Les llacunes de Ruidera i l'embassament de Peñarroya

Continuem celebrant el dia de medi ambient i hui ho farem prop de casa nostra, en el parc Natural de les llacunes de Ruidera ubicat entre les províncies d'Albacete i sobretot Ciudad Real. Zona d'obligada parada si viatges de València a Jaen.

La ruta natural de hui transcorre entre dos enclaus molt impressionants de la província de Ciudad Real. Iniciarem el nostre passeig per la llacuna de la Colgada, la més gran i fonda del parc Natural de les llacunes de Ruidera. Mesura dos quilòmetres i mig de llarg i mig quilòmetre d'ample. La seua profunditat màxima és d'uns quaranta metres i té fins i tot una illa i zona de bany. Al Queixot, al capítol en el que l'extravagant cavaller viatja a Barcelona la seua grandària queda desbancada per la mar.

La llacuna veïna s'anomena llacuna del Rei, més xicoteta i menys fonda uns vint-i-cinc metres, però més explotada a nivell turístic amb hotels, restaurants, segones residències i on a banda de banyar-te també es permet navegar en barqueta.

Molt prop està la cascada del Hundimiento, u salt d'aigua de quasi quinze metres a 10 minuos a peu del poble de Ruidera i amb un mirador al que s'accedeix gràcies a unes escales i passarel·les de fusta. El seu origen està constatat que fou en 1545 després d'una gran inundació que va provocar el rui Guadiana, amo i senyor de les llacunes. Pot ser el soroll que provoca dona nom a les llacunes i el poble de Ruidera.

I a uns tretze quilèmetres es troba l'altra zona visitable d'aquesta meravella de la naturalesa, l'entorn de l'embassament de Penyarroya, construït en era franquista per a proveïr d'electricitat i també aigua als pobe d'Armagasilla de Alba i Tomelloso.

A la vora de l'embassament s'aixeca el castell de Penyarroja d'origen andalusí. El bon estat de conservació d'aquest i les aigües inmmenses i manses de l'embasament creen una de les imatges més bucòliques de la província.

I a l'interior del castell trobem el santuari de la Mare de Deu de Peñarroya. Una construcció barroca del segle  XVIII que té l'origen en una xicoteta ermita del segle XIII. En abril es celebra una romeria des d'Argamasilla de Alba.

A l'interior trobarem unn temple de volta de canó que acaba en forma de petxina al presbiteri on es troba l'altar major d'estil xurrigueresc que acull la imatge de la Mare de Déu de Peñarroya. Les pintures murals dels murs laterals representant a Sant Miquel i Sant Gabriel amb un format més humà i menys angelós, són una meravella.

El centre històric de Tórshavn, el lloc més animat de les Illes Fèroe

 Les Illes Fèroe encara que pertanyen a Dinamarca són un territori autònom de Dinamarca amb quasi totes les competències excepte defensa i relacions internacionals. No poden participar en els jocs olímpics amb bandera pròpia però si en mundials de futbòl, per tant hui visitarem la seua capital, Tórshavn, on està el parlament.

Abans de visitar el primitiu parlament de les Illes Feroe farem una passejada per un promontori vora mar on es troba la fortalesa d'Skansin. Es va construir en l'any 1580. Va ser destruit i renovat en diverses ocasions, Hui veiem sols quatre murs i peces d'artilleria que no tindran ni cent anys.

També està ubicat al mateix promontori que la fortalesa el Far internacional d'Skansin. Es va aixecar en l'any 1888 i marca el camí pel canal que separa les illes de Tórshavn de l'illa de Nólsoy. Paga la pena hi arribar i gaudir de les bones vistes del port de la capital de les Illes Fèroe.

El primitiu parlament viking, un dels més antics del món, el Tung que crearen els noruecs quan arribaren a les illes, es troba en un promontori peninsular anomenat Tungares, que significa el moll del parlament. Ja es té constància d'assembleees parlamentàries en l'any 825. Evidentment el que trobem hui no data daquella èpoc però si hi veurem cases amb segles d'història i l'edifici del parlament vell que encara s'utilitza per a fer reunions.

Eixint de la península cap a terra més ferma passejarem entre cases històriques de fusta pintada en color negre que varen se construïdes en el segle XIV i que encare es troben habitades. El seu estat de conservació és excel·lent.

I travesat el barri de Reyn arribaren a la discreta catedral de Tórshavn que es va aixecar en fusta en l'any 1788. és la segona església en peu més antiga de les Illes Fèroe per que una antiga catedral en pedra de fa més temps es troba en un poble anomenat Kirkjubourg.

Aquest temple cristià de conferssió luterana és la seu episcopal. Si entrem al seu interior descobrirem un espai que sembla un vaixell a l'inrevés. El sostre de la nau està pintat de blau amb estrelles daurades simulant el cel. Poques decoracions més hi podrem trobar.

Al costat de la catedral s'0bri una plaça on hi ha un frondós i verd jardí. Ací el clima ho permet i es difícil trobar u espai de terra no coberta de verd perque plou quasi sempre. Interessant és entrar a la històrica llibreria H. N. Jacobsens Bókahandil.

i no massa lluny està l'edifici del parlament que es traslladà ací des de la península de tungares en la segona meitat del segle XIX i consta de trenta-tres diputats. El nom oficial en llengua local, el feroés, és Føroya løgting.

I ja quasi eixint de la ciutat poden visitar l'església de Santa Maria, una construcció moderna amb interessants vidrieres que dona servei religió a l'escasa comunitat catòlica de les illes. El seu capellà parlava espanyol per que crec recordar que era d'Amèrica del Sud.

Brasov, la ciutat rumana i alemanya de Transilvània

 La darrera entrada dedicada als arcs ens porta a una de les ciutats més interessants de tota Transilvània que està enclavada entre la depressió que porta el seu nom, la de Brasov i les muntanyes romanesses per antonomàssia, els Càrpats. La ciutat és una bonica mescla de monuments saxons i eslaus que no te pots perdre.

Brasov, com he dit abans està rodejada de muntanyes i en una d'elles s'ha penjat un cartell lluminós per la nit que a l'estil Hollywood indica a tot viatger on està ubicada la setena ciutat més poblada de Romania amb quasi tres-cents mil habitants. El nom Brasov ve del protoeslau i significa fortalesa, els saxons l'anomenaven Kronstadt que significa ciutat reial.

Abans d'entrar de ple al centre històric i monumental cal passar per davant de la sinagoga, de principis del segle XX. Els jueus s'establiren ací amb el permís dels saxons a principis del segle XIX, durant la segona guerra mundial hagueren de fugir.La façana neomorisca és molt elegant.

I molt ptop està el carrer de la corda, el més estret de tota la ciutat i un dels més estrets d'Europa, Es va construir al segle XVII com a passadís per al cos de bombers. Mesura huitanta metres de llarg i una amplada que va del metre deu al metre trenta-cinc.

I per a entrar a la ciutat medieval no hi ha forma més elegant de fer-ho que travessant la porta de Santa Catalina, Ecaterina en llengua local. Es tracta d'una porta renaixentista del segle XVI que va ser sufragada pel gremi de sastres. Una fantasia de castell a l'estil Disney però amb quatre segles i mig d'història.

Nosaltres abans de visitar el centre neuràlgic de la ciutat, que és la plaça del Consell, farem una agradable passejada per el sistema de fortificacions que s'aixequen vora el canal del riu Graft. Una zona bucòlica i tranquil·la on podem veure la torre negra del segle XV i la blanca de planta circular que és un mirador amb espectaculars vistes del centre de la ciutat.

I per fi arribem al bulliciós centre que és la plaça del consell on destaca l'edifici de l'antic ajuntament caracteritzat pel seu color groc i la seua esvelta torre. Es va aixecar en la primera meitat del segle XV amb diners del gremi de pellers, després va ser ajuntament i hui és el Museu d'Història de la ciutat.

La catedral ortodoxa-romanesa de Brasov també està en aquesta plaça. No és un edifici massa lluidor, es va aixecar a la fi del segle XIX en estil bizantí i està dedicat a la Dormició de la Mare de Déu ja que el problema entre ortodoxos grecs i la comunitat ortodoxa romanesa s'havia agreujat.

Però la verdadera joia arquitectònica de la ciutat és la gòtica església negra que va aixecar la comunitat d'alemanys al segle XV en estil gòtic. Es tracta del temple gòtic més gran dels països del sud-est europeu. El sobrenom de negra se li va donar després d'un incendi que la va ennegrir.

En la seua construcció no s'escatimà en res, i té cinc portes d'accés totes treballades amb pedra. Hui en dia encara dona servei religiós a la comunitat evangèlica d'Augsburg que resideix en la ciutat i és també museu.

La porta més espectacular de totes és la porta oest que data del segle XV i és obra d'un mestre picapedrer procedent de la ciutat eslovaca de Kosice on es troba la catedral gòtica més a l'est del món. Aquesta original porta d'arc de cortina apuntat i polilobulat amb arcs circulars més menuts.

Culla, poble templer dels més bonics de Castelló

 L'entrada de hui serà a casa nostra per a conéixer de primera mà els arcs de mig punt format per una semicircunferència amn entre situar en la línia d'arrancada.Va ser molt popular en l'arquitectura i romana i que en la Corona d'Aragó va ser encara utilitzat en les portes de palaus d'estil gòtic. Hui viatgem a Culla, un dels pobles més bonics d'Espanya, conquerida als musulmans per Blasco d'Aragó en 1233, estigué en mans templeres i posteriorment va pertànyer a l'ordre de Montesa, essent la capital d'una àrea anomenada la setena de Culla.

L'oficina de turisme esta ubica en el que va ser l'antic ajuntamnent de la vila construït al segle XVIII i per hi accedir fa falta si o si passar sota un arc de mig punt anomenat portal de la font que és el que queda d'una entrada de la muralla de les tres que la vila medieval tenia. Està encaixat entre els murs de pedra de les cases del carrer abadia.

Al cassre abadia podrem gaudir d'altres arcs de mig punt que formen part d'una porxada, ací també va estar l'ajutament i la llotja del Mustassaf, persona que s'encarragava de que les pesses de pessar i les varres de medir estigueren correctes.

I per a aquell comerciant que intentara estafar amb el pes o la mesura i per a qualsevol altre delinqüent, molt a prop estava la picota, una pedra on s'acaba lligat durant hores o fins i tot dies i al mateix temps ridiculitzat i maltractat per la gent que hi passava per davant.

I danant està l'abadia, que dona nom al carrer i l'església parroquial del Salvador. Temple del segle XIV profundament renovat en el segle XVIII amb portalada de pedra i portada d'entrada demilitada per altre arc de mig punt d'estil barroc.

I a l'interior del temple veurem un espai harmoniós sota la volta de cannó que genera la projecció dels arcs de mig punt. Cal fixar-se en el retaule de Sant Roc del segle XVI, una escultura gòtica del Salvador i una pica baptismal també gòtica.

I abans de pujar al castell templer passarem per davant, o millor dit per darrere de la porta Nova, altra porta de la muralla medieval també amb arc de mig punt construïda a l'any 1610 que donava accés ràpid al centre de la vila.

La següent parada la farem a l'antic Hospital creat al segle XIV per a atendre malalts i necessitats, L'edifici actual és del segle XVII i consta de dues plantes, una és sala d'exposicions i l'altra té un xicotet museu que recrea una antiga escola rural.

De l'imponent castell dels templers poc queda després de l'assolament que va patir en les guerres carlistes del segle XIX. Va ser aixecat pels musulmans al segle XI i ampliat i reformat durant els segles posteriors finas al XIV.

DEl castell no veurem gran cosa però com que està situat a més de mil cent metres d'alçada si que podrem gaudir d'unes meravelloses vistes de l'entorn del poble, muntanyes, boscos i bancals que ocupen oliveres centenàries i avellaners.

I per a acabar el dia abans de dinar i tastar la contundent cuina del Maestrat ens queda fer una vota pels carrers medievals del poble i rodejar l'antiga muralla per la ronda de sAnt Roc on encara verem algunes torrasses i llenços.