El Principat d'Andorra és un conjunt de valls en el cor dels Pirineus que formen un país amb més de mil anys d'història. La llegenda diu que barat a l'ajuda que els andorrans van brindar als francs per impedir que els àrabs ocuparen territoris més al nord dels Pirineus, Carlemany els va atorgar protecció i els va declarar poble sobirà. Des de llavors dos coprínceps alternen la seua prefectura d'estat, un d'ells és el bisbe de la seu d'Urgell i altre és el president de França com a hereu del Comtat de Foix.
Però encara que en Andorra es parle català i siga l'únic país del món on aquesta llengua és l'única oficial, aquestes valls pirinenques han pertangut poc de temps a la Corona d'Aragó, Martí l'humà les va annexionar durant quatre anys davant un poder creixent dels reis de França i comtes de Foix.
La capital del país és Andorra la Vella, una ciutat convertida en un gran centre comercial que encara amaga algun que altre tresor medieval. Nosaltres partirem del pont de París que se suspén sobre el riu Valira i que es va inaugurar en l'any 2006.
No massa lluny trobarem una peculiar escultura, la noblesa dels temps, un dels rellotges fosos creat per Dalí. Molts crítics pensen que aquestos rellotges simbolitzen que el temps és elàstic i que Dalí ho va aprendre de col·legues físics relativistes en les primeres dècades del segle XX.
Al seu interior trobarem un armari amb sis històrics panys que sols es podia obrir quan cada representant de les sis parròquies en què es dividia el país, hi estaven presents. En 1978 es va afegir un pany més al crear-se la parròquia d'Escaldes-Engordany.
L'altre gran monument històric que troben en el nucli urbà d'Andorra la Vella és l'església romànica de Sant Esteve, del segle XIII i molt reformada al segle XX. De l'obra original es conserva el seu absis i campanar. Interessants són també alguns retaules barrocs i per veure la pintura mural romànica caldrà anar al Museu Nacional d'Art de Catalunya en Montjuïc, Barcelona.
I no es pot deixar de visitar la capital i la veïna parròquia d'Escaldes-Engordany sense menjar en algun dels seus bons restaurants i deixar-se caure pels centenars de botigues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada