Pels voltants de la catedral de Sant Isaac de Sant Petersburg, la zona més monumental de la ciutat del tsars.

 Continuem visitant vitralls i hui ens traslladem a Sant Petersburg, la ciutat  dels tsars  de Rússia per a conéixer una de les catedrals més grans d'Europa, la catedral de Sant Isaac. Aquest temple ortodox d'aspecte neoclàssic francés es troba a uns pocs centenars de metres del que era la residència d'hivern de la família imperial russa.

El punt de partida serà la plaça de Sant Isaac, lloc destinat a zona de pàrquing d'autobusos de turistes que venen a visitar l'entorn de la cateedral. A l'altra part del riu Moyka està el palau Mariinsky, un edifici neoclàssic que el tsar Nicolau I va regalar a la seua filla Maria per a les seues noces.

El pont blau, que travessa el riu Moyka, no és ni de bon troç el més elegant de la ciutat, però si que és el més ample, li que queda poc per a arribar als cent metres. Es va pintar de color seguint una tradició del segle XIX, també hi ha pont roig, groc i verd.

La destartalada plaça de Sant Isaac està presidida per una escultura del tsar Nicolau I, amb una forta educació militar va ampliar l'Imperi Rus gràcies a guerres i conquestes contra els otomans com va ser Armènia.

Un dels monuments més impressionants de la ciutat de Sant Petersburg és la catedral de Sant Isaac, obra de l'arquitecte Auguste de Monferrand. És de les més grans del món, i durant l'era soviètica es va convertir en museu, funció que es manté actualment. La façana principal està presidida per una imponent columnata neoclàssica que recorda la catedral parisenca de la Madeleine. 

La cúpula d'aquesta església és una verdadera meravella, s'aixeca a més de cent metres de terra i està feta de ferro i decorada amb dotze escultrures d'àngels, les primeres de gran mesura que utilitzaren el nou mètode de l'electrotípia.

A la cúpula es pot muntar comprant una entrada més cara, que s'ha de fer si o si per que les vistes del centre de la ciutat de Sant Petersburg des de les altures, són dignes de ser gaudides. Des de dalt es veu el Sant Petersburg més monumental.

A l'interior trobarem un temple ricament decorat ricament amb marbres procedents de diferents països i una varietat impressionant de minerals com la verda malaquita, que recobreix les columnes de l'iconoclast on podem gaudir d'un enorme vitrall que representa al Crist triomfant.

Passarem a la plaça del senat per sota d'un monumental arc triomfal, obra de l'arquitecte Carlo Rossi, que uneix l'edifici del Senat amb l'edifici del Sínode que hui en dia és la seu de la Cort Constitucional de Rússia.

Per davant de l'arc està situada una de les escultures eqüestres més grans i monumentals del món, es coneix amb el nom del cavaller de bronze i representa al tsar Pere el Gran. Es tracta d'un tribut de Caterina la Gran al fundador de la ciutat de Sant Petersburg. 

I l'edifici més bonic i espectacular de la plaça del Senat és ni menys ni més que l'Almirallat, la seu de l'armada russa que té una façana de més quatre-cents metres de llarg amb una torre central que està coronada per una agulla daurada., un dels símbols de la ciutat.

I acabarem la ruta de hui travessant el riu Neva pel pont del palau i arribant a la zona d'Strelka per veure unes columnes molt peculiars, les columnes Rostrales. En realitat formen part del sistema d'enlluernat de la ciutat a principis del segle XIX, són de gas i varen substituir les d'oli. Estan decorades amb vaixells per celebrar els triomfs navals de la marina russa,

La Universitat Estatal de Moscou i el Turó dels Teuladins, arquitectura stalinista i bones vistes de la capital russa.

 Hui ens traslladem fins a la ciutat de Moscou per conéixer el peculiar edifici de la Universitat Estatal de Moscou. No es tracta d'una universitat històrica europea per què la seua fundació va ser en el mes de gener de 1755 per ordre d'Elizabeta Petrovna, la filla del tsar Pere el Gran.

L'edifici que ocupa la universitat és una de les set torres que va manar construir Stalin en estil neoclàssic als anys cinquanta del segle passat, que en realitat són imponents gratacels i que els moscovites anomenen com les filles d'Stalin. Aquesta torre és la filla més alta i de fet va ser durant anys l'edificació més alta del continent europeu.

La torre és de 1953 i és la seu universitària des de l'any 1958. Mesura cent vuitanta-set metres, però amb l'antena que la corona arriba fins al dos-cents quaranta metres i el detall que ornamenta l'agulla va servir d'inspiració per al logotip dels jocs olímpics de 1980. Cal dir que l'edifici va inspirar el Palau de la Cultura i la Ciència de Varsòvia que ja visitàrem fa molts anys,

Una llarga i agradable passejada entre jardins ens portarà fins a una muntanyeta que està a uns dos-cents trenta metres sobre el nivell de la mar on hi ha una plataforma que s'aixeca uns huitanta metres sobre el riu Moscova. Des d'aquesta plataforma es pot gaudir d'una de les vistes més populars de Moscou.

Caldrà fixar-se en un conjunt de moderns gratacels que són el centre econòmic i financer de la ciutat, es tracta del Centre Internacional de Negocis de Moscou o la City de Moscou, un projecte ideat en 1992 pel govern postcomunista.

Abans d'abandonar aquest indret cal anar a visitar una xicoteta i històrica església ortodoxa dedicada a la Santíssima Trinitat que es va construir en els primers anys del segle XIX amb un estil neoclàssic molt occidentalitzant.

I baixant de la plataforma en direcció al riu Moscova que caldrà creuar, s'arriba a l'estadi Luzhniki, que fou la seu principal dels jocs olímpics del 80, però en aquella època rebia el nom d'Estadi Olímpic de Lenin. Es va fer tristament famós en un partit de futbol entre l'Spartak de Moscou i el Haarlem holandés on moriren tres-centes persones en una com a conseqüència d'una desbandada.

Nevski prospekt, el carrer més bulliciós i comercial de Sant Petersburg

 Hui viatgen a l'antiga capital de Rússia per a conèixer la icona ortodoxa de la verge més venerades del país, la Mare de Déu de Kazan. L'original era del segle XVI, però després de la revolució d'octubre es perd la vista i són llegendes les que apareixen. Se suposa que va eixir de la Unió Soviètica, subhastat i comprat. El que veurem hui no és l'original però és venerat en una de les catedrals de Sant Petersburg que esta ubicada en la principal artèria comercial de la ciutat, l'avinguda d'Aleixandre Nevski.

L'avinguda tindrà de llarg uns cinc quilòmetres i l'anem a recórrer tota així que posa't calcer esportiu que ens vegem en la plaça de l'Almirallat on està el famós Ermitatge. Des d'allí caminarem uns cinc-cents metres fins arribar al palau Stróganov un edifici barroc, obra de l'arquitecte italià Bartomeu Rastrelli.

La següent parada serà la catedral de Kazan, un temple de la primera dècad del segle XIX que sorprem per la seua espectacular columnata de noranta-sis columnes que recorden molt a les del Vaticà, per ordre del tsar Pau I.

Al seu interior ens trobarem una església de planta de creu llatina, poc habitual en els temples ortodoxos. El neoclassicisme és sense cap mena de dubte l'estil arquitectònic de la catedral, que va ser el lloc triat per a exhibir les banderes del derrotat exèrcit napoleònic.  

La icona de la Mare de Déu de Kazan és una de les còpies que es va fer abans del robatori de l'original en 1904 per quedar-se amb l'or que la recobria. Una de les còpies que va escapar de la revolució de 1917 va ser regalada pel papa Juan Pau II a la Rússia post soviètica.

Davant de la catedral de Kazan anem a parar a berenar en el Casa Singer, un elegant edifici d'estil Art Nouveau que té baix una llibreria i dalt una elegant cafeteria amb les millors vistes que se poden tindre de la catedral de Kazan.

Ara creuarem el canal Griboièdov que es va construir en 1739 aprofitant el llit del riu Krivuixa. Caldrà que  mirem en direcció nord per a contemplar una de les meravelles de l'arquitectura russa, l'església del Salvador sobre la Sang Vessada.

En la següent illa de cases es troba l'església de Santa Caterina, una de les esglésies catòliques més antigues del país que es va dedicar a la santa d'Alexandria en honor a la tsarina de Rússia, Caterina la gran que governava en aquell moment. Hui en dia té el rang de basílica menor.

A l'altra part del carrer ens sorprendrà una torre de color roig que sembla el campanar d'una església però és en realitat la torre de la Duma. Les dumes eren com una mena d'edifici guvernamental local creats en temps de Caterina la Gran.

I a l'altra illa de cases apareix el majestuós i històric centre comercial Gostiny Dvor, Un dels centres comercials més antics del món, ni més ni menys que del segle XVIII. Amb unes galeries que donen al carrer i un interior que cada vegada té menys negocis.

I a l'altra part de l'avinguda,un poc amagada entre edificis podem gaudir de l'església armènia de Santa Caterina, construïda entre 1771 i 1776 per a donar servei de culte als ortodoxos armenis. Entre 1930 i el 2000 estigué tancada al culte.

Més endavant, cal destacar un curiós edifici, en altre edifici art nouveau de 1902 trobem un antic restaurant, l'Eliseyev Emporium que també té una curisoa botiga de menjar gurmet que cal visitar i conèixer pels productes i la seua decoració encara que no s'haja de comprar res.

I ara toca caminar fins arribar al pont Anichkov que travesa el riu Fontaka. Es va aixecar en la meitat del segle XIX i renovat a principi del segle XX. El que més destaca són les quatre escultures de cavalls i l'ornamentació de les seues baranes.

I a la fi de l'avinguda Nevsky es troba la nostra darrera visita, el monestir de sant Alexandre Nexski, sant per als ortodoxos russos que va combatre contra els catòlics. Ací es troba soterrat el sant i està considerat el patró de la ciutat i de tota Rússia.

 

El servei religiós es dóna en la catedral de la Santíssima Trinitat, un temple neoclàssic de finals del segle XVIII. A la part de fora hi ha un cementeri on estan soterrats importants russos com Dostoievski  i Txaikovski.

L'illa de Kant de Kaliningrad, renaixença de la destrucció de la guerra i el comunisme

A finals d'octubre de 2017, segons el calendari julià, ja que en l'Europa Occidental del calendari gregorià ja era novembre,  va tenir lloc una revolució en la Rússia imperial post tsarista que seria una passa més cap al naixement de l'URSS. Així que començaren un viatge de huit parades per a visitar huit de les quinze Repúbliques Soviètiques que hi arribà a haver.

La primera parada la farem en un tros de continent europeu que per molts anys li ha tocat estar físicament separat del país al qual pertany i no per què siga una illa. Quan era conegut amb el nom de Prússia Oriental, Polònia la separava de la resta de Prússia. Després de la Segona Guerra Mundial va ser ocupat per l'exèrcit roig i passà a mans soviètiques. Després del col·lapse de l'URSS i la independència de les Repúbliques Bàltiques, Lituània, Polònia i el Mar Bàltic la rodegen i separen de la Rússia mare.

Aquest trosset d'Europa  hui es coneix amb el nom de Kaliningrad en honor al polític Bolxevic Kalinin que res a veure tenia en aquesta terra. La seua capital es coneixia amb el nom alemany de Königsberg que significa Mont Reial, però després del destructor assalt de l'exèrcit roig i quaranta-cinc anys d'era soviètica és molt poc el que queda d'aquella ciutat germànica de la lliga hanseàtica que estava considerada com de les més boniques del Bàltic. De fet els ciutadans alemanys evacuats abans de l'arribada de l'exèrcit soviètic quan tornaren de visita, quan la guerra freda s'havia refredat no reconeixien la seua ciutat natal i ploraven desconsolats al veure un entramat de carrers amb edificis grisos d'estil soviètic.

Les coses estan canviant i Kaliningrad està en un procés de reconstrucció del seu esplendorós passat i a més els seus habitants es plantegen fins i tot canviar el nom. Uns bonics i colorits edificis d'estil alemany s'han construït a la vora del riu Prególia en el barri dels pescadors.

El far és l'edifici més destacable i al que es pot pujar, sols són 133 escalons, hi ha una cafeteria i una tenda de souvenirs i sobre tot les vistes a 131 metres de l'illa de Kant.

Creuarem pel pont del jubileu per conéixer dos edificis importants al sud de l'illa de Kant, aquest pont commemora el 750 aniversari de la fundació de la ciutat i aprofita els pilars de l'antic pont imperial. És l'únic pont per a vianants que té el riu.

El primer que visitarem d'aquest barri és l'església de la Sagrada Família. Es va aixecar a principis del segle XX per catòlics immigrants. Miraculosament es salvà del bombardeig britànic i l'assalt de l'exèrcit roig que l'utilitzà com a llatzeret primer i magatzem després. En els anys huitanta va ser restaurada i convertida en la seu de l'orquestra filharmònica de Kaliningrad.

A la voreta del riu i mirant l'illa de Kant es troba l'antic edifici de la Borsa de Königsberg, construïda entre 1870 i 1875 en estil neorrenaixentista. Va ser seriosament danyada per les bombes durant la Segona Guerra Mundial. Hui en dia es treballa per a convertir l'antiga Borsa en un museu de belles arts.

Passarem a l'illa de Kant a través de Prospekt Lenin i ens fixarem en el que hi ha a l'altra part del riu. Just davant tenim un monument dedicat a Sant Nicolau i per darrere una successió de vaixells que formen part del museu naval.

Ara anirem a visitar la catedral de l'antiga Königsberg. Hui en dia té dues capelles, una ortodoxa i altra luterana i també un museu. Aquest edifici es va començar a construir en el segle XIV i va quedar en estat ruïnós durant el bombardeig britànic. En 1990 s'inicià la seua reconstrucció.

Cal destacar que la nau central del que fou la catedral hui en dia serveix per a fer concerts i que tots els seients no s'encaren al lloc on està l'altar major, sinó que ho fan cap on està un impressionant orgue.

El darrer personatge il·lustre que es va soterrar a la catedral va ser el filòsof Emmanuel Kant. Que va nàixer, viure, sense allunyar-se mai més de 150 km, i morir en Kaliningrad. Després d'anys de comunisme que intentaren esborrar la seua memòria, hui la seua tomba es pot visitar en la part de darrere de la catedral i la universitat de la ciutat porta afegit el seu nom.

Anem a deixar l'illa de Kant travessant el pont de la mel i visitarem una peculiar església aixecada en 1933. Després de la guerra es va convertir en magatzem i fàbrica i en 1988 es va restaurar i es va destinar al culte ortodox.

S'enfilarem cap al nord creuant el pont de fusta i visitant el monument a la victòria que es va aixecar en 1974 per a commemorar els cinquanta anys de l'ocupació de la ciutat per part de l'exèrcit rus. Es tracta d'una ona de formigó on s'ha col·locat una autèntica barca que llança torpedes,

I acabarem el recorregut contemplat l'inacabat edifici del partit comunista que s'aixeca sobre el solar que va ocupar el castell de Königsberg, manat construir pel rei de Bohèmia Otokar II. Es conta d'ell que posseïa una riquíssima col·lecció de pintures i porcellana a més d'altres objectes d'art sumptuàries com la cambra d'ambre que els nazis portaren del Palau de Caterina la Gran de Sant Petersburg. acabà assolat com quasi tot en aquesta ciutat després de la Segona Guerra Mundial.

https://ferranlerma.blogspot.com/2016/03/el-palau-de-caterina-la-gran-i-el.html