Hui viatgen a l'antiga capital de Rússia per a conèixer la icona ortodoxa de la verge més venerades del país, la Mare de Déu de Kazan. L'original era del segle XVI, però després de la revolució d'octubre es perd la vista i són llegendes les que apareixen. Se suposa que va eixir de la Unió Soviètica, subhastat i comprat. El que veurem hui no és l'original però és venerat en una de les catedrals de Sant Petersburg que esta ubicada en la principal artèria comercial de la ciutat, l'avinguda d'Aleixandre Nevski.
L'avinguda tindrà de llarg uns cinc quilòmetres i l'anem a recórrer tota així que posa't calcer esportiu que ens vegem en la plaça de l'Almirallat on està el famós Ermitatge. Des d'allí caminarem uns cinc-cents metres fins arribar al palau Stróganov un edifici barroc, obra de l'arquitecte italià Bartomeu Rastrelli.
La següent parada serà la catedral de Kazan, un temple de la primera dècad del segle XIX que sorprem per la seua espectacular columnata de noranta-sis columnes que recorden molt a les del Vaticà, per ordre del tsar Pau I.
Al seu interior ens trobarem una església de planta de creu llatina, poc habitual en els temples ortodoxos. El neoclassicisme és sense cap mena de dubte l'estil arquitectònic de la catedral, que va ser el lloc triat per a exhibir les banderes del derrotat exèrcit napoleònic.
La icona de la Mare de Déu de Kazan és una de les còpies que es va fer abans del robatori de l'original en 1904 per quedar-se amb l'or que la recobria. Una de les còpies que va escapar de la revolució de 1917 va ser regalada pel papa Juan Pau II a la Rússia post soviètica.
Davant de la catedral de Kazan anem a parar a berenar en el Casa Singer, un elegant edifici d'estil Art Nouveau que té baix una llibreria i dalt una elegant cafeteria amb les millors vistes que se poden tindre de la catedral de Kazan.
Ara creuarem el canal Griboièdov que es va construir en 1739 aprofitant el llit del riu Krivuixa. Caldrà que mirem en direcció nord per a contemplar una de les meravelles de l'arquitectura russa, l'església del Salvador sobre la Sang Vessada.
En la següent illa de cases es troba l'església de Santa Caterina, una de les esglésies catòliques més antigues del país que es va dedicar a la santa d'Alexandria en honor a la tsarina de Rússia, Caterina la gran que governava en aquell moment. Hui en dia té el rang de basílica menor.
A l'altra part del carrer ens sorprendrà una torre de color roig que sembla el campanar d'una església però és en realitat la torre de la Duma. Les dumes eren com una mena d'edifici guvernamental local creats en temps de Caterina la Gran.
I a l'altra illa de cases apareix el majestuós i històric centre comercial Gostiny Dvor, Un dels centres comercials més antics del món, ni més ni menys que del segle XVIII. Amb unes galeries que donen al carrer i un interior que cada vegada té menys negocis.
I a l'altra part de l'avinguda,un poc amagada entre edificis podem gaudir de l'església armènia de Santa Caterina, construïda entre 1771 i 1776 per a donar servei de culte als ortodoxos armenis. Entre 1930 i el 2000 estigué tancada al culte.
Més endavant, cal destacar un curiós edifici, en altre edifici art nouveau de 1902 trobem un antic restaurant, l'Eliseyev Emporium que també té una curisoa botiga de menjar gurmet que cal visitar i conèixer pels productes i la seua decoració encara que no s'haja de comprar res.
I ara toca caminar fins arribar al pont Anichkov que travesa el riu Fontaka. Es va aixecar en la meitat del segle XIX i renovat a principi del segle XX. El que més destaca són les quatre escultures de cavalls i l'ornamentació de les seues baranes.
I a la fi de l'avinguda Nevsky es troba la nostra darrera visita, el monestir de sant Alexandre Nexski, sant per als ortodoxos russos que va combatre contra els catòlics. Ací es troba soterrat el sant i està considerat el patró de la ciutat i de tota Rússia.
El servei religiós es dóna en la catedral de la Santíssima Trinitat, un temple neoclàssic de finals del segle XVIII. A la part de fora hi ha un cementeri on estan soterrats importants russos com Dostoievski i Txaikovski.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada