Fortalesa de Brest, monument a les víctimes de la Guerra Pàtria en Bielorússia

La segona ex-república soviètica que anem a visitar és Bielorússia que potser siga per a nosaltres el país més desconegut del vell continent. Les relacions diplomàtiques amb aquest país es feien a través de l'ambaixada de París per que no fa massa temps que aquest país té ambaixada a Madrid. L'estabilitat econòmica que viu gràcies en part a l'excel·lent relació amb Rusia d'on arriben importants inversions i el règim polític més pròxim a la dictadura de tota Europa, no afavoreix la migració de bielorussos cap als països de la Unió. Així que és complicat tenir alguna idea o estereotip del que és el poble bielorús. Jo amb quatre dies al país, amb una población que no parla anglés i amb un xòfer que sols deia el que era exclussivament necessari, no vaig aprendre res dels bielorussos.

Hui visitarem la fortalesa d'una ciutat molt important del país, Brest. La seua importància li ve bàsicament de la seua posició estratégica, just en la frontera amb Polònia país al que va pertànyer durant molt de temps. De fet la línia de tren que uneix Moscou amb Varsòvia passa per ací on es fan les operacions necessàries per a adaptar els ferrocarrils a l'ample de la via russa.

La fortalesa de Brest va ser la més gran de tota la Unió Soviètica, amb més de 4 quilòmetres quadrats i es va començar a construir en el segle XIX en les illes delimitades pels rius Buh Occidental, Mujavets i els seus canals.

L'entrada principal es fa a través d'una enorme porta fabricada en gris i trist formigó que té forma d'estrella i que ens transporta de seguida a l'era soviètica.

La fortalesa s'ha convertit en un espai per a la memòria dels herois que lluitaren contra l'ocupació dels nazis duran la Segona Guerra Mundial així que no és d'estranyar que ens trobem amb armament de l'època com aquestos tancs.

L'assedegat és una tètrica escultura que representa un home que intenta agafar l'aigua del riu per a beure. És un homenatge als darrers soldats que van resistir l'ocupació del castell pels nazis en 1941.

I si arribem a la plaça de cerimònies ens quedarem bocabadats per la magnificència dels monuments que allí trobarem. En primer lloc ens pararem a observar l'obelisc baioneta que mesura cent metres d'alçada i que és visible des de qualsevol racó de la fortalesa.

El monument al coratge és un gran bloc de ciment que mesura trenta-tres metres i ens conta la història heroica de la defensa de la fortalesa a través de diferents figures esculpides en el ciment.

Abans d'arribar als peus del monument al coratge està la flama eterna i una graderia on apareix el nom de totes les ciutats soviètiques que patiren i lluitaren durant la Segona Guerra Mundial.

I per darrere del monument al coratge s'ha recuperat l'antiga església ortodoxa de Sant Nicolau que es va aixecar en el segle XIX.

El lloc més bucòlic del castell de Brest és sense cap mena de dubte la porta de Kholm, que dóna a un braç del riu Mujavets. Aquesta porta d'estil neoclàssic feta amb rajoles al segle XIX va resistir estoicament l'atac de l'exèrcit Alemany i llueix orgullusament les ferides de guerra.

Al castell es pot visitar dos museus un d'ells dedicat a la guerra amb objectes de l'època, també hi ha un restaurant i botiga de souvenirs.