El Turó de les Bruixes en Juodkranté, màgia i natura en Lituània.

Aquesta és la tercera i última de la sèrie d'entrades dedicades a llocs que desprenen màgia i misticisme. Hui viatgem a un menut poble de Lituània situat en l'estreta franja arenosa que hi ha entre el mar Bàltic i el llac de Curlàndia. L'Istme de Curlàndia està declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO i és un lloc de gran bellesa compartit per dos països, Lituània i la regió russa de Kaliningrad.

Aquest poble de pescadors va pertànyer als cavallers de l'orde Teutònic. Prússia i després Alemanya dominaren aquest territori fins a la fi de la primera guerra mundial, formà part de l'URSS i després de la seua desmembració, pertany a Lituània.

Arribarem al xicotet poble de Juodkranté de poc més set-cents habitants en autobús. Ací podrem visitar el seu monument més important que és la xicoteta església luterana de finals del segle XIX. Convertida en museu en era soviètica i recuperada per al culte en 1989.

El xicotet museu de miniatures que ocupava l'església s'ha traslladat a una típica casa de pescadors  construïda en fusta i pintada de color. Aquesta és una de les moltes que es troben al llarg de l'istme de Curlàndia. 

Però el més visitat del poble és sense cap mena de dubte el seu Turó de les Bruixes, un lloc on es combina de la millor manera possible les velles llegendes de la zona amb la tradició escultòrica en fusta dels països bàltics. Per a arribar-hi caminarem pel passeig que hi ha vora llac fins que una de les bruixes ens indica el camí per a perdre's en un pujol encantat, el Raganu Kalnas.

Diversos camins i senders recorren un turó de sorra de poca altura que està poblat per un dens bosc on en l'any 1979 es començaren a repartir escultures de fusta grotesques que representen a bruixes i éssers màgics.

Són moltes les bruixes amb cara deformada i lletja que hi trobarem però no passarem por perque el nostre passeig és a plena llum del dia i estarem acompanyats per altres turistes que s'atreveixen a caminar per aquest lloc.

Les tradicions paganes de Lituània emergeixen en aquest lloc on podrem trobar tòtems sagrats tallats en la fusta de la manera més talentosa.

No sé si aquestos tòtems són massa efectius per a protegir-nos del mal per què per poc que segueixes caminant et trobes en el mateix gran dimoni.

Però no cal patir per que un cavaller que si no és Sant Jordi se li pareix molt, ens protegirà del maliciós drac que de segur estava desmaiat i pensava menjar-se a algú.

No massa lluny i en direcció contrària on està el llac es troba la platja banyada per les gèlides aigües del mar Bàltic o es pot gaudir d'un bany i prendre el sol.