Trebujeni, un bonic poble de Moldàvia on perdre's per cap d'any

La darrera entrada de l'any i darrera parada per les antigues repúbliques de l'URSS la farem en Moldàvia  que és país independent des de l'any 1991 i abans de per descomptat pertànyer a l'Imperi Rus va ser part de l'Imperi Otomà. El país és considerat com el més pobre d'Europa i potser siga el motiu de la poca afluència de turistes, encara que a poc a poc les coses van canviant i amb un incipient turisme rural i etnològic.

El poblet que hui visitarem s'anomenaTrebujeni i es situa dins de la zona arqueològica del Vell Orhei que espera ser declarada patrimoni de la humanitat. L'espectacular paisatge del meandre del riu Raut amb les típiques cases de poble i les restes del passat fan d'aquest lloc un destí turístic obligatori si se visita el país.

Abans de baixar cap al poble s'aturarem en el pujol que conté les restes d'una fortalezsa otomana, ací les vistes són espectaculars, no podem dir el mateix del castell, sols resten els fonaments que vàren ser pèssimament restaurats en era soviètica. Es creu que abans va haver ací una fortalesa dàcia.

De camí al poble toca aturar-se per a veure les bucòliques restes dels banys tàrtars que poca diferència tenen amb els banys turcs, hereus dels banys romans, amb la seua sala freda, vestuari i sala de vapor.

Aquestos banys es troben just a la voreta del riu raut que era el subministrador d'aigua i al mateix temps el destructor en temps de riuades.

I l'altra banda del riu es poden veure unes coves que de pensament et traslladen a la prehistòria i la veu d'un guia et trasllada al segle XX quan et diu que varen ser excavades en era soviètica per a magatzems agrícoles.

Ja en el poble cal gaudir de la seua arquitectura rural, a mi el que més en va sorprendre són els pous i les creus que es troben pels carrers.

I al centre del poble l'edifici més imponent, l'església de la Mare de Déu, amb les seues peculiars cúpules que et traslladen als orientals contes de les mil i una nits.