dissabte, 21 de març del 2020

A l'esquerra del Sena, el Paris més monumental

El 20 de març se celebra el dia de la llengua francesa, que en algun temps va ser la llengua de la diplomàcia i les relacions internacionals fins a l'arribada a escena de l'anglés que ha desplaçat per complet al francés. Je suis enchanté de vous montrer quelques belles villes où ses habitants parlent français, venez-vous avec moi?


L'entrada de hui transcorre pels barris més històrics situats a la riba Esquerra del Sena, Quartier Latin, Sorbonne, Saint-Germain-dès-Prés entre altres. Deixaren a l'esquena creuant el pont de Sant Michel fins trobar la font de Sant Miquel, la darrera que es va fer en una façana a Paris.


Ens perdrem pels irregulars i bucòlics carrers del Quartier Latin que rep aquest nom, no per que estiga poblat per gent latinoamericana, més bé perque fa molts segles estaba habitat per estudiants que parlaven llatí, la llengua en que s'estudiava a la propera universitat de la Sorbonne.


Ens aturarem a visitar l'església de Saint-Séverin que rep el nom d'un ermità que vivía per aquesta zona al segle. És considerada com una de les esglésies gòtiques més boniques de París, accedir al seu jardí és traslladar-se a l'edat mitjana.



Si visitant aquest temple no has pogut teletransportar-te a l'edat Mitjana molt prop està el Museu Nacional de l'Edat Mitjana que també rep el nom de Museu Cluny, perque en aquest lloc l'abat de Cluny va comprar en 1330 el terreny i les ruïnes que hi havia. L'edifici actual és un de finals del segle XV i al seu interior es pot gaudir de la millor col·lecció arqueològica medieval de tota França.


I just davant està la Sorbonne, la universitat francòfona més famosa i prestigiosa a més de ser de les més antigues del món. Ací estudiaren Victor Hugo, Lavoisier, Descartes, Sartre i Marie Curie entre altres.


I un poc més al sud trobem l'imponent edifici de Le Panthéon, construït en estil neoclàssic a imitació del panteó de roma per ordre del rei Lluís XV en agraïment a Déu per recuperar-se d'una greu malaltia.



Aquesta església que en principi anava a estar dedicada a la màrtir patrona de París, Sant Genoveva, hui en dia és un panteó on descansen personatges il·lustres de l'art, la ciència i la cultura francesa com són Voltaire, Rousseau, Marie i Pierre Curie i Victor Hugo.



La santa patrona màrtir de Paris, continua essent venerada dins un sarcòfag buit de la veïna església de Saint-Étienne-du-Mont. Les seues restes acabaren cremats i llençats al riu Sena en 1793 en plena efervescència de la Revolució Francesa.


Ja va haver-hi al segle VI una capella dedicada a la santa, però l'església de Saint-Etienne-du-Mont que podem gaudir hui és una mescla d'estil gòtic del segle XV i del renaixement. Al seu interior estan soterrats el físic Pascal i el dramaturg Racine.


Ens dirigirem en direcció oest on trobarem interessants llocs de visita com són el museu Curie, on estaba el laboratori del radi dirigit per Marie Curie. Finalment arribarem als coneguts jardins de Luxembourg, que rep el nom del Palau que es va construir per a la reina consort Maria de Médeci al primer quart del segle XVII. Hui en dia és la seu del Senat de la Republique Française.


I caminant en direcció nord a buscar de nou el Sena ens aturarem davant de la font de Saint-Sulpice, una bonica obra de l'arquitecte Visconti, que també va dissenyar la tomba de Napoleó. En aquesta font están representats quatre bisbes del segle XVII famosos per ser grans oradors.


I presidint la plaça on es trova la font està la monumental façana de l'església de Saint-sulpice, un temple  molt original començat a construir en 1646 i acabat un segle més tard, sota les restes d'una església romànica del segle XIII.


Al seu interior es pot gaudir dels frescos d'Eugène Delacroix, que també va pintar al Palau Luxembourg i molts dels seus quadres es troben exposats al museu del Louvre.


I acabarem la passejada pel barri més autèntic de Paris en l'església més antiga de la ciutat, la de Saint-Germain-dès-Près, construïda en l'any 542. Més tard es va refer en estil romànic al segle XI i reconstruïda de nou al segle XIX després de l'incendi que va patir en 1794. René Descartes està soterrat al seu interior.


Deixant a la nostra esquena l'església i mirant cap al sud al llarg de la rue Rennes es pot gaudir d'una espectacular vista de la torre de Montparnasse. Un gratacel de 59 plantes amb una Terrassa que permet veure tot París i la torre Eiffel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada