Rangiriri Pa en Nova Zelanda, on els britànics arrassaren amb l'exèrcit maorí

 Nova Zelanda es va independitzar d'una manera progressiva de la Corona Britànica, per tant tampoc té en el seu calendari de celebracions un dia de la independència. En la primera meitat del segle XIX es produïren els primers assentaments de gent de l'Imperi Britànic que començà a intercanviar armes de foc per pedres precioses als maoris. Aquest fet va provocar guerres internes i masacres entre tribus maoris que junt amb la pressió de l'Imperi Francés per ocupar les terres es va signar un tractat, el de Waitangi on els maoris serien subdits britànics a canvi de protecció. Però en 1863 els britànics es saltaren el pacte i amb la invasió del Waikato es feren en l'illa Nord.

Entre el 20 i el 21 de novembre de l'any 1863 es donà el major enfrontament entre les tropes de la Corona Britànica i les tropes maorís, conegut com la batalla de Rangiriri. Encara que la victòria es va decantar cap als europues, les baixes de soldats britànics va ser alta i es van soterrar en un cementeri en el lloc de Ragiriri Paa que hui visitem.

L'entrada al lloc històric de Rangiriri Paa es fa a través d'una estructura de fusta d'artesans maoris on es poden veure esculpides les figures humanoides amb uns ulls que estan fets amb una cotitzada closca d'interior nacarat i verd que s'arreplega en les platges de Nova Zelanada.

De maoris, de quatre-cents se'n salvaren cent huitanta, molts tenint en compte que les tropes britàniques constaven de mil cinc-cents soldats. I és que estaven molt ben organitzats i havien dissenyat un sistema de trinxeres, que encara s'intueix i tot gràcies a que aquest lloc, Rangiriri Paa, s'ha preferit conservar i una carretera de circumvalació s'ha desviat.

El lloc amb un memorial s'havia d'haver inaugurat en 2013 coincidint amb el cent cinquanta aniversari de la batalla de Rangiriri, però tot es va retrassar fins a l'any 2013. El territori aquest torna a estar en mans dels primitiuus habitants de l'illa i hui pertany a Waikato- Tainui, un grup de maorís, després de la cessió que feu la ministra de Conservació en l'any 2016. Cal dir que la maitexa reina Isabel II va demanar disculpes en l'any 1995 i el govern de Nova Zelanda indemnitzà amb diners a les tribus que van perdre el seu territori. Un bonic monument de fusta tallada d'art maorí ho recorda.

Un curiòs camí flanquejat als dos costats per unes estructures de fusta que semblen rems criden destaquen entre la verdor d'aquesta zona. Aquestes fustes són armes que poden deixar mort a qualsevol soldat d'un cop.

Aquest paratge convida a la passetjada per que està ubicat entre les aigües del llac Kopuera i el riu Waikato, que en maorí vol dir aigua corrent i que després de recòrrer més de quatre-cents quilòmetres desemboca en la mar de Tasmània.

Alpuente, antiga capital de regne taifa i una de les capitals turístiques dels Serrans

 Continuant la tournée estiuenca per llocs on celebren la seua independència o almenys són conscients de que existeix un dia de la independència, hui no vull anar massa lluny i me quede a casa nostra perque la històrica vila d'Alpont va aconseguir ser independent i capital d'un dels regnes de taifes després de la disgregació de l'emirat de Còrdova, durant quasi tot el segle XI.

La seu palatina dels emirs del regne Taifa d'Alpont estava ubicada en el castell que corona el poble. la llàstima és que el pas del segle i les guerres carlistes han fet que el que queda és molt poc i no està en un bon estat de conservació.

Però nosaltres deixarem el cotxe a l'avinguda de Sant Blai per a visitar els habbitants més vells de la població que ara hi viuen en l'antiga ermita de Santa Bàrbara, la seu del museu paleontològic. Les restes fòssils que ací s'exhibeixen són realment impressionants.

Però aquest no és l'únic museu que existeix en el poble, el museu etnològic també és una meravella no sols per la col·lecció d'objectees que exhibeix, l'edifici medieval on s'ubica, un forn del segle XIV, amb arcs de pedra carpanel i arcs gòtics de diafragma és tot un exemple d'art i història medieval.

I entre aquestos dos museus es troba un dels llavadors públics, que ja no utilitza ningú però que la seua visita sempre pot ser refrescant per que s'alimenta de les aigües d'una font que regava els antics horts medievals.

I abans d'entrar al recinte enmurallat de la vila d'Alpont ens pararem una mica davant d'un bonic panell ceràmic on es veu una estampa costumbrista de gent de fa segles davant de l'aqüeducte dels arcs, que encara conserva tretze arcades i que està ubicat a dos quilòmetres, en la carretera que va a La Iesa.

I de les diverses torres de la muralla medieval es conserva en molt bon estat la torre de l'Alhama, amb forma de colze per a complicar l'entrada als invasors i on es reunia la governació arab, les corts valencianes en dues ocasions i hui és l'ajuntament.

Les diverses sales que hi ha a l'interior estan decorades amb un treball d'algepseria fets amb un motle medieval. Al segle XVI es va crear la gran sala que hui és utilitzada per als actes institucionals de l'ajuntament de la població.

I finalitzarem el nostre recorregut en l'església arxiprestal de Nostra Senyora de la Pietat, un temple del segle XIII i XV d'estil gòtic amb una bonica torre-campanar de planta octogonal. A l'interior trobem un afegit d'estil neoclàssic totalment diferent al del campanar i façana.

El parlament de Canberra, el centre d'una ciutat dissenyada per a ser capital d'Austràlia

 Austràlia és un dels països més grans del món i ocupa quasi tot el continent d'Oceania. Encara que ha estat poblada des de fa milers d'anys per un grup ètnic que tothom anomena aborigens la seua història vista baix el prisma occidental comença fa quatre segles. Els navegants holandesos divisare aquestes terres en l¡any 1606. El primer vaixell anglés amb gent disposada a establir-se va atracar un 26 de gener de 1788. que es celebra com a festa nacional. Els primers pobladors foren reclussos, els seus descendents i nous pobladors aconsiguiren parlament autònom en 1901, La intependència total arribà en 1931 i d'aquell passat clonial britànic sols queda que el cap d'estat del país és el rei Carles d'Anglaterra.

Hui viatgem a Austràlia, que co país independent va establir la seua capital en Melbourne, una de les ciutat més riques del món gràcies a les properes mines d'or. Però prompte es va establir una forta rivalitat entre Melbourne i Sydney i finalment es va decidir traslladar la capital a una zona agrícola entre les dues metròpolis que acabà anomenant-se Canberra,  Amb uns tres-cents cinquanta mil habitants no és ni de bon tros la ciutat més poblada del país, une dinou la superen, però si que és una ciutat dissenyada per a sr capital.

Caanberra és per tant una ciutat de olítics, funcionaris, diplomàtics i de serveis encara que el turisme també és important,  Molts turistes van a passar el dia des de Sydney i visitar el Museu Nacional d'Austràlia, el Memorial australià de la Guerra, el barri de les ambaixades i el Parlament. Hui ens dedicaem al nou edifici del Parlament d'Austràlia que es va inaugurar en 1988 per la reina Isabel II i té forma de boomerang. Cal dir que des de 1927 fins a aquesta data el parlament estava ubicat en altre edifici que en la segona meitat del segle passat ja quedava massa meut.

El vestíbul de marbre al que s'accedeix després de passar un rutinari control de seguretat destaca per la seua gran escala de marbre i les imponents columnes. Aquetes quaranta-huit columnes en marbre rosa procedent de Portigal i marbre verd procedent d'Itàlia volen evoquen els típics colors dels paissatges australians.

Des d'aquest vestíbul accedirem a la Gran Sala, el lloc destinat a recepcions, sopars i esdeveniments nacionals. La cerimònia més important ací feta al meu parer va ser la que tingué lloc el 13 de febrer de 2008 on el Parlament d'Austràlia demanava formalment disculpes als pobles indígens australians després de dos segles d'abussos. De la sala destacar el gran tapiç obra de l'artista australià Arthur Boyd que catorze teixidiors a jornada completa necessitaren dos anys per a plasmar-lo en tela.

El parlament Australià està format per tres poders, el Senat cambra alta,  el rei i la cambtra baixa o cambra de representants. El color verd vol evocar els boscos australians d'eucaliptus i la cambra dels comuns britànics.

La bandera d'Autràlia oneja ben gran, de fons blau amb labandera del Regne Unit en la part dalt esquerra i baix una estrela blanca de set puntes una per cada divisió territorial del país. Un conjunt d'estreles representen la constel·lació de la Creu del Sud, que és el referent d'orientació en l'hemisferi sud ja que no es pot veure l'estrela polar per baix de l'equador. En la part de baix apareixen tres banderes que representen els grups ètnics de la nació australiana, a banda de l'oficial australiana que representa als colons britànics, està la dels aborígens australians i la dels habitants de les illes de l'estret de Torres que separa Oceania d'Àsia.

L'altra parada la farem en la cambra alta o Senat format per setanta-sis membres, la cambra baixa esta frmada per cent cinquanta-un. El color roig evoca la cambra dels Lords del parlament britànic i els paissatges del centre del país.

Entre les dues cambres hi ha una gran sala on estan els retrats de diferents reis del Regne Unit, sobirans també d'Austràlia i primers ministres del pais. El que sorpren és que han hagut varies dones al cap del govern australià, cosa que l'Estat Espanyol amb mig segle de democràcia i els Estats Units amb dos segles i mig no ho han aconseguit. Austràlia és un país on la igualtat racial i degènere està arribant més lluny. El la racial el parlament ha demanat disculpes als poble indígenes però encara aquests pobles no estan molt presents en les cambres alta i baixa.

Una xicoteta exposició museística d'obres d'artistes australians ja siguen més occidentals o indígenes pengen de les parets d'aquest parlament, com són "Darwin" de Ray Honissett, altra sense títol de Cliford Tjapaltjarri i el "Mosaic Romà Floral" dut des de Palestina per un rector que participà en la primera guerra mundial en la divisió Anzac montada.

Queden milers d'habitacions al parlament que no visitarem, la majoria despatxos de polítics i funcionaris, però a un viatge en ascensor s'accedeix al sostre. I des del sostre s'obtenen espectaculars vistes d'ques ta ciutat amb traçat de semicercles que es recolzen sobre el riu Molonglo i el llac Burley Griffin creat artificialment en 1963, que rep el nom de l'arquitecte que dissenyà l'estructura de la ciutat.

Però el que més destaca del sostre és el peculiar màtil de forma piramidal des d'on oneja una enorma bandera oficial austrliana de dimensions descomunals. Són 12, 8 metres per 6, 4 metres de tela que té una massa de vint-i-od quilograms