Kryziu kalnas, el lloc més místic de Lituània

En plena ressaca de Halloween, tots sants, nit d'ànimes i dia de difunts és el moment d'encetar una trilogia dedicada a la por i al terror perquè visitarem llocs on sense posar-nos en perill sí que poden ser una mica terrorífics.

La història d'aquest lloc és un resum de la història de Lituània. De lloc de culte pagà, segons algunes veus, passà a ser cristià, quan els cavallers de l'ordre començaren a dominar les terres veïnes d'Estònia i Letònia. Se sap que ací hi va haver un castell de fusta destruït en 1368, però no és fins a l'any 1861 que es té constància de la presència de creus que la gent local posava per a reafirmar-se en contra de la dominació tsarista. El tsar deixà de manar però els soviètics tampoc permeteren les creus símbol de religió i nacionalisme lituà. Per tant les eliminaren fins en tres ocasions apareguent-ne de noves durant la nit. Es diu que es va pensar en convertir la zona en un pantà, ja que hi ha un rierol prop.

La independència arribà en els noranta del segle passat i la popularitat com a lloc de pelegrinatge va augmentar gràcies a la visita del Joan Pau II en 1993 que va propiciar l'arribada dels franciscans i la construcció d'un monestir a escassos centenars de metres.

Hui en dia el turó de les creus és un lloc públic, no pertany a l'església, on la gent manifesta el seu fervor catòlic o reafirma en contra de l'opressió i la dominació fent la seua ofrena. Així que és impossible saber el nombre total de creus però de segur que superen les dues-centes mil.

Jo vaig posar la meua pròpia creu que portava de casa, i que era molt menuda, sense saber que molt prop, al costat del centre d'interpretació hi ha un mercat d'artesania de fusta on es vénen sobretot creus i cuxifixos.

Molts visitants compren ací la creu, altres visitants que no la porten ni la compren, improvisen la seua ja siga amb pedres o fins i tot en monedes.

La creu és l'estrela del lloc però també es poden veure rosers i escultures de Crist, la mare de Déu i algun líder que liutà per la independència del país.

El lloc està a 12 km de la ciutat de Siauliai, i es pot arribar amb un autobús de línia que des de la central d'autobusos et deixa al mig del camp lituà a un agradable passeig de 2 km.

En arribar al lloc s'albira el modern centre d'interpretació a l'esquerra de la carretera i el xicotet turó amb la multitud de creus a la dreta.

És hora de deixar-se perdre's pels escassos camins entre creus i pujar el turó per l'escala de fusta i sobretot gaudir de la pau i del misticisme d'aquest lloc que de segur a la nit es torna més terrorífic.

Greenwich, el poble londinense que marca el temps al món

En unes poques hores ens tocarà canviar d'hora el rellotge, un ritual que fem dues vegades a l'any i encara que sempre és motiu de queixa generalitzada per part de la població, el ritual es manté immodificable amb el temps.

Per tancar la trilogia dedicada als rellotges i el temps hui ens embarcarem en un vaixell que ens durà des dels peus del mateix Big Ben fins a una agradable i tranquil·la barriada de Londres de nom Greenwich, gaudint d'unes boniques vistes mentre surem per les aigües del Tàmesi.

És aquesta població la que dóna nom al meridià, una corba imaginària que uneix els dos pols, més famós perquè marca les hores de la resta del món. Tots aquells que estiguen a la dreta sumaran hores a l'hora oficial en Greenwich i tots els que estiguen a l'esquerra restaran hores.

Desembarcarem en el moll de Greenwich per a tornar a embarcar-se en un veler comercial del segle XIX, el Cutty Sark que portava té de la Xina i com que era el més ràpid el món en la seua mida sempre duia el primer té de la temporada. Hui convertit en museu és ideal per a visitar amb xiquets.

La següent parada la farem al Reial Observatori de Greenwich, però abans caldrà fer un camí costera amunt a través d'una agradable zona verda abans d'arribar. Allí es pot visitar un xicotet museu dedicat a l'observació del temps.

Entre altres curiositats es pot entrar a una cambra obscura, un dels instruments òptics més senzills, que ens permet veure coses llunyanes de més prop amb imatge invertida.

En altre museu es pot veure i palpar un meteorit de més quatre mil milions d'anys ,la mateixa edat que tenen el Sol i la Terra.

I com no podia ser d'altra manera, al Royal Observatory cal fer-se la típica foto de turista, assenyalant, xafant o posant una cama a cada costat del meridià 0 que no el tenim tan lluny. Quilòmetres més avall passa per Castelló.

Tornem de nou al poble per a palpar l'encant dels seus carrers i visitar l'església de Sant Alphege, un bisbe anglosaxó mort pels vikings ací en Greenwich. L'església va ser el lloc de bateig d'Enric VIII i va ser seriosament danyada durant la segona guerra mundial. Hui es troba perfectament restaurada.

Prop de l'església podem passejar pel bullici d'un agradable mercat d'antiguitats i llibres, envoltat de carrerons o cal deixar-se perdre.

La següent visita ens portarà al Museu Marítim Nacional, del que sincerament esperava molt més, però que per descomptat resulta interessant. A mi la col·lecció de mascarons de proa de vaixell em va resultar molt curiosa.

I per fi ja ens toca troar-mos amb la joia més imponent de Greenwich,  l'Old Royal Naval College. Va ser dissenyat per l'arquitecte més prolífic d'Anglaterra del segle XVIII, Christopher Wren, que en realitat era científic. La capella i el majestuós Painted Hall són de les poques coses obertes al públic.

I abans de tornar cap al centre de Londres, creuarem a l'altra part del Tàmesi, pel Greenwich Foot Tunnel, construït en 1902 per a ús dels treballadors dels molls Milwall. Mesura 370 metres.

I ja en l'altra part gaudirem de les millors vistes del Reial Col·legi Naval i la Casa de la Reina, abans de refer les passes pel túnel i esperar el nostre vaixell.

Zuric, la capital econòmica de Suïssa

En una trilogia dedicada als rellotges no podia faltar una parada en Suïssa famosa pels seus rellotges ja siguen de pulsera o siguen de paret.
Zuric és la ciutat més poblada i dinàmica de Suïssa, però no és la seua capital, i està ubicada en una àrea de parla germànica. La seua situació al costat  del llac del mateix nom que la ciutat i travessada pel riu Limmat fa que el seu bonic centre històric encara siga més interessant.

Arribarem a la ciutat amb tren, que ací en Suïssa funcionen a una perfecció i puntualitat absoluta, i el primer que farem serà observa el monumental edifici renaixentista del segle XIX de l'estació central. Estem en el punt més bulliciós del país, per tant el pas de tramvies, cotxes i autobusos és continu.

Des de l'estació ix l'arteria comercial més important de la ciutat, la Bahnhofstrasse, plagada de restaurants, botigues de luxe i tot el que un comprador puga imaginar. En el número 31 està ubicat el Museu del Rellotge. Nosaltres millor ens deixarem perdre's pels carrers i places d'una zona del centre antic coneguda amb el nom de Lindenhof, on va estar l'assentament celta i romà.

No ens costarà trobar l'església més antiga de Zuric, la de Sant Pere que és coneguda per tindre el rellotge d'esfera més gran d'Europa. Està al campanar i el seu diàmetre és de 8,7 metres, tot un símbol de la ciutat, visible des de qualsevol punt alt.

La Frauenmünster és una església d'un antic convent, destruït durant la reforma protestant. El més interessant de l'edifici són el presbiteri romànic i sobre tot les vidrieres dels artiste Auguto Giacometti i Marc Chagall. Al costat de l'església, al solar de l'antic convent fundat per Lluís l'alemany al segle IX, s'alça l'ajuntament, un espectacular edifici neogòtic.

Creuarem el pont de Frauenmünster per visitar la Grossmünster, la catedral de la ciutat que diu la llegenda que va ser fundada pel mateix Carlemany entre finals del segle VIII i principis del segle IX. Són espectaculars les seues torres bessones a les quals es pot pujar i gaudir d'unes meravelloses vistes de la ciutat.

La Grossmünster de Zuric té l'honor de tindre la cripta més gran de tot el país, amb una enorme escultura del que es diu que va ser el seu fundador, Carlemany. El menut claustre i l'agulla roja de la nau són prou interessants.