Hui dia de Tots Sants, el més atípic de les darreres dècades, per les visites restringides a cementeris encetem un conjunt de sis entrades dedicades a mausoleus i panteons d'arreu del món. I començarem en Àsia Central per a gaudir de l'arquitectura persa en un dels països més interessants per a fer-ho, Uzbekistan.
La seua capital Tashkent, queda eclipsada per les històriques ciutats de Samarcanda o Bukharà però clar que mereix una visita, en la que no cal desviar-se massa de qualsevol tour programat per què el seu aeroport és pràcticament l'únic d'entrada i sortida del país. I sobretot el conjunt històric de l'imam Khrazrati, una col·lecció d'edificis històrics i reconstruccions que no ens podem perdre.
Començarem entrant al mausoleu de Kaffal-Sashi, un poeta i filòsof del segle X, fill de manyà que es traslladà molt jove a estudiar a Bagdad, capital del califat i de la ciència i les arts en aquella època. Va arribar a ser un erudit en qüestions de lleis, llibres sagrats i llengües de l'Orient mitjà.
Ja major va tornar a la seua ciutat natal amb la fama de savi ja guanyada i a la seua mort era conegut amb el sobrenom de l'imam sant. És el sant patró de la ciutat de Tashkent i les seues despulles es guarden en aquest mausoleu que llueix l'aspecte de la renovació que es va fer al segle XVII.
Després ens traslladarem cap a la Madrassa de Barak Khan un espectacular edifici del segle XVI que estava destinat a ser escola i allotjament de joves estudiants de l'Alcor on les habitacions donaven totes a un pati central.
El lloc més sagrat d'Àsia Central potser és la Biblioteca de Moyie Mubarek, que significa els sagrats cabells. En aquest menut edifici davant la mesquita de Khast Imam es custodia una edició de l'alcorà del segle VIII, la més antiga del món. També s'hi guarden uns quants cabells del mateix profeta Mahoma.
I tancant la plaça de Khast Imam per la part est està la reconstruïda mesquita amb dos imponents minharets de cinquanta metres d'alçada i les seues dues cúpules de ceràmica blau turquesa que són en segell de l'arquitectura del país.
I en direcció sud, cap a una zona de la ciutat anomenada Chorsu, es troba el basar de Chorsu, un lloc on es celebra mercat sota una de les més imponents cúpules de la ciutat, decorada amb ceràmica típica del país.
Un lloc eternament transitat per locals i turistes on es poden adquirir productes frescos com les autòctones carlotes grogues que el president del país inclou en el seu equipatge cada vegada que ix a l'exterior.
I acabarem la ruta de hui en la Madrasa de Kukeldash que es va aixecar en l'any 1570 i estava ubicada en el que era la plaça principal de la ciutat en aquella època. Al llarg dels posteriors segles va ser destinada a altres usos com fortalesa defensiva i lloc d'execucions però hui en dia torna a ser patrimoni de professors i estudiants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada