Rodes, la ciutat dels cavallers

Rodes és la capital de l'illa del mateix nom i efectivament va ser el centre de les possessions que tenia l'ordre militar dels cavallers de Sant Joan de Jerusalem des de l'any 1309 fins al 1522, any en el que els turcs aconseguiren entrar la ciutat que amb les muralles més inexpugnables del món se'ls havia resistit durant molts anys. Recordeu que Constantinoble feia 74 anys que havia caigut en mans otomanes.


 

Per a entrar al centre històric cal travessar les muralles que en alguns trams són tan altes i semblen penya-segats per no parlar de la seua amplitud. Hi ha un agradble passeig al voltant d'aquestes on encara es conserven restes de de l'assetjament turc com són uns projectils de pedra esfèrics.

El primer monument que apareix només accedir a l'interior de les muralles és el palau dels grans maestres on residia la màxima autoritat de l'ordre militar i que al estar fortificat era lloc de refugi de la població en cas de perill extrem. L'edifici medieval està articulat entorn a un gran pati central i les seues cambres estan decorades amb mosaics grecs de la veina illa de Cos, escultures clàssiques, ceràmica xinesa i gran etcetera.


 

 

Però l'ornament que pot ser cride més l'atenció per l'expressivitat i el seu moviment és la còpia d'una escultura feta ací a Rodes al segle I i que ara es troba al Vaticà. Representa el desgraciat final que tingueren Laocoont i els seus fills. Al següent enllaç podreu tobar més informació: http://dalcasser.wordpress.com/2013/01/14/la-desgracia-de-laocoont/

En eixir del palau cal enfilar-se pel carrer dels cavallers (Odos Ippoton) on estaven les posades de les diferents nacionalitats perque cal recordar que l'ordre militar estava formada per cavallers procedents de gran part de l'Europa cristiana. El carrer format bàsicament per cases del segle XV està pràcticament igual que fa cinc cents anys.

A la fi del carrer s'alça imponent l'hospital dels cavallers, un edifici gòtic convertit en museu arqueològic i que val la pena visitar tant per l'edifici en sí com per les peces que exposa.

pati central de l'hospital dels cavallers

 

casa otomana del segle XIX en el museu

   

Entre les seues peces més conegudes està una afrodita del segle I recomanada i comentada en tota guia de Rodes. Les boles de pedra que llançaven els cannons des de les muralles per evitar l'inevitable ocupació turca resulten d'allò més interessant.

Rodes no sols va ser ciutat de cavallers molt abans havia sigut una important ciutat grega que va posseir una de les set meravelles del món, el Colós, una enorme figura humana de bronze. Cada peu es recolçava en una escollera del port de la ciutat i tots els vaixells havien de passar per davall de les seues cames fins que un terratrèmol en el 282 a.C. la va destruir a l'altura dels genolls i no es va reconstruir mai. El bronze va estar venut i hui en dia sols dues columnes indiquen on estaven els peus d'aquesta magnífica obra. Supose que aquesta escultura haria impedit l'entrada dels enormes vaixells de creuer que omplin i animen la ciutat durant l'estiu i que hui atraquen en un altre port més gran i modern.

Les restes del temple d'Afrodita encara que escases també et traslladen a l'època helenística.

Després de formar part de l'imperi romà, la ciutat passà a formar part de l'imperi bizantí i per això encara es possible observar alguna que altra esgléssia de l'època com la de la Santíssima Trinitat (Agia Triada)





 

La ciutat ja en mans dels cavallers hospitalaris va sofrir una important transformació donant-li el traçat que hui encara conserva i que la UNESCO ha declarat patrimoni de la humanitat. Molta gent la considera la ciutat medieval millor conservada del món i jo la considere una de les cinc ciutats més interessants de les que he visitat.


 
 


















Però cal recordar que Rodes va se turca més de quatre-cents anys i per això construccions de l'època com la mesquita de Soliman i la torre del rellotge que no pot faltar en cap ciutat otomana, dominen el centre històric.

Els voltants de la mesquita de Soliman semblen un auntèntic basar.

Es pot muntar a la torre i disfrutar d'unes espectaculars vistes. Cal pagar una entrada per a accedir a una espècie de pub-terrassa d'estiu on tens dret a una consumició i pujar i baixar per la torre tot les vegades que ho dessitges.












I per acabar aquesta entrada de Rodes, de la que m'emborratxat parlant, i en la que he tingut serioses dificultats per a seleccionar fotos de les més de tres-centes precioses que tinc, vos aconselle visitar la zona nova. Per la nit els voltants de la Nea Àgora que és un mercat d'estil persa cobra molta vida perque està a tope de restaurants i terrasses.