempre ha estat així, sols fa seixanta anys que el papa Joan XXIII li atorgara aquest càrrec. L'antiga patrona del Regne de València des de temps de Jaume I havia estat la Mare de Déu del Puig venerada en un monestir de la localitat de l'Horta Nord, el Puig de Santa Maria.
Hui visitarem aquesta localitat i coneixerem llegendes i història de les hores prèvies a la conquesta de la ciutat de València en mans cristianes en l'any 1238 i durant les pròximes quatre entrades visitarem més santuaris marians del vell continent.
Començarem el nostre recorregut en el castell de Cebolla o castell del Puig, que es troba dalt d'un pujol dins de la localitat i que va ser aixecat pels musulmans al segle XI. A la fi d'aquest segle, en l'any 1093 passà a mans del Cid Campeador i al cap de pocs anys tornà a mans dels cristians. En l'any 1237 va ser ocupat per l'exèrcit de Jaume I i va servir de campament fins a la caiguda de la ciutat de València un any després. El lloc està declarat bé d'interés cultural, més per la seua història que no per la seua arquitectura.
A pocs metres, en altre pujol està l'ermita de Santa Bàrbara la protectora de les tronades i les collites. Es tracta d'un temple quadrat de reduïdes dimensions que es va aixecar al segle XVIII. Des d'aquest lloc, en el mes de maig, quan començaven les tempestes i les pedregades se beneïen els camps.
La següent parada la farem en l'església de Santa Maria del Puig, però abans d'arribar ens deixarem perdre pels carrers blancs i bucòlics que pugen al turó coronat per l'espectacular monestir de Santa Maria de el Puig.
Segons la llegenda, Sant Pere Nolasc el frare mercedari que acompanyava al rei en la conquesta de València, va veure que set estreles caïen en un lloc on va trobar una campana i baix una icona bizantina de la Mare de Déu. Aquest home havia de tindre molt bona relació amb la verge, per que vint anys abans ja se li havia aparegut la Mare de Déu de la Mercé, copatrona de Barcelona.
Jaume I manà la construcció d'una església per a acollir la imatge de Santa Maria que més tard la nomenaria patrona del Regne de València que anava a fundar. L'església va quedar prompte menuda per a acollir a tots els peregrins que hi venien. En l'any 1300 es va aixecar l'església gòtica que coneguem hui en dia
La joia de l'església és la imatge bizantina de la Mare de Déu, del segle VI que podria haver arribat en una època on el sud-est de la península estava dominat pels bizantins i que s'amagara amb l'ocupació musulmana al segle VII. El retaule que l'acull no té més de trenta anys.
En l'any 1588 es construeix als costats de l'església el Reial Monestir de l'orde dels mercedaris. L'estil de la construcció és del sobri estil herrerià, que sense molta ornamentació sorprén per la magnitud dels seus murs. El pati interior és enorme i en la restauració participaren diversos pobles valencians i famílies valencianes que deixaren la seu empremta els vidres de les finestres.
El Reial Monestir de Santa Maria de el Puig és també palau reial, lloc de residència que els reis visiten les nostres terres. El palau reial de València es trobava al jardí de Vivers de València, a la vora del vell llit del Túria i va ser enderrocat en la guerra de la Independència pels mateixos valencians per que no fora ocupat pels francesos.
El recinte monacal és també el Museu de la Impremta i les Arts Gràfiques i és ací on podem veure una gran quantitat de vells aparells d'impremta on hi ha fins i tot una còpia exacta de la qual va fabricar Gutenberg.
I la darrera parada està eixint del poble, és l'ermita de Sant Jordi, el lloc exacte on es va lliurar la batalla que va obrir les portes a la conquesta de la ciutat de València per part dels cristians. L'ermita és del segle XVII i destaca pel seu entorn paisatgístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada