divendres, 9 de juny del 2017

La fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, el bressol de Sant Petersburg

Va ser un  9 de juny de 1672 quan va nàixer Pere I el gran, el més poderós dels tsars que Rússia mai ha tingut. Durant la seva joventut va freqüentar els barris d'estrangers de Moscou i atret per les cultures occidentals europees va fer de l'occidentalització de Rússia el seu objectiu prioritari. A més era gran amant de la navegació i pensava que la marina russa necessitava una modernització. Així un 16 de maig de 1703 va fundar, Sant Petersburg, una nova ciutat destinada a ser la nova capital de l'imperi.
La nova capital havia d'obrir-se a Europa així que el lloc triat va ser la desembocadura del riu Nevà en la part oriental del Bàltic. El disseny dels carrers copiarien el sistema de canals de la ciutat holandesa d'Amsterdam i els edificis seguirien les línies artístiques de moda en el vell continent, el barroc i el neoclassicisme posteriorment. Així va nàixer Sant Petersburg, la més europea de les ciutats russes.


La zona triada era molt pantanosa i inestable per tants s'hagueren de tallar milers de milions de troncs per a donar estabilitat, però la mà d'obra va ser abundant i barata i en pocs anys Rúsia havia creat un miracle.
La primera zona a crear-se va ser la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau en l'illa de Zàiatxi, que en un primer moment era de fust, mai va desenvolupar les tasques militars pròpies d'una fortalesa. Hui en dia podem contemplar un bell complex dissenyat per Domenico Trezzini.

Per a visitar-la podem arribar en vaixell, ja que les línies de transport fluvial paren just al costat. i l'altra opció és en metro, l'estació en forma d'OVNI de Grokovskaya és la més pròxima.



De camí del metro a la fortalesa un curiós edifici que imita l'arquitectura persa de les madrasses d'Uzbekistan crida l'atenció. És una mesquita inaugurada en 1921 i durant la segona guerra mundial va ser utilitzada de magatzem.



Caminarem fins al riu però ens desviarem a la dreta per poder conéixer el primer edifici de la ciutat i que encara es conserva tal com era fa més de tres-cents anys. Es tracta de la caban de Pere el gran, una casa de fusta on va viure el tsar de forma austera i des d'on controlava els avanços en la construcció de la seua nova capital.


El tsar era un gran amant de la navegació i en la que va ser la seua primera casa a la ciutat de Sant Petersburg encara és possible veure la barca que utilitzava en els seus moments d'esbarjo.


Més gran i impressionant és el creuer Aurora que entrà al servei de la Rússia tsarista en 1903. A les 9:40 d'un 25 d'octubre de 1917 donà el senyal per a atacat el palau d'hivern, la residència dels tsars, iniciant la revolució. Durant el setge de la ciutat per part dels alemanys, el creuer va haver de ser afonat i en 1944 tornà a surar de nou fins a convertir-se en museu en 1950.


I ja seguint el passeig fluvial s'arriba a la fortalesa de Sant Pere i Sant Paul on una elegant porta de 1740 ens dóna la benvinguda.


Però la més bonica de totes és sens dubte la porta de Sant Pere, dissenyada per Domenico Trezzini que està coronada per l'àguila bicèfala i Sant Jordi, els símbols dels Romanov.


La porta del Nevà era tristament coneguda amb el nom de porta de la mort perque els presoners que anaven a ser executats l'havien de travesar.


L'edifici més imponent i espectacular de tot el complex és la catedral de Sant Pere i Sant Pau, una de les set que té la ciutat. És d'estil barroc, obra de Domenico Trezzini i té una espectacular agulla daurada que arriba fins als 122 metres. Fins 1960, quan es va construir una antena de televisió, era la construcció més alta de la ciutat.


La façana de la catedral no segueix les línies constructives de les esglésies russes i és una construcció barroca que resulta molt elegant.


L'interior és una explosió de daurat amb un iconoclast poc propi de les esglésies ortodoxes però respectant que les imatges de sants siguen taules pintades i no escultures.


La família de Nicolau II, el darrer tsar i alguns criats estan soterrats en la catedral des de 1998 i darrere hi ha un mausoleu per als grans ducs, que eren parents directes dels Romanov i no arribaren a regnar.


La fortalesa té molts espais més com la casa de la moneda, una platja fluvial, diferents museus, la casa del comandant o la dels enginyers.


El bastió Naryshkin on tancaven als presoners polítics, un d'ells Alexis, fill de Pere el gran, acusat de traïció.


Una passejada per dalt del bastió Naryshkin ens permetrà gaudir d'unes espectaculars vistes de la ciutat.



I per tornar a la part sud de la ciutat res millor que creuar l'espectacular pont de la Trinitat, Troitskiy most, d'estil art nouveau.


2 comentaris: