Aquest museu va ser inaugurat en 1852 però porta el nom de la Reina Victòria i el seu espòs des de 1899.
L'edifici en si és ja una obra d'art amb quaranta-cinc mil metres quadrats de superfície expositiva que de segur que no es poden visitar en un dia. Només entrar ens rep una escultura en cristall d'onze metres del nord-americà Dale Chihuly que crea una combinació màgica amb l'eclèctica cúpula de l'edifici i una peça neogòtica que forma part de l'exposició permanent.
Però abans d'entrar cal fixar-se en l'espectacular entrada que té el museu i també amb l'imponent edifici veí d'estil neoromànic, el museu d'història natural, que espere poder visitar algun dia. Entrar als dos museus és gratuït, però el Victoria & Albert museum no sol tindre cua per a accedir.
Com que la meua visita a aquest museu dedicat a l'art i disseny va ser accidental i per això no estava planificada el que vaig fer és deixar-me perdre fins que aparegueren als meus ulls imatges i objectes que m'impactaren. I així va passar, interessantíssims peces d'art i de disseny anaven apareixent en la meua retina i a la fi vaig desitjar haver tingut més temps per a poder gaudir-les. Vull dir en accidental que hi vaig entrar perquè sols escapava de la pluja i no s'havia de fer cua i ni pagar.
La primera galeria de la que vaig gaudir va ser la dedicada a l'art europeu del renaixement, amb fines escultures i elements urbans de l'arquitectura d'aquesta època i una col·lecció de ceràmica policromada. Però destacava sobretot per la seua magnificència una construcció que separava el cor de la resta de la catedral que prové de la ciutat holandesa de Hertogenbosch.
En altra galeria vaig poder gaudir de l'art romànic del segle XII amb tres típiques finestres procedents de França i un sagrari policromat,
Un dels llocs que més me va captivar, encara que sabia que estava davant còpies i no d'obres originals, va ser la Weston Cast Court que acollia les escultures més grans, com el David de Miquel Àngel 5'5 metres o la columna Trajana.
Però no sols art europeu vaig poder visitar, també hi vaig descobrir l'Extrem Orient amb una col·lecció d'objectes procedents de Xina, com eren escultures de Buda, i del Japó amb els seus guerrers amb armadura.
El meu viatge asiàtic va continuar fins a fer una aturada en el Sud-est i l'Índia i gaudir d'interessants escultures que mai havia vist al naural.
La següent parada va ser l'Orient Mitjà on vaig poder gaudir d'un panell ceràmic procedent de l'Iran i un mínbar procedent d'una mesquita egípcia.
Però el més emocionant de tot va ser trobar-me amb el retaule de Sant Jordi que Marçal de Sax feu al segle XV per a la capella dels cavallers del centenar de la ploma presidint una grandíssima sala amb algunes obres de Rafael. Aquest retaule té com a peça central a Sant Jordi en la batalla del Puig i una còpia dels anys setanta es pot veure en una capella exterior de la catedral de València on es va preferir substituir les teles quatribarrades que cobrien el cavall del sant per altres amb la creu de Sant Jordi.
L'edifici també té una bonica i històrica biblioteca que sols vaig fotografiar des de fora, ja que el que necessitava ja era descansar.
Per a prendre forces res millor que la seua cafeteria amb vidrieres i sostres alts amb unes làmpades enormes i originals.
I si el dia acompanya, és un bon lloc per a recuperar-se algun dels seus patis que ens recordaran que aquest edifici dedicat a museu de disseny i a l'art és en també una obra d'art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada